Onzena caminada cultural, coneixem la Marina. de Xàbia a Benissa.

Fotos de la caminada  

De Xàbia a Gata de Gorgos, 30 de juliol

Bé, m'ha engrescat fer una xicoteta pinzellada d'algunes sensacions i emocions que aquest projecte ens està deixant a la pell, avui per començar recordarem una etapa històrica en la forja d'aquest camí sobretot pel que fa al País Valencià, per altra banda si us pot ajudar a no perdre-vos i podeu sentir sensacions meravelloses com les que he sentit jo em sentiré molt satisfet, em referisc al tram de Xàbia a Gata, a La Marina Alta., ací teniu el cronometratge.

00:00 Eixim del centre social, on passarem la nit, en eixir de la porta salude cordialment al gegant de pedra que s’acaba d’alçar de dormir i encara porta un núvol al cap que li fa de barret, el Montgó, altiu  senyor d’aquelles contrades. Iniciem l’etapa pels darrers carrers de Xàbia.
00:01 C/ Metge Jose Ternacho, barri de la Teuleria
00:06 C/ Teular
00:07 Av/ Colomer
00:12 Peiró C/ Barcelona i Pou del Castell, ací trobem la primera marca amb la pedra tosca i les quatre barres en forja, fem una fotografia ritual amb tota la gent que anem. Acarone la pedra i pense amb la cova tallada, d’ on antigament la gent tallava la pedra per a fer moltes de les cases senyorials de la comarca,ara ja no se n’extrau  és la tosca que podrem observar durant part del camí per La Marina, ens posem en marxa, acompanyats per una representació de gent de la comarca i de més enllà.
00:17 Cruïlla, veiem la marca pintada, deixem la pista de l'esquerra, seguim la de la dreta,seguim pel camí vell de Gata, El camí vell de Gata és un camí tranquil agradós per a caminants, voltat per horts de tarongers i vigilat a la nostra dreta pel gegant mariner que no ens aparta la vista el Montgó, muntanya mítica que avui no pujarem, amb els peus bruts de formigó per la banda que mira a la mar però ací més net, el seu ull no ens perd de vista.
Caminem una bona estona creuant-nos tant sols amb algun caminant atrafegat i escoltant les moltes històries apassionants que la gent de Xàbia saben contar, el Gabriel ens parla de les herbes que trobem i Rafel ens orienta els passos per aquest camí que tant es coneix.

 Bé, seguim pel camí vell de Gata, portem ja 1 h,02’ i arribem a una cruïlla , hem de deixar la pista principal i desviar-nos a la dreta per una pista de terra, pel costat d'uns ametllers. Ara deixem per un temps el camí vell de Gata per retrobar-nos amb una vella amiga. 1:29, arribem a una cruïlla, els conreus que ens envolten són de vinya i els bancals estan més alts que el camí, davant nostre a la paret de pedra una marca ens indica que hem de girar a l'esquerra, seguim pel camí de terra voltats per la verdor dels conreus i caminant per una estreta senda arribem a retrobar-nos amb una vella amiga. Al costat de l'ull mil·lenari que calla i escolta, i amagada sota la seua pell guarda les vivències d'aquestes terres, l'olivera mil·lenària recargolada per les nues pells espera l'arribada de la gent. Han passat ja molts anys i ella calla i escolta les veus dels caminants que dia darrera dia li homenatgen visites i acaronen la seua pell aspra i a l'estiu s'amaguen sota les seues fulles per lliurar-se de la calitja de l'estiu. Després de les fotos obligatòries i els glops d'aigua i les panses de la comarca refem la marxa.
00:16 Ritual de l'olivera.
1h:57 recuperació de la marxa.
2:01 Arribem a un camí asfaltat , hi ha una cruïlla, anem cap a l'esquerra.
2:04 El camí passa per un lloc on les canyes dels marges ens cobreixen el cap.
2:06 Trobem un camí asfaltat, anem cap a l'esquerra.
2:08 Passem pel costat d'una granja d'ovelles.
2:12 passem per una bassa i un barranquet .
2:16 arribem a un camí asfaltat, fem cap a l'esquerra, podem observar les quatre barres en les paletes de fusta.
2:20 cruïlla, anem cap a la dreta.
2:22 Arribem on hi ha dues moreres i la base rodona d'un antic molí, una mica més endavant
2:23 A l'esquerra trobem els llavadors  i el paratge de La Rana i allà al fons el majestuós eucaliptus, esperant també els caminants que solquen aquelles terres, conten els de la comarca que hi havia un altre però es va morir, descansem els nostres peus i agafem noves forces, allà ens esperen la gent valenta de Gata per acompanyar-nos cap a Gata. Omplim aigua de la font per no passar set i seguim.

 Ja queda poc per acabar l'etapa fins a Gata. A La Rana fem una aturada de 40’ , a les 3:03 posem en marxa l'expedició ara amb noves forces i la companyia i l'energia de Mico. 3:11 creuem la carretera mirant bé a cada costat.
3:16, Un camí asfaltat segueix a l'altra banda de carretera, seguim per aquest tranquil camí voltat de conreus i en poques possibilitats de perdre'ns, arribem al poliesportiu de Gata, amb un total de 0:56 minuts de descans, 2h, 35’, sense comptabilitzar les parades i un temps total de 3:21.
El temps és relatiu i depèn de la marxa, en aquest cas el ritme ha segut  força relaxat, l'etapa és fàcil i molt planera i us anime a que la feu, si a més podeu parlar amb els guies de La Marina, ells us explicaran els colors de la terra, si hi aneu doneu-li records de part meua a l’olivera mil·lenària BON CAMÍ i fins una altr

Ramon Martí i Roca
30 de juliol 2006

De Gata de Gorgos a Benissa, 31 de juliol 

 
Bé, companys i companyes del camí, una nova etapa ens espera davant dels nostres ulls. Ens alcem al poliesportiu de Gata després de descansar tota la nit. Ara recorde la darrera vegada que vaig dormir, quan varem fer la caminada d’un dia per marcar la  senda ...

“Em vaig quedar tot sol al pavelló, era una nit de febrer que el vent feia tremolar la teulada, tant de lloc per a una sola persona m’omplia de neguit, així que vaig recórrer l’espai i vaig omplir el vent de cançons de la terra, d’aquelles que sempre porte a la butxaca, i de sobte la veu se’m tallà i la mirada es va quedar clavada en el finestral del pavelló, a l’altura quasi d’un segon pis. D’ entre la  foscor de la nit es veien dues ombres estàtiques darrera la finestra, tal vegada eren imaginacions meues però aquelles siluetes semblava que em miraven, finalment una de les siluetes va trencar la seua immobilitat i  es va alçar, un calfred  em va solcar tot el cos .Què feien allà dalt a aquelles hores de la nit aquella parella?”

Bé, després d’esmorzar una mica hi varem anar a l’ajuntament on Pepe l’alcalde de Gata ens va desitjar bon viatge, poc després es va juntar al grup Gram i Encarna.

Mentre esperàvem els nostres guies i situats on estàvem,  en aquell barranc disfressat de jardí, vaig recordar-me’n de les bones explicacions que ens van fer ahir en Joan i en Jaume, em va sorprendre aquell barranc que separava una part i l’altra de poble i més encara caminar per dintre del barranc i alçar els ulls i en lloc de trobar pardalets i el cel blau, trobar les bigues de les cases, construïdes just a sobre del barranc, també recorde dalt del pont quan ens van donar a tastar aquelles panses, sols de pensar-ho se’m fa la boca aigua .

Una vegada varen vindre en Mico i l’Alfons varem iniciar la caminada.  Ací us detalle una mica els temps per si això us ajuda.

00:00 Eixim de les escales de l’ajuntament baixant cap al riu Gorgos.

00:06 Caminem pel riu Gorgos,  després pugem unes escales i tornem al C/ Palmerar de baix i C/ Palmerar de dalt.

00:07 Deixem el casc urbà i anem per una carretera asfaltada.

00:08 Deixem la carretera i ens desviem a l’esquerra per una senda de terra, passem per entre unes figueres paleres i arribem a una carretera.

00:10 Seguim la carretera asfaltada a l’esquerra i després de donar uns passos girem el cap a l’esquerra, i ens sorprèn la imatge, com qui espera el darrer adéu, o millor, fins una altra, Gata s’acomiada de nosaltres, volem endur-nos-la a casa i li fem una fotografia, però l’original restarà sempre allí per acomiadar els i les caminants que giren el cap per recordar l’ahir.

00:12 Seguim la pista de formigó que fa pujada.

00:13 S’acaba el formigó i la pista és de terra.

00:14 Hi ha un trosset que la pista es fa senda i després torna a ser pista.

00:16 Seguim una pista asfaltada , on podem observar les marques blanques i grogues d’un PR.

00:22 Deixem l’asfalt a un revol i seguim per senda, prop del barranc.

00:24 Creuem el barranquet , tot seguint la PR.

00:26 Seguim la senda que es desvia a l’esquerra.

00:30 Trobem una cruïlla important, a la dreta Benissa, a l’esquerra font de Senija , anem a l’esquerra per la font de Senija.

00:39 Topetem amb la cruïlla de la font de la Mata.

A l’esquerra tenim un antic mas en runes, li fem  una visita i així coneixerem algunes coses de La Marina, fem una visita a la seua era on alguna persona poc entesa en la vegetació autòctona de la comarca va plantar un xiprer en mig de l’era,  sota mateix de l’era veiem unes parets de pedra una mica caigudes i soterrades per la vegetació, Mico ens va contar que aquest mas , com molts de la contrada havien tingut molta  activitat en la fabricació de la pansa i aquestes parets eren sequers, on posaven els canyissos per secar la pansa, també una mica més a la dreta ens indicà el lloc on s’escaldava la pansa.

És la historia que podem trobar en els vestigis d’aquelles parets i eres, masos i bigues, que a poc a poc van esmicolant-se amb el dolorós pas del temps, moltes hores de faena per poder tirar endavant, és l’escenari que ens mostra una manera de viure i d’entendre el món , però si escoltem el silenci i les paraules d’aquesta gent i oblidem un moment les presses i el rellotge podrem restar un moment a l’era i imaginar la gent treballant  la pansa. Penseu que recordar-los és fer-los viure.

Eixim del mas i seguim recte, davallem per una pista  i arribem a una altra meravella de l’etapa, la font de la Mata.

La font de la Mata és un paratge molt especial,  a l’esquerra hi ha el panell explicatiu i dalt mateix recargolant-se en la paret de pedra un llentiscle gegantí que és el què li dóna nom a l’ indret , que per la seua grandària el confondrem amb una garrofera.

Sota la seua ombra hi ha unes pedres per seure i esmorzar una mica, que el cos ja ens ho demana, una mica més enllà i formant part del paratge  unes escaletes de pedra que porten al pou, i un poal penjat per poar una mica d’aigua. Varem relaxar a l’ombra de la mata el nostre cos i ferem anar la conversa , varem parlar de la màgia de l’entorn, de la importància de la pansa a la comarca i de com era de lleig “montehorrible” , una urbanització que trencava l’encant, i que era més gran que Gata. Però la xerrameca es va animar i varem acabar l’esmorzaret cantant cançons de la terra i ballant  una jota amb la tornada del tio canya.

En total fem una parada de 00:59’ a la font de la Mata.

1 h 38’ eixim de la font de la Mata , aquesta vegada però, no tornem a recular com altres vegades per agafar la pista principal, aquesta vegada encetarem un nou camí que passarà per la font de la Mata, anirem pel camí d’en Mico, us preguntareu tal vegada quin és aquest camí amb aquest nom? Doncs és ben senzill, en Mico és el gatenc que ha recuperat aquest quilòmetre i mig que comunica la font de la  Mata i el barranc de Senija, així en Mico, mà de destral i desbrossadora metre a metre, diumenge a diumenge, ha fet possible que la troncal de El Camí passe per la font de la Mata., a més ara no hi ha pèrdua,  una vegada passada la font seguim endavant i trobarem una senda que s’endinsa en la boscúria, és realment encisador aquest tram, l’arbreda ens cobreix el cap, i el cos es relaxa sota l’ombra d’aquell passadís, un vell camí entre llentiscles i matolls, pins i garroferes. Ara hi ha una davallada més forta per entre unes carrasques, allà baix hi ha la serp ferotge, on la gent es deixa la pell per arribar uns minuts abans, la qual xiula com un animal tocat de follia, l’autopista que trenca el silenci del nostre caminar.

1h 58’ Hem arribat a una zona pedregosa, ací el camí és perdedor sobre tot perquè no hi  ha camí, però tranquils, no us perdreu, simplement seguim endavant, fem un xicotet gir cap a l’esquerra sols per evitar arbres i obstacles, davallem una mica fins arribar a una pista, ens trobem al barranc de Senija, la pista és de terra, poc perdedora i va pel barranc i creua l’autopista per els túnels, heu de vigilar de buscar de vegades alguna xicoteta drecera perquè es formen tolls i més val no mullar-se els peus. Una vagada passat el segon túnel i seguint la pista si alcem els ulls cap a la dreta veurem la cova de Senija. A priori semblava que l’autopista trencaria  més l’encant però sols és sent en alguns moments.

No us preocupeu que ja queda poc, ara la pista és fa asfaltada, trobarem una que és desvia a la dreta cap a Senija, però nosaltres seguirem recte, seguim les marques, la pista ara és bifurca  a la dreta i esquerra, agafem la de l’esquerra i voregem la carretera, i finalment la creuem i seguim una pista que ens porta recte a Benissa, així arriba el final d’etapa. Ens ha costat un total de 3h 14’, amb un total de 58’ de parades, i un total net caminat de 2 h 12’. Tota manera és un càlcul aproximat ja que el temps depén de moltes coses, és orientatiu,  jo vos aconselle que la feu, no és complicada i té trossos encisadors que si a més vos acompanya algun gatenc  aprendreu moltes coses i voldreu tornar-hi .En tot cas ací teniu dues adreces electròniques, us podeu adreçar a Jaume o a Joan , gata@acpv.cat  o casalculturalgata@gmail.com  que us explicaran la història de Gata. Pel que  fa a la ruta podeu parlar a partir de les set amb Mico o Alfons del club espeleològic gatenc  649531816 .  Bon camí  i fins una altra.

Ramon Martí i Roca

31 de juliol del 2007