Súria

Les caramelles són segurament l’expressió cultural més característica de Súria. D’origen religiós, són una expressió artística en forma de cant i dansa típiques de l’època de Pàsqua, coincidint però en el calendari amb l’arribada de la Primavera i per tant, solapant-se amb antigues tradicions paganes que celebren l’arribada del bon clima i la seva influència d’aquest fet en una societat basada en l’agricultura.

I és que estem parlant d’una de les més antigues tradicions caramellaires de Catalunya. Se sap que ja al segle XVI existia la cofraria del Roser de Súria, vinculada ja des d’aleshores a la celebració de les Caramelles. Una de les característiques de les Caramelles de Súria és que van acompanyades de danses tradicionals, en especial del ball de cascavells. Amb l’evolució de la festa, l’exclusivitat de les cançons religioses va donar pas a la incorporació de peces de caràcter festiu, a ritme de vals o de sardana. Finalment, també formen part de la celebració melodies humorístiques introduïdes per les colles, que es refereixen a temes locals o més generals.

Les noies no han pogut participar d’aquesta tradició fins ben entrat el segle XX, un moment d’expansió de la festa i si se’n pot dir així, d’ “internacinalització” de la festa, quan aquesta va traspassar les fronteres del municipi i va passar a rebre visitants forasters.

Avui en dia les caramelles de Súria són un èxit de participació i de públic, de manera que els carrers del municipi es converteixen en l’escenari improvisat d’un espectacle del més alt nivell. Actualment la festa compta amb més de 500 caramellaires de totes les edats, agrupats en diferents colles, en una tradició que no només passa de pares a fills, sinó que reflecteix també la societat canviant i integra els nouvinguts arribats a la vila.

La interpretació de les cançons té un caire coral, i sol anar acompanyada d’un grup instrumental. Històricament, les colles recorrien les masies amb el seu espectacle, on rebien menjar i beguda com a recompensa. Encara es conserva la figura de les “lloques”, nom que reben els caramellaires encarregats de recollir les ofrenes del públic, que posen a uns cistells adornats amb cintes.

Una altra figura important de l’espectacle de les Caramelles són els trabucaires, des de fa més de 200 anys. Igualment ho són els ballesters, que porten una eina de fusta per oferir flors als espectadors que es troben en finestres i balcons.

L’origen de la sal de Súria el trobem fa 65 milions d’anys, quan per culpa de la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i eurasiàtica va aparèixer un mar interior enmig d’un Pirineu que tot just s’estava formant. L’actual emplaçament de Súria quedava entre els indrets més profunds d’aquelles aigües, i va ser allà on es van anar dipositant sediments que serien la base dels actuals jaciments salins. En evaporar-se l’aigua, la sal – o el clorur potàssic- va quedar-se amagada sota la terra.

No va ser però fins a principis del segle XX que se’n va descobrir la seva existència, a partir de l’explotació d’un po de la zona del Salí. Al cap de molt poc temps, però, ja se’n va començar l’extracció. Així és com Súria es va convertir en el principal centre miner de Catalunya: del clorur potàssic surt la potassa, un mineral que es fa servir principalment en agricultura com a fertilitzant. Una petita part també es destina a la indústria farmacèutica, a fer sabons o desinfectants. Aproximadament, per cada kilo de potassa s’obtenen 3 kilos de sal impura. El mineral es troba a Súria a les dues bandes del riu Cardener, però cal baixar a una profunditat de 834 metres sota terra per poder treballar-lo. Actualment les mines de Súria encara s’exploten i el resultat de les extraccions es trasllada a Manresa amb una línia de ferrocarril creada expressament per aquest motiu.

L’arribada de la mineria va canviar per complet la societat surienca. D’un poble petit que basava els seus recursos en l’agricultura, va passar a ser un municipi receptor de nouvinguts, que va experimentar un creixement característic de ciutats obreres, on tot girava al voltant de l’organització empresarial i els rols laborals anaven molt més enllà del subsòl i ocupaven totes les facetes de la vida dels seus ciutadans.

La mineria és encara avui la principal activitat econòmica del municipi i un dels seus trets més distintius. Per a la majoria dels seus habitants no és només el seu ofici sinó també una manera de viure que no només els marca a ells, sinó que també ho ha fet amb els seus avantpassats.

Fotografia de eldelinux (Flikr)

Cavalcada dels Reis de l’Orient

Ses Majestats, acompanyats pel seguici reial, passen pel centre de la vila i s’adrecen als infants des del balcó central de l’Ajuntament.
Data de celebració: 5 de gener.

Festa de Sant Sebastià

Celebració del tradicional Vot de Poble en honor a Sant Sebastià, considerat tradicionalment com un protector contra les pestes. La festa va ser instituïda després de l’epidèmia de còlera de 1885, la tragèdia més important que ha patit la vila en els darrers segles en temps de pau.
Data de celebració: 20 de gener.

Carnestoltes

Desfilada de la rua i gresca pels carrers de la vila.
Data de celebració 2018: dissabte 10 de febrer.

Fira de Rams

Tradicional benedicció de rams davant de l’església parroquial, trobada gegantera i atraccions per a infants i joves.
Data de celebració: Diumenge de Rams.

Caramelles de Súria

Emblemàtica festa de celebració de la Pasqua i la primavera amb música i dansa, amb la participació de centenars de persones de totes les edats. Per la seva tradició i ressò, les Caramelles de Súria han esdevingut les més grans del país i formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Dates de celebració per a l’any 2019: Dissabte i Diumenge de Pasqua, 20 i 21 d’abril.
Més informació

Sant Jordi

Activitats lúdiques i culturals. Parades de llibres i roses al carrer.
Data de celebració: 23 d’abril.

Festa del barri de Salipota

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: a l’entorn de l’1 de maig.

Festa del barri de Joncarets

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: diumenge coincident o següent al 15 de maig.

Festa del barri del Rastells

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: darrer diumenge de maig.

Nit de Sant Joan

Arribada de la Flama del Canigó, correfoc, encesa de la foguera i ball a la plaça de Sant Joan.
Data de celebració: 23 de juny.

Festa Major

La Festa Major de Súria se celebra al voltant del 10 de juliol, diada de Sant Cristòfol, un dels patrons de la vila. El dia central de la Festa Major és el diumenge coincident o posterior a aquesta data.
Dates de celebració: a l’entorn del 10 de juliol, diada de Sant Cristòfol.

Festa del barri de Sant Jaume

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: diumenge coincident o següent al 25 de juliol.

Festa del barri de Santa Maria

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: a l’entorn del 15 d’agost.

Festa del barri de Fusteret

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: últim diumenge d’agost.

Diada Nacional de Catalunya

Hissada de la senyera a La Torre, trobada de puntaires i altres actes festius a la plaça de Sant Joan.
Data de celebració: 11 de setembre.

Aplec de Sant Salvador

Tradicional aplec que se celebra a l’entorn de les dues ermites (vella i nova) de Sant Salvador.
Data de celebració: tercer diumenge de setembre.

Festa del Roser al Poble Vell

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: segon diumenge d’octubre.

Aplec de la Sardana

Tradicional aplec que se celebra ininterrompudament des de començaments dels anys setanta del segle XX, organitzat per l’Agrupació Sardanista de Súria. Per la seva antiguitat i la qualitat de les colles i de les cobles participants, l’Aplec surienc s’ha convertit en una cita destacada del calendari sardanista català. El programa d’actes s’inicia pel matí amb un concert de música catalana i clàssica.
Data de celebració: segon diumenge d’octubre.

Fira Medieval d’Oficis

El Poble Vell es converteix en l’escenari ideal per transmetre als visitants la sensació de ser en una petita vila medieval, amb la presència d’artesans, tallers, actuacions de carrer i altres activitats per a tots els públics. En pocs anys, la Fira s’ha convertit en una de les activitats més destacades del calendari festiu del Bages.
Dates de celebració per a l’any 2018: dissabte 10 i diumenge 11 de novembre.
Més informació

.

Festa de Santa Bàrbara

Celebració de la patrona de la mineria, amb activitats socials, lúdiques i esportives per a treballadors, treballadores de la mina i familiars. Homenatge i reconeixement a totes les persones que han treballat a les mines de Súria al llarg de la seva història.
Data de celebració: 4 de desembre, diada de Santa Bàrbara.

Fira de Nadal i Fira d’Entitats

Fira del comerç i artesania locals, als carrers del centre de la vila. Activitats de les entitats surienques a la plaça de Sant Joan i altres punts del centre urbà.
Data de celebració: diumenge anterior al 25 de desembre.

Els Pastorets de Súria i cicle festiu de Nadal

Les festes de Nadal es commemoren amb diferents actes propis d’aquestes dates. Un dels actes destacats són Els Pastorets de Súria, una tradició centenària que destaca per la seva fidelitat al text de Josep Maria Folch i Torres, la interpretació de música en directe d’Antoni Malats, l’escenografia i el gran ressò que registra any rere any. Les representacions d’Els Pastorets de Súria tenen lloc al Teatre del Foment Cultural.
Data de celebració: festes de Nadal.