Santa Eugènia de Berga

El nom de Berga podria procedir del mot cèltic bhergh (“cim”, "altura", “lloc enlairat”), tot i que hi ha qui també l’identifica amb la verga de fer cistells (“vímet prim tret de la sarga o sarguera”), una hipòtesi que, d’altra banda, sembla poc versemblant. Després que l’any 879 Guifré el Pilós expulsés els àrabs de la plana de Vic (envaïda el 713), s’inicià la repoblació en les ruïnes d’una explotació romana o visigòtica anomenada Berga (mot pronunciat amb la e oberta), documentada d’abans del 516 i restaurada el 718. Aquesta denominació es recull en un document de l’any 915 que correspon a una compra de terres que es trobaven “in castrum de Taradello, in terminio de villa Berga”. Per altra banda, la primera menció de Santa Eugènia és en un document del 917, en el qual figura que Riquilda va vendre als esposos Gerard i Madresenda un tros de terreny dins el terme del castell de Taradell “in aiacencia (“terme, demarcació”) Sancta Eugenia”. La unió dels dos topònims es va produir al s. XI –era habitual l’expressió “in parrochia Sancte Eugenie de Berga”-, però un segle més tard encara s’acostumaven a trobar per separat. El 17 de febrer de 1937 el Consistori de Santa Eugènia de Berga va acordar canviar la designació&nbsp, del municipi per la de Berga del Castell, el nom original va ser restaurat en finalitzar.

Festa dels Tonis, últim diumenge de gener

Festa de l’Arbre, primer diumenge de març

Cantada de caramelles, Setmana Santa

Festa d’Homenatge a la Vellesa, maig

Festa Major, primer diumenge de setembre

La joia arquitectònica d’aquesta població és, sens dubte, l’església. Però hi ha altres edificis d’interès patrimonial, com ara el casal de Sala-d’Heures (no visitable, situat a la banda est del poble), construït als anys trenta i d’estil neoromànic. La construcció original disposava de la capella de Sant Joan d’Heures, d’estil romànic i documentada des del s. XIII –que encara es conserva–, i d’una torre que va sobreviure a les inclemències dels anys fins que el 1937 s’esfondrà a causa de la construcció d’un refugi subterrani, bona part de les seves pedres es van destinar a reformar la capella. De Santa Eugènia de Berga també cal destacar l’antic Ajuntament i l’edifici que acull la rectoria i una farmàcia i que és un dels més antics de la població, disposa d’una arcada d’accés a l’interior feta a base de brancals de pedra que data del s. XVIII. L’actual ajuntament va ser construït l’any 1994 al solar que havia ocupat anteriorment el convent de les germanes dominiques del pare Coll (actiu de l’any 1886 al 1960). També és rellevant l’Hostalet del Bulló, una masia construïda l’any 1565 que, a més de funcionar com a hostal, va esdevenir la primera botiga de queviures del poble, antigament era coneguda com a mas Castanyer de la Creu, ja que és a prop de la creu del camí ral que va de Taradell a Vic i de la via romana que va de Besalú a Barcelona. Aquest va ser un lloc de reunió de l’Ajuntament de les Masies de Taradell entre els anys 1820 i 1831. Així mateix, al carrer Canigó hi podreu trobar una casa que també havia fet d’hostal: can Tuneu. Però si aquest edifici crida l’atenció és perquè a la llinda de la porta hi ha esculpides les figures d’un sol, una lluna, un dimoni i una creu sobre un triangle, i això només vol dir que algunes de les persones que hi havien residit havien tingut alguna cosa a veure amb les pràctiques espiritistes. Contràriament, can Comella, habitatge que fa xamfrà amb el carrer del Call, té una creu de fusta que formava part del recorregut dels viacrucis que antigament es feien el diumenge de Rams i el Divendres Sant, aquesta casa té una llinda a la porta d’entrada que és de l’any 1690. Finalment, cal citar les masies de Plantalamor, el Gener, el Genís, Fontanelles i el mas Mitjà.