Vallgorguina

La població del terme (vallgorguinencs), fou recessionària fins la segona meitat del segle XIX, a partir d'aquesta data s'encetà un període de lenta davallada (787 h el 1857, 708 el 1900, 614 el 1936), que s'accelerà bruscament entre els anys 1950-1970, en què es passà de 603 a 429 h. Els censos posteriors reflexaren una ràpida recuperació, especialment durant la dècada de 1990 (635 h el 1981, 755 el 1991 i 1 413 el 2001), gràcies a la millora de les comunicacions i al fenomen residencial. L'any 2005 hi havia 1 881 h.L'economia tradicional de Vallgorguina ha estat essencialment agrícola, basada en el conreu de cereals, farratges i vinya, modernament el farratge ocupa una major extensió de terres, seguit dels cereals (blat, ordi, civada), algunes lleguminoses (mongetes seques) i patates, així com conreus de regadiu, de creixent importància, com l'horta o el cultiu de flors i plantes ornamentals. En canvi, la vinya, que havia estat molt important, avui resta molt reduïda. La ramaderia de bestiar boví té força incidència en l'economia del municipi. El bosc de pi i d'alzines sureres és explotat, per la fusta i pel suro.La presència industrial, tradicionalment escassa, s'ha reforçat amb l'implantació d'una empresa de tancaments metàl·lics, per bé que també hi ha representats els sectors alimentari i dels plàstics, ubicats als polígons industrials del Molinot i Eurast. La poca presència industrial obliga gran part de la població activa a traslladar-se diàriament, principalment a Sant Celoni, població de la qual també utilitza els serveis bàsics (educació, sanitat, ect.). El principal sector d'activitat són els serveis, desenvolupats gràcies al l'auge del sector comercial i el turisme, atret per la proximitat a la costa del Maresme, i que ha potenciat la creació d'urbanitzacions. Vallgorguina celebra mercat setmanal tots els diumenges.

Parc del Montnegre i el Corredor - Punt d'informació Parc Natural Montnegre i el Corredor

Punt d'Informació Turística

El dolmen de Pedra Gentil

Construcció megalítica formada per 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta. Actualment, desconeixem quin era l'aspecte original del dolmen de Pedra Gentil. Gràcies a la documentació escrita, sabem que l'any 1855 va ser restaurat pel senyor Josep Pradell, propietari de la finca on es troba ubicat.

Església de Sant Andreu de Vallgorguina

L'església és d'una nau amb l'absis quadrat. La coberta de volta de llunetes i cornisa seguida, està sostinguda per grans matxons exteriors que alhora la divideixen amb quatre trams. La façana de perfil sinuós motllurat, està arrebossada i emblanquinada. A la porta principal, s'hi accedeix per una escalinata de dos trams, és d'arc rebaixat, a sobre aquest arc hi ha una fornícula amb la imatge de sant Andreu, al capdamunt hi ha un gran òcul i en el coronament un petit ull de bou. El campanar situat a la banda de migdia, és de dos cossos, el primer és de planta quadrada, té dues finestres i un rellotge, sobre el qual arrenca el segon cos, que passa a ser octavat, aquest té quatre buits per a les campanes. Sobre aquest segon cos hi ha un acabament amb balustres. A l'interior a més de l'altar del sant Patró, hi ha sis capelles laterals amb les imatges d'època moderna.

Masia de can Vilar

Descripció de la masia: Masia de carener paral·lel i coberta a dues vessants de teula àrab, adossada pel costat de ponent a una torre de planta quadrada d'època medieval. La casa consta de planta baixa i pis, s'hi accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt, sobre la porta hi ha una espitllera i la finestra gòtica que correspon a la sala, que és d'arc conopial amb l'interior lobulat. Les altres obertures són senzilles de forma rectangular emmarcades amb bandes pintades grogues. Cal assenyalar que la façana està arrebossada i pintada, que conserva un rellotge de sol de bona factura i restes d'una pedra clau encastada a la finestra de la planta baixa amb la data "1562" i una roseta sexifolia. L'estructura interna de la casa respon a la tipologia habitual de les masies del segle XVI. A la part posterior de l'edifici hi ha un gran cos annexa amb grans arcades de mig punt que serveix de magatzem. Segle: XVI.

Masia de can Pradell de la Serra

Masia de carener paral·lel formada per tres grans edificis al voltant de dos patis, tancada per un barri amb dues portes d'accés. La façana conserva la decoració esgrafiada de motius geomètrics que emmarca les obertures rectangulars de tota la casa. L'entrada al patí principal es fa per la banda est a través d'una porta d'arc de mig punt estriada, a la pedra clau hi diu "1843". La casa dels senyors és un edifici de planta, pis i golfes amb teulada de dues vessants de teula àrab, a la planta baixa hi havia el menjador, una gran cuina, la saleta i l'escala d'accés a les habitacions principals. Perpendicularment a aquest edifici en surt un altre constituït per planta baixa i pis, on hi havia hagut una capella dedicada a Mare de Deu del Roser, una galeria arcada al primer pis i una gran habitació amb decoracions de tipus barroc. Completen aquest primer pati la masoveria, unes quadres i unes cors on hi diu "1847". Al pati petit s'hi arriba bé des del patí gran o bé des de l'exterior pel costat de ponent a través d'una porta de llinda plana on hi diu " JOSEP PRADELL de la SERRA 1847 ", en aquest recinte només hi ha quadres, cors i galliners. Les estances principals de la casa estan decorades amb temes diversos, en el menjador les pintures són dedicades als descobridors d'Amèrica (Colon, Pizarro, Magallanes, etc....) amb la data de "1850", en els dormitoris hi ha escenes de can Pradell i visions de ciutats del món ( Sant Petersburg, El Caire, Betlem, etc.), hi ha d'altres habitacions que només tenen decoracions vegetals o angelets.

Església de Santa Eulàlia de Tapioles

El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat, el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX. Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Es tractava d'un edifici senzill amb teulada a dos vents i obertures fetes de totxo. Només es conserva part de les quadres. Es tenen notícies de que en l'any 1860 s'anomenava l'edifici com "la casa de l'ermita de Santa Eulàlia".