Llinars del Vallès

Els bolets són un producte típic de Llinars des de temps immemorials. La seva proximitat al Massís del Corredor i el fet de tenir estació de tren al centre del poble va fer que molta gent de Barcelona prengués per costum anar a Llinars a buscar bolets. Tan és així que ja al segle XIX s'hi va instaurar un "mercat de bolets", organitzat per l'Ajuntament, organisme que en controlava el pes. A la tardor sortien diàriament de l'estació una seixantena de caixes cap a la Boqueria. La tradició dels bolets a Llinars ha passat de pares a fills i encara avui és una activitat que se sol fer majoritàriament en família, ja que és en aquest reduït cercle on es manté el secret del lloc més adequat per trobar els bolets. Les espècies més habituals als boscos de Llinars són les trompetes de la mort, els rossinyols de pi, els carlets, els rossinyols i els rovellons. 

Emplaçat en el mateix nucli de Llinars del Vallès, el Castell Nou, declarat com Bé Cultural d'Interès Nacional, és un dels millors palaus renaixentistes conservats del país.

Fou construït per encàrrec de Riambau de Corbera-Sant Clement entre el 1548 i el 1558, després de l'ensorrament del Castell Vell per un terratrèmol.

S’ubica en un petit turó ajardinat que presideix el poble, en un costat de la carretera de Sant Celoni a Cardedeu, pràcticament integrat dins del nucli urbà.

És un edifici de planta quadrada, d'uns 27 m de costat, organitzat entorn d'un pati central. La façana té un portal d'amples dovelles, damunt del qual hi ha un entaulament que conté l'escut dels Corbera sostingut per dos lleons rampants. Un vestíbul d'arc rebaixat mena al pati, al fons del qual hi ha amples estances amb volta de creueria rebaixada. A la dreta del pati hi ha una arqueria amb columnes toscanes de granit. Al pis, presenta un arc central molt ample i rebaixat, flanquejat per dos arcs de mig punt, i, al segon pis, sis arcs lleument apuntats. Aquesta galeria o llotja dóna accés a l'escala principal, que condueix a la sala noble de la casa, un rectangle de 14 x 7 m i de dues plantes d'alçada, amb un magnífic enteixinat de cassetons i un fris pintat de temàtica profana. L'enteixinat, dividit en sis sectors per poderoses jàsseres,consta de 234 cassetons quadrats, i és finament decorat per motllures, dentelles, arquets i cordó. És prolongat, ja a nivell dels murs, per un fris pintat al tremp de caràcter al·legòric, que consta de 32 òvals emmarcats per estípits amb basament grutesc. Els sis òvals del mur de ponent inclouen els escuts de llinatges emparentats amb els Corbera, l'escut dels quals és a sota el fris, voltat de llorer. Els 26 òvals restants representen els dotze mesos de l'any, amb el seu nom escrit en català i el seu signe zodiacal, repetint la iconografia medieval de les labors agrícoles. Set planetes amb els seus signes astrològics. I finalment, les set virtuts -les teologals i les cardinals- acompanyades de textos sagrats en llatí, que hi fan al·lusió. És obra d'un pintor anònim i provincià, que hi va infondre una gràcia manierista de caràcter netament popular.

En queda ben pal·lès l'aspecte defensiu de l'edifici (a partir del petits baluards i les torrelles angulars situades als angles).

Localització: N 41 38 24.96 E 02 24 12.12 – Altitud: 193 m.