El sender de la costa vermella

Ruta que ressegueix el litoral català des de Banyuls de la Marenda, passant per la zona protegida de Les Paulilles i els penya-segats del Cap Béar, el port de Portvendres i Cotlliure: ciutat fortificada i inspiradora dels artistes fauvistes André Derain i Henry Matisse, per acabar a la ciutat d'Argelers, la platja de la qual va ser testimoni del patiment dels exiliats republicans que van ser tancats al camp del mateix nom.

Sortim de l’estació de Banyuls baixant per carrers empedrats cap al passeig marítim, on podem gaudir de diverses escultures d’Aristides Maillol, nascut a Banyuls. Podem aprofitar per visitar el seu museu, i també per a prendre un bon vi de Banyuls, doncs aquesta població està en terra de vinyes.

Sortirem seguint la carretera costera fins al cap dels Elms, i just després del cap, a la platja de Sana, comença el sender litoral ben senyalitzat amb marques grogues, i que serpenteja seguint la costa, en alguns trams anem molt a propet de l’aigua, en altres ens allunyem per poder sortejar els penya-segats, i anem trobant cales precioses on baixar a fer un bany. Deixem a mà dreta el fort d’Ullastrell i la punta del Mal Cagar, per arribar a la platja del Forat -si us assabenteu de la història d’aquests noms us preguem que ens la feu arribar-, i a continuació arribem a la platja de Paulilles, molt característica amb els seus murs: diverses platges amples entre Cotlliure i Banyuls van ser protegides, l’any 1944, amb aquests gruixuts murs de formigó sota la direcció dels alemanys. L’objectiu era protegir la costa d’eventuals desembarcaments de tancs dels exèrcits aliats. A Paulilles, a més, podem visitar l’espai museístic a l’aire lliure enmig de l’antiga fàbrica de dinamita creada per Alfred Nobel, on van treballar cinc generacions de catalans entre 1870 i 1984, així com la Casa Museu de les Barques Catalanes.

I seguint cap al Nord i creuant les platges del Bernadí i diverses caletes, seguim serpentejant entre pins i aigües blaves, pujant en alguns trams per arribar al far del Cap Béar, quan ja feia estona que l’anàvem veient. Aquest far va ser construït l’any 1905 per tal de substituir el del fort de Biarra, que estava massa lluny del mar. Fet de marbre rosa de Vilafanca i de granit, el far es situa a 79 metres sobre el nivell del mar.

A les roques que ens queden a sota s’hi obren coves -des del camí no les podem veure- on amagaven la seva càrrega els contrabandistes. I com que hem guanyat força alçada, les vistes sobre el mar d’aquest tram de camí que ens porta de baixada cap a Portvendres són espectaculars. Abans d’arribar a Portvendres ens obliguen a fer una llarga volta al port de mercaderies, però que tindrà la seva recompensa: aquest port, ple de barques de pesca, és punt de sortida i arribada del peix i el marisc fresc que cada tarda omple els restaurants del poble, o sigui que la parada hi serà obligada. Sortim de Portvendres havent de fer alguns trams de carretera on la urbanització no ha respectat el sender litoral, i de seguida ens reben imponents el castell reial i la característica cúpula de l’església de Santa Maria dels Àngels de Cotlliure.

A l’entrada de la vil·la hi podem visitar el museu d’art modern, així com molts tallers d’artistes contemporanis que s’hi han establert seguint les petjades dels fauvistes Matisse i Derain, que -a principis del s.XX-  van quedar fascinats per la llum i el color de les cases i les barques i van revolucionar la manera de captar-ho i transmetre-ho a les seves teles.

Per sortir de Cotlliure haurem d’enfilar els carrerons empedrats en direcció al camp de futbol, després del qual girarem a la dreta per tornar a agafar el sender litoral, cap a les platges de l’Ai i del Racó, després de les quals haurem de voltar una mica endins per deixar enrere el port esportiu d’Argelers i arribar a la malauradament famosa platja on es va emplaçar el camp de refugiats l’any 39. A meitat de la platja girarem cap a l’interior per anar a buscar el centre històric i l’estació de tren d’Argelers, punt final de la ruta.