L’església de Sant Martí, com a parròquia, ja surt esmentada l’any 898 dins el terme jurisdiccional del castell de Taradell. L’any 1340 existia ja una sagrera consolidada i vuitanta-dos masos integrats dins el terme parroquial.

&nbsp,

Viladrau ha estat focus representatiu d’esdeveniments que han marcat la història del nostre país. Durant els segles XVI i XVII, el poble es converteix en un cau de bruixeria i de bandolers. Hom recorda que Viladrau és el poble on més bruixes es van ajusticiar, un total de catorze bruixes, i que aquí va néixer Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el més famós dels bandolers catalans.

&nbsp,

Justament també en aquests segles són reconegudes, arreu d’Europa, les ametistes que es troben a Sant Martí de Viladrau i que eren treballades per experts talladors de la ciutat de Vic.

&nbsp,

Cruentes també varen ser les topades amb les tropes napoleòniques durant la guerra del Francès. Dotze foren els atacs que van resistir els de Viladrau, bons coneixedors d’aquestes boscúries.

Va ésser també a Viladrau, a la casa pairal de la Vila, on Francesc Savall i Ramon Vila (conegut com a Vila de Viladrau) declararen la tercera guerra Carlina. Encara se’n recorden infinitat d’anècdotes.

&nbsp,

És amb l’arribada de la gent d’estiueig que Viladrau és converteix en un refugi de poetes, literats, artistes, científics i prohoms que revolucionen la vida d’un poble de muntanya on els habitants obren els ulls esbatanats a noves maneres de fer: al 1909 se celebra a Matagalls la primera cursa de luges (trineus) d’Espanya.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Habitants

&nbsp,

1.052 (2007)

&nbsp,

&nbsp,

Superfície

&nbsp,

50,70 Km²

&nbsp,

&nbsp,

Ubicació

&nbsp,

Viladrau s’aixeca al cim d’un pujol assolellat a 840 m d’altitud sobre el nivell del mar, al nord de la riera Major. El terme, muntanyós i ple de boscúries, s’estén pel vessant nord del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Li corona l’horitzó el cim de Matagalls, de 1.695 m d’altura, i les vistes de les Agudes i Sant Segimon.

&nbsp,

El municipi pertany, alhora, a la província de Girona i a la comarca d’Osona. Limita, al nord, amb els municipis de Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d’Osormort, a llevant, amb Arbúcies i Espinelves, a migdia, amb el Montseny i el Brull, i, a ponent, amb Seva i Taradell.

&nbsp,

Viladrau està format per un casc antic, petit i compacte, que s’obre àmpliament amb torres i xalets enjardinats, molts dels quals són de principi del segle XX. Petits veïnats com les Paitides, les Índies, les Casiques i les Corts, i la urbanització de les Guilleries, acaben per conformar el municipi.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per : Centre Cultural Europeu de la Natura&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Gentilici

viladrauenc, viladrauenca

Etimologia del nom

El nom de Viladrau surt documentat per primera vegada l’any 934 en la venda d’una vinya situada als confins del Vilar Adral (“in fines de Villare Adraldi”). El mot llatí villa (‘vila’), juntament amb l’arrel germànica adrald, derivada del nom propi Adrowald, farien referència a la mansió d’un antic propietari anomenat així.

&nbsp,

Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008