L’edifici més important és, pel significat històric i arquitectònic, el monestir de Santa Maria. Del cenobi benedictí, al qual des del 1835 no hi ha comunitat de monjos, perviuen tres edificis: l’església, el claustre i l’edifici del noviciat (que és l’actual ajuntament). De l’interior de l’església cal destacar la portada romànica, la qual, construïda al segle xii, és un dels monuments romànics més destacats del món. L’obra proposa una autèntica plasmació iconogràfica de la Bíblia, tallada en pedra, on es combinen representacions d’escenes històriques i al·legòriques inspirades en els llibres sagrats. També és destacable la presència a l’església de tombes de comtes: a més de la del fundador de Catalunya, Guifré el Pelós, hi ha el monument funerari de Ramon Berenguer III, projectat per Francesc Rogent i Pedrosa i amb un relleu de l’escultor Josep Llimona. Del mateix Rogent hi ha un cenotafi en honor del comte Ramon Berenguer IV. També hi tenen la tomba Bernat I de Besalú o Bernat Tallaferro, germà de l’abat Oliba, i Radulf, fill de Guifré.

Altres elements artístics que cal veure són la rèplica de l’estendard dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, d’aquest mateix arquitecte, la placa de la Unió Catalanista (1898) que hi ha a l’atri de la basílica, el mosaic de Santa Maria, confeccionat als tallers del Vaticà segons una pintura d’Enric Serra, la capella dedicada a Sant Eudald, patró de Ripoll, amb pintures murals d’Eduard Llorens Masdéu i projectada per Francesc Rogent, i la porta d’accés a la sagristia, construïda segons l’arquitecte modernista Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí. El claustre, de dos pisos, es troba disposat entorn d’un pati de forma trapezoïdal. Es va començar a construir a finals del segle xii i no es va acabar fins a principis del segle xvi. Va ser refet durant la restauració realitzada a finals del segle xix. L’estàtua del 27 de maig que hi ha a la plaça de l’ajuntament es va erigir segons un projecte de l’arquitecte Ildefons Bonells, en record dels ripollesos que van defensar la vila de les escomeses carlines el 1839.

A més del monestir, al municipi hi ha altres construccions religioses. L’església de Sant Pere, erigida a la plaça de l’abat Oliba, presenta testimonis romànics i gòtics. Destaca, a la part posterior, un fragment de la muralla que envoltava la vila i sobre la qual s’aixeca el campanar. De la façana principal destaca un rellotge de sol del 1929, on es pot llegir un vers del poeta Horaci: “Volat irreparabile tempus”. A més de marcar les hores, també assenyala els signes de l’horòscop. L’ermita de Sant Bartomeu, d’època preromànica, va ser ampliada al segle xii. Durant molts segles va servir de llatzeret i, en temps d’epidèmies, els transeünts procedents de llocs sospitosos hi eren enviats en període d’observació abans d’admetre’ls a la vila. L’ermita de Sant Antoni de Morers, erigida el 1740, avui es troba en estat ruïnós. L’ermita de Santa Maria del Catllar, derruïda, va ser consagrada el 1040 per l’abat Oliba sobre les ruïnes d’un antic castell. La Mare de Déu del Catllar era invocada per la ceguesa, la coixesa, les trencadures, els endimoniats, els herniats i fins i tot els parts.

La vila també presenta edificis de l’època modernista que mereixen ser visitats. De l’arquitecte Joan Rubió, hi ha la casa Bonada i la capella de Sant Miquel de la Roqueta. També se li atribueix la casa Siqués, coneguda popularment com la casa del Barco a causa de la semblança de la façana principal amb un vaixell. A la plaça Gran hi ha la casa Alòs o del marquès de Dou, que és obra de l’arquitecte Josep M. Pericas. A la torre del xamfrà de la casa hi ha escenificacions d’un ós tant als esgrafiats com al parallamps. L’establiment d’una fàbrica i botiga de fideus a la planta baixa va fer que la casa fos coneguda com a cal Fideuer. A la mateixa plaça cal veure la casa Soldevila o casa del Raïm. D’autoria desconeguda, criden l’atenció el treball de fosa de les baranes dels balcons i els brots de raïm que coronen la façana. A la carretera de Ribes trobem la casa Buixó, també del mateix període.

L’oferta arquitectònica es completa amb edificis i elements de diverses èpoques. La casa Solanell té l’origen en el segle xvii. Si entreu al casal de Taurinyà, hi veureu un arc de mig punt rebaixat sobre pilastres amb figures esculpides, una de les quals representa una misteriosa sirena. Al carreró que enfila cap al pont del Raval, damunt una porta tapiada hi ha representat un toro. La casa Muntades és un edifici d’estil neoclàssic construït l’any 1868. El fortí de l’Estrella és un edifici originàriament militar que tenia la finalitat de defensar Ripoll dels atacs de l’exèrcit carlí. Cal destacar les espitlleres que hi ha en tres de les façanes, a través de les quals els defensors refusaren els atacs. De la muralla que tancava Ripoll, se’n poden veure fragments al riu Freser i a la façana posterior de l’església de Sant Pere.

L’agricultura es basa en el conreu de farratge i cereals. També hi ha zones destinades a pastures, amb un una major extensió de terrenys forestals. En quant a la ramaderia, es produïren significatius canvis a l’última dècada dels anys noranta del segle passat. Fins aleshores, el subsector del boví era el dominant junt amb l’oví. Actualment predomina la cria d’aviram, el bestiar porcí, el boví i en menor mesura l’oví. Tot i els canvis la ramaderia ha tingut un paper secundari en l’economia ripollesa en el darrer segle. No es pot dir el mateix de l’activitat industrial, que al llarg de la història ha tingut un paper rellevant en la dinamització i creixement de vila, a nivell econòmic, demogràfic i de configuració urbanística. El treball del ferro i la indústria tèxtil han estat els motors econòmics durant molts segles. Però l’absència d’una major diversificació en l’oferta industrial ha comportat greus problemes entre finals del segle passat i primers anys de segle XXI. En quant al sector terciari hom pot trobar una àmplia oferta comercial, alhora, el dissabte al matí se celebra el mercat setmanal, pels carrers del nucli antic, amb tot tipus de productes.

L' Associació Cultural Sant Josep de Ripoll, sense ànim de lucre, amb més de 15 anys de vida té com a objectius promoure i organitzar tot tipus d'activitats i actes culturals a la vila de Ripoll i comarca.

Els ripollesos també tenen la seva manera de contar com esdevingué el nom de la vila: “Un any, en un dia de mercat, una pagesa portava polls a vendre a la vila i, camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més. A mig camí, l’hi pesava tant que no podia dur-la i va decidir fer caminar els polls. Tots marxaven eixerits, menys un de menut que sempre quedava enrere, i la pagesa, tocant-lo amb la canyeta que portava, li deia: “Arri, poll!, arri, poll!”. Quan la dona feia el camí amb l’aviram va passar un home i li demanà: On aneu mestressa? La pagesa, que era sorda com una perola, no va oir-lo i, com que el poll petit tornava a quedar-se enrere, repetia: “Arri, poll!”. L’home va entendre que anava “a Ripoll” i, atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, un dia que parlava amb uns companys que volien anar-hi, va dir que anava a Ripoll, i així varen aprendre el nom, l’ensenyaren a d’altres, aquests a uns altres i així s’escampà. Vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu”.

Organitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme, se celebra a mitjan maig i pretén reviure els costums ancestrals de la tosa dels xais i d’un casament tradicional del pagès al Ripollès en èpoques passades.

Pel que fa a la llana, la festa a més de mostrar la tosa tradicional a tisora, també compta amb un concurs d'esquilar ovelles a màquina, exhibició de filadores i de l'elaboració de matalassos de llana.

El principal atractiu de la festa –a més de la mostra folklòrica- rau en el casament, especialment pel fet que l’enllaç sol ser verídic i compta amb la presència de destacades personalitats del país, que actuen com a padrins de noces. La festa es complementa amb un mercat de productes artesanals i una trobada de brocanters i antiquaris.

Fira de les 40 Hores, cap de setmana anterior al diumenge de Rams

Festa Major de Sant Eudald, 11 de maig. És la principal festivitat de la vila, en honor del seu patró&nbsp,

Festa de la Llana i Casament a Pagès, diumenge següent a la festa major

Festa del 27 de Maig, 27 de maig. Jornada en què es recorda la defensa que van fer els ripollesos davant l’atac dels carlins el maig de 1839. Es fa una ofrena floral al monument al·lusiu a la festa present a la plaça de l’Ajuntament.

Aplec de Sardanes, juliol

Festival Internacional de Música, juliol - agost

Mercadal del Comte Guifré, agost

Diada nacional de Catalunya i elecció de la pubilla de Ripoll, 11 de setembre

Fira de Santa Teresa - Fira Catalana de l’Ovella, 15 d’octubre

Fira de Nadal, desembre

&nbsp,

L’associació ARÇ es defineix com un col·lectiu plural de persones del Ripollès que lluiten per una societat més justa, per la defensa del territori i uns Països Catalans lliures. En aquest sentit, algunes de les línies d’actuació són el foment de la cultura popular i la llengua dels Països Catalans, la recuperació de la memòria històrica, la solidaritat amb les lluites populars tant del nostre país com d’arreu del món i la defensa del territori.

L'Associació Obrim els Ulls - Ripollès Solidari pretén amb les seves activitats informar per donar a conèixer, conèixer per valorar amb criteri i cercar opcions alternatives que ens&nbsp,portin a una societat més justa, solidària i lliure.&nbsp,Entre les vàries activitats que organitzem periòdicament destaquen: El Cicle de Projeccions de Documentals (Hivern), Cicle&nbsp,de Conferències Ripoll Obert (Primavera), Festa de la Diversitat (Tardor) i&nbsp,promoció del comerç just.