La plaça de Bescaran és l’escenari de la Trobada de Cantautors, una iniciativa de l’Associació Bescaran Cultura que té com a objectiu la promoció dels nous valors de la cançó d’autor en un marc poc habitual com és un petit poble del Pirineu. Hi han actuat, entre d’altres, Feliu Ventura, Eduard Canimas, Anna Roig, Pau Saura o Òscar Briz.

Tercer dissabte de juliol. Bescaran

&nbsp,Autor - Isidre Domenjó

Tardor 2011

Les Homilies d’Organyà estan considerades el text literari més antic en llengua catalana. Descobertes l’any 1905 per l’historiador Joaquim Miret i Sans a la rectoria d’Organyà, les Homilies contenen un conjunt de sis sermons escrits sobre pergamí i relligats en un quadernet de vuit fulls. Van ser redactades l’any 1204 amb la finalitat de ser predicades pels canonges de la col·legiata de Santa Maria als fidels d’Organyà durant el temps de quaresma.

Autor - isidre Domenjó

Tardor - 2011

Arsèguel acull cada any, des de 1976, la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu. Es tracta de l’esdeveniment de música tradicional més antic dels Països Catalans. Nascut amb l’objectiu de recuperar l’acordió diatònic com a instrument propi de muntanya, s’ha convertit en un festival internacional de primer nivell.

Últim cap de setmana de juliol. Arsèguel

Autor - Isidre Domenjó

Tardor 2011

Conta la veu popular que un dia l’amo de cal Feu de la Guàrdia anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. Quan van arribar a l’Arreposador, l’amo es va adonar que s’havia deixat a casa el canut dels manairons, aquells sers petits i valents que es cullen d’una planta la nit de Sant Joan, sempre que faci lluna vella.

—Ton, has de tornar a casa i dir-li a la meva dona que et doni un canut que tinc a la tauleta de nit, però sobretot no l’obris per res del món.

El mosso va complir l’encàrrec, però no se’n va poder estar, de tafanejar el canut. El va obrir i, a l’instant, una rècula de manairons van sortir del canut afal·lerats, demanat-li feina i més feina.

—Atartereu rocs, tants com pugueu —els va manar el Ton, sorprès i esverat.

Quan li va semblar que els manairons en començaven a fer un gra massa, el Ton els va donar entenent de tornar-se’n a la capseta, que si no...

Els tarters de rocs, sorprenents i fins inexplicables, que hi ha al bosc de l’Obaga de la Guàrdia en donen testimoni.

Aportació Consell Comarcal Alt Urgell

Tardor 2011

Òmnium Cultural de l'Alt Urgell

La Seu Territorial d'Òmnium Alt Urgell, des de l'any 1977, realitza una intensa activitat en la recuperació de la llengua.
Amb la normalització democràtica participà en l'activitat cultural de la comarca i amb el nou segle aquesta entitat impulsa el compromís amb la llengua, la cultura i el país.

Text - Òmnium Cultural de l’Alt Urgell

Primavera 2012

&nbsp,

&nbsp,

La ruta: del conjunt de Mur a la Clua, passant per Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, la Fabregada, Alsamora i el congost de Mont-rebei.

&nbsp,

1.MUR. Si aneu a Mur el dia del seu aplec, tindreu l’oportunitat de contemplar l’interior tant del castell com de la canònica. La fortalesa de Mur és un dels millors exemples d’arquitectura militar que hom pot trobar en el nostre país, La seva superfície està assentada sobre una gran penya rocallosa que contribueix a ressaltar la seva figura triangular. A la paret de migdia del recinte destaca la seva espectacular torre circular, d’uns setze metres d’altura.

La canònica de Santa Maria, situada a pocs metres del castell, va ser declarada Monument Nacional&nbsp, l’any 1920. Restaurada recentment, val la pena que la visiteu amb una mica de temps, especialment el seu claustre, on podreu contemplar una magnífica reproducció de les pintures murals romàniques que, des del segle XII havien envellit l’altar de l’església. Com tantes altres obres d’art de la muntanya, les pintures de Mur també van volat lluny d’aquestes contrades. A principis del segle XX van ser adquirides pel Museum of Fine Arts de Boston, que les va traslladar als Estats Units.

&nbsp,

2. MOROR-ALZINA (7 quilòmetres)

Heu de sortir de Mur per la pista asfaltada que mena al poble de Guàrdia de Noguera. No obstant això, un parell de quilòmetres abans d’arribar-hi, heu de desviar-vos a mà dreta pel trencall perfectament senyalitzat que mena als anomenats pobles de la Feixa. A Moror encara és possible de veure algun fragment del seu antic recinte fortificat, amb una torre cantonera.

Des de Moror, amb una caminada inferior a una hora, podeu visitar l’antic assentament de Sant Martí. Després de cruar el barranc del Bosc, arribareu a l’indret, conegut avui com a Sant Martí de les Tometes, a causa que s’hi pot contemplar una de les necròpolis altmedievals més ben conservades del nostre país.

A quatre quilòmetres d’aquest enclavament s’aixeca el poble d’Alzina. Estratègicament situat sobre una penya, Alzina acull un molí d’oli de tracció animal, un dels pocs que es conserven en condicions en aquesta zona del Montsec.

&nbsp,

3.SANT ESTEVE DE LA SARGA I LA FABREGADA

Sant Esteve és el poble que dóna nom al municipi. Tot i que als anys seixanta del segle XX era habitat per una setantena de persones, avui només hi queda una casa oberta de manera permanent. El nucli de Sant Esteve, com en general tots els pobles de la Feixa, és un exemple dramàtic del despoblament de les comarques de la muntanya, especialment visible en aquesta part del Montsec.

Un quilòmetres&nbsp, escàs després d’haver deixat enrere Sant Esteve, arribareu a l’església de la Mare de Déu de la Fabregada, un edificació del segle XII que, el darrer diumenge de maig, acull un aplec que acostuma a reunir força gent originària d’aquesta zona. A uns centenars de metres a l’oest de l’ermita, amagat per la vegetació, pot visitar-se l’antic poblat altmedieval de la Fabregada.

&nbsp,

4.ALSAMORA Poc més de dos quilòmetres separen la Fabregada del poble d’Alsamora. No deixeu de visitar l’espectacular torre circular que senyoreja sobre el llogarret. Resta visible del que havia estat el castell d’Alsamora, aquesta torre, d’una quinzena de metres d’altura, s’eleva orgullosa sobre la vall de la Noguera Ribagorçana.

En sortir d’aquest poble s’acaba l’asfalt de la pista, per la qual cosa, els cinc quilòmetres que us resten fins a les portes del congost els haureu de fer amb precaució.

&nbsp,

4.CONGOST DE MONT-REBEI

L’arribada a l’estret està perfectament senyalitzada. Després de deixar el vehicle, haureu d’aproximar-vos a peu fins a la seva entrada, tot superant l’espectacular pont de ferro penjat que en facilita l’accés. El congost de Mont-Rebei, que no és recomanable per a les persones amb problemes de vertigen és un dels indrets naturals més bonics del Pallars Jussà.

Aquest espai no ha estat mai obert al trànsit rodat. Dels dos camins que el travessen, l’un, construït als anys vint per la Mancomunitat de Catalunya, resta bona part de l’any sota les aigües del pantà de Canelles. L’altre, obert l’any 1982, s’eleva vertiginosament per la roca.&nbsp, El paisatge en aquest indret és espectacular. A més, els aficionats a l’espeleologia podeu visitar la cova Colomera, situada al bell mig del Congost.

&nbsp,

5. LA CLUA. Heu de tornar fins al desviament que us ha dut fins a l’estret i seguir la pista en direcció al Pont de Montanyana durant uns centenars de metres. Poteriorment, una cruïlla perfectament senyalitzada us farà desviar a mà dreta i, en cosa de tres quilòmetres, us menarà fins al llogarret de la Clua.

La panoràmica és excel·lent, i la tranquilitat absoluta. La visita a l’església de Santa Maria, parcialment restaurada, posa punt i final a la ruta. No obstant, si us queden temps i ganes, sempre podeu enfilar la pista i dirigir-vos fins als pobles de la Torre d’Amargós i , sobretot, Castellnou del Montsec. A l’extrem nord d’aquesta vila destaca l’imponent casal dels Portolà, on una placa s’encarrega de recordar-nos que entre aquelles parets robustes va néixer, l’any 1718, “Gaspar de Portolà i Rovira, descobridor de Califòrnia”.

&nbsp,

Jordi Creus

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,