L’Època Romana i Medieval a la Roca del Vallès

Font: Ajuntament de la Roca del Vallès Autor/a: Lluis Planas Herrero
L’Època Romana i Medieval a la Roca del Vallès

L’Època Romana i Medieval a la Roca del Vallès

 

L’enfrontament entre Roma i Carthago, al segle III aC, i el desembarcament dels romans a la Península, és l’inici d’un procés d’importants canvis conegut com la romanització. En època romana els habitants abandonen la serralada i s’instal·len a la plana. Neix la vila com a unitat d’hàbitat i de producció dels ibers romanitzats, complex agrícola destinat a l’abastiemt  de la família que hi vivia i a la producció d’excedents per a comercialitzar (bàsicament oli, cereals i vi).  

Els romans inicien tasques d’urbanització i d’integració, amb la construcció d’importants nuclis urbans (com Aquae Calidae –Caldes del Montbui- o Semproniana –Granollers) i de vies que comunicaven l’extens Imperi amb Roma. D’aquesta manera van potenciar la situació geogràfica de la comarca, on la Roca esdevé un important centre neuràlgic, per la seva situació estratègica entre Aquae Calidae i Iluro –Mataró. Possiblement per aquest motiu era custodiat per un destacament militar. Diversos autors sostenen que el castell de la Roca es va edificar sobre les restes d’un Praetorium romà. D’aquest període daten la vil·la romano republicana de Can Jardiner (s. II aC), la vil·la romano imperial de Can Tàpies,  la de Can Gener de les Valls, Vilalba i Can Farigola. S’han conservat elements constructius i restes de ceràmica. Destaquen també els vestigis trobats al camí de Can Grau, on el 1994 es van trobar fragments de teules, àmfores i gerres romanes, i on van aparèixer, a més profunditat, els sepulcres de fossa del camí de Can Grau (conjunt funerari del neolític mitjà).

El llarg període de crisi econòmica i social que va tenir lloc a partir del segle III  va provocar la descomposició de l’Imperi Romà, donant pas a un període de regressió econòmica, amb el despoblament de les planes, la desaparició de l’activitat comercial i l’aïllament polític del territori. Tots aquests factors foren aprofitats pels pobles franc alemanys, visigots i àrabs, que iniciaren un procés de reorganització del poblament i del territori, on les parròquies i els castells passaran a ser les unitats bàsiques per a la construcció de la Catalunya comtal. Sobre les vil·les romanes es construiran les esglésies, com a centre de la comunitat que treballa la terra. 

L’any 711 s’inicia la invasió dels sarraïns a la península ibèrica, aprofitant la inestabilitat interna del regne visigot. Això va comportar que la major part de la Península adoptés les estructures del poble àrab, mentre que a la zona de la Catalunya Nord tingués lloc la creació de la Marca Hispànica, és a dir, la Catalunya prefeudal. D’aquesta manera, l’any 801, Lluís el Pietós conquereix Barcelona, integrant el territori dins la Marca. La repoblació de les terres que s’anaven conquerint va donar lloc a una estructura social i a unes relacions econòmiques entre els diversos grups socials noves,  que configuraran la Catalunya prefeudal. Durant el segle IX les terres del Vallès patiran les incursions musulmanes, per unes fronteres poc definides i molt inestables.

L’època medieval s’inicia amb la lluita contra la presència musulmana, que l’any 985 va ocupar Barcelona, cremant boscos, enderrocant castells i torres de defensa del Vallès. 

A la comarca, la majoria de les fortaleses eren d’àmbit comtal, ja que el comte de Barcelona adjudicava terres i castells per premiar els guerrers que havien col·laborat amb ell en l’expulsió dels musulmans.

Els límits geogràfics de la Roca en època medieval són difícils de concretar, però és indiscutible que ha estat un dels termes més grans i poderosos de Catalunya, ja que també comprenia Vilanova, Santa Agnès de Malanyanes, Òrrius, Llerona i Granollers. Llerona deixa de pertànyer a la Roca a finals del segle XIV, quan esdevé carrer de Barcelona. La institució del carreratge comportava que els pobles deixessin de ser vassalls dels senyors feudals, redimint-se d’aquesta manera dels seus abusos i arbitrarietats, i passessin a formar part de la jurisdicció de la Corona. La separació de Granollers va tenir lloc poc després, el 1418, any en el qual els seus habitants compren la llibertat al rei. Vilanova de la Roca es va constituir com a municipi independent durant el trienni 1936-1939, adoptant el nom de Vilanova del Vallès. A causa de la dictadura franquista, va tornar a formar part del municipi de la Roca. La segregació definitiva, però, no tindrà lloc fins l’any 1983.

Amb el feudalisme, el castell i la parròquia passen a ser claus en l’engranatge social. La història del terme de la Roca estarà estretament vinculada a la del seu castell.

L’Església de Sant Sadurní va ser consagrada l’any 932 per Teodoric, bisbe de Barcelona, per encàrrec d’Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla de Guifré el Pilós, a qui alguns atribueixen la repoblació del territori amb gent de la vall de Sant Joan. 
Un pergamí del 996 que es conserva a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona és el primer document que parla de Santa Agnès. Es tracta de la venda feta per Ermenard a favor d’un tal Llobató. Malanyanes apareix esmentat amb anterioritat, en l’esmentada Acta de Consagració de l’Església de Sant Sadurní.

D’època medieval i filla de la Roca, destaca la figura d’Adalaidis, vídua mare de dos fills, heroïna que el 1104 va marxar amb altres cavallers a Orient, en Creuada a Terra Santa.

La Roca, Santa Agnès i Vallderiolf van ser carrers de Barcelona des del 1385. D’aquesta manera, la ciutat oferia un sistema de protecció jurídica, política i militar davant les arbitrarietats i violències feudals, i a canvi rebia la contraprestació econòmica i la participació en la seva defensa. El poble aconsegueix així deslliurar-se dels vincles i dels drets que tenen els poders feudals, deixant de ser vassalls dels senyors. Com s’incorporen a la corona, assoleixen la llibertat i deixen de ser objecte de transmissió entre senyors feudals o eclesiàstics.

 

 

 

Text recollit de la pàgina web de l’ajuntament de la Roca del Vallès -- http://www.laroca.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=941%3Ahistoria-de-la-roca-del-valles&catid=38%3Aa-viure&Itemid=110&lang=ca

Fotografies

Ibers a la Roca del Vallès

Font: Ajuntament de la Roca del Vallès Autor/a: Lluis Planas Herrero Aportat per: El Camí
Ibers a la Roca del Vallès

Poblats Ibèrics a la Roca del Vallès

 

La situació estratègica de la Roca del Vallès, entre la plana –amb el riu Mogent i el Camí Ral-  i la muntanya – serralada Litoral, han fet que sigui un municipi de gran importància en la història i defensa de Catalunya.

La presència humana al municipi data de temps immemorials, i així ho testimonien les nombroses restes arqueològiques que s’han conservat, com els testimonis de la cultura dels sepulcres de fossa –Can Rafael del Forn- del 2500 aC. Correspon als primers agricultors del pla, i es caracteritza per les tombes excavades a terra cobertes per una gran pedra.

Durant el Neolític l’home s’instal·la als turons i a les valls del terme. Les col·lectivitats de caçadors-recol.lectors varen ocupar aquestes terres per la riquesa en aigua (rius Mogent i Congost) i en vida animal i vegetal. La caça i la recol·lecció esdevenen la base  per la subsistència. La domesticació de la recol·lecció va donar lloc a l’agricultura, així com de la caça es passà a la ramaderia, constituint-se així els primers pastors i pagesos del Neolític. Aquestes comunitats sedentàries destinaven unes zones com a necròpolis (cementiri) i llocs de culte, dins el seu territori. Les construccions megalítiques eren els seus temples funeraris, on enterraven els difunts i on els vius s’identificaven com a comunitat. 

Els jaciments arqueològics de l’època prehistòrica al terme de la Roca constitueixen un dels conjunts megalítics més importants de Catalunya. D’aquesta manera es configura la Ruta Prehistòrica, itinerari de més de 6000 anys que recorre la concentració megalítica més important situada més al sud de Catalunya. Es tracta també del conjunt megalític més nombrós i ric en varietat del Principat. Els elements que integren la Ruta Prehistòrica són: els dòlmans de Can Gol, Can Planes, la Roca Foradada,  la Pedra de les Creus, dolmen de Céllecs o Cabana del Moro i Pedra de l’Escorpí. 

Destaquen les pintures de la Pedra de les Orenetes, daten entre el 2200 i el 1800 aC., està formada per un bloc de granit d’uns 8 m de llargada, 3 m d’amplada i 3 m d’alçada. Una de les cavitats de la part basal, zona principal de les pintures, és un abric de mitjana dimensió. Es poden apreciar 32 figures de traços corbats, punts, formes femenines, serpentiformes, cruciformes, barres, digitalitzacions, figures antropomòrfiques, representacions humanes i restes de pigment.

A mitjans del segon mil·lenni abans de Crist, l’aparició d’armes i d’altres estris en bronze, aliatge compost sobretot per coure i estany, anuncien el principi de l’Edat de Bronze. Posteriorment, cap al 700 aC, la trobada de mètodes per elevar la temperatura de fusió dels forns permetrà que el ferro substitueixi el bronze, donant inici a la coneguda Edat de Ferro.

A la zona de llevant de la Península, es desenvolupa, a partir del segle VI aC, la civilització ibèrica. Els ibers, que vivien en poblats, van desenvolupar una personalitat  pròpia, amb la seva llengua, escriptura i moneda. S’instal·laven als turons de la Serralada Litoral, buscant llocs de difícil accés i construint muralles i torres de vigilància per a la seva defensa. 

 

Trobem així el poblat iber de Céllecs, un dels jaciments més importants del Vallès. També destaquen el Turó de Castellans, el Turó Gros –o de Can Santpere-, el Turó de l’Arbocera i el de Can Joan Capella.


El ibers van abandonar les construccions megalítiques dels seus avantpassats per passar a incinerar els seus morts, dipositant les cendres en urnes ora dels poblats. Exploten l’agricultura i la ramaderia com a principals activitats econòmiques, i disposen els seus habitatges un al costat de l’altre, formant carrers. Una o dues línies de muralles, amb les corresponents torres, fan de defensa dels poblats.


Als segles II i I aC, amb l’arribada dels colonitzadors romans, es produeix un canvi radical en la seva forma de viure, ja que abandonen els poblats construïts als turons i passen a instal·lar-se a la plana.

 

Text recollit de la pàgina web de l’ajuntament de la Roca del Vallès -- http://www.laroca.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=941%3Ahistoria-de-la-roca-del-valles&catid=38%3Aa-viure&Itemid=110&lang=ca

Fotografies

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Monument a Josep Anselm Clavé

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
Monument a Josep Anselm Clavé

El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1979 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallès. (Font: Diputació de Barcelona)

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Pla de Can Cabanyes i Sant Bartomeu de Cabanyes

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
Pla de Can Cabanyes i Sant Bartomeu de Cabanyes

El terreny on està situat el jaciment de Can Cabanyes està format per una sèrie de camps de conreus que es troben a tocar l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Els primers indicis del jaciment foren el material ceràmic trobat per J. Estrada a la zona. Segons l'autor apareixien de manera esporàdica i en superfície fragments de tègula, ceràmica grollera de cuina reduïda i algun fragment de dòlia, encara que no es va documentar cap estructura. Cal esmentar que posteriorment, més a migdia, ver els 1992 es realitzar una prospecció on es varen documentar restes ceràmics ibèriques i estructures de paret seca. D'aquesta manera hom planteja la possibilitat de que aquest jaciment romà suposi una perduració d'aquell ibèric, documentat al sud de l'ermita de Sant Bartomeu o, en canvi, que es tracti d'un establiment de nova planta d'època romana. En qualsevol dels casos aquestes hipòtesis es poden justificar mitjançant l'evidència de material constructiu, emmagatzematge i d'us comú diari (tègula, dòlia, ceràmica grollera de cuina), encara que la falta d'una excavació sistemàtica i de material més rellevant, no fan possible ser més precís en l'acotació cronològica.

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Can Planes i l’entorn

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
Can Planes i l’entorn

Gran masia d'època moderna formada per un edifici principal amb quatre ampliacions posteriors adossades i un pati tancat. A la façana principal s’hi poden observar un campanar d’espadanya i un rellotge de sol policromat en molt mal estat. Es tracta d’una gran construcció, que mostra la riquesa de la família que hi habitava, com es pot suposar dels elements constructius: assecadors o espitlleres com de les altres construccions que s’hi poden trobar: un trull enrunat, una bassa i una piscina d'edificació recent.

L'edifici sembla ser del segle XVII-XVIII, però la tercera planta sembla que va ser ampliada a final del segle XIX o principi del segle XX.

Prop d'aquest indret hi podem trobar dues fonts: la font de Can Planes i la font de la Mansa, una font natural que es troba ubicada dins de la ruta prehistòrica de La Roca, a prop de Can Ronces. La font, d'aigua no tractada, té el nom de la zona on es troba, que ve donat per la seva tranquil·litat i calma.

Fotografies

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Pedra foradada

Font: pas Aportat per: PAS (Autor/Font: Ajuntament d'Arenys de Mar)
Pedra foradada

Es tracta d'un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l'existència de restes arqueològiques o d'estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el període megalític, perquè apareix en contextos d'aquesta fase. Podria tractar-se d'una cambra sepulcral. És coneguda també amb la denominació de "Pedra del Marxant".

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

La Pedra de l'Escorpí

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
La Pedra de l'Escorpí

La Pedra de l'Escorpí es a prop de la casa del mateix nom i del camí que mena a Sant Bartomeu de Cabanyes. Es tracta d'un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d'una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls). (Font: Diputació de Barcelona)

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Dolmen de Can Planes

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
Dolmen de Can Planes

Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs. Es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.

S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen "cerca de La Roca". Més tard, Bosch Gimpera, a la "Prehistòria Catalana" el cita com a dubtós i l'anomena de "Cansolà". Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes. (Font: Diputació de Barcelona)

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Can Torrents

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
Can Torrents

Aquesta casa es troba a la mateixa plaça que s’obra davant de l’ajuntament, antics jardins de la casa, darrera de la glorieta amb el mateix nom. És una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista, tot i que el cognom Torrents apareix ja mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l'any 1553. Forma part doncs, d’un seguit de cases de finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d'estiueig i de segona residència sorgit a l'època.

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Ajuntament de La Roca – Can Sol

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
Ajuntament de La Roca – Can Sol

Can Sol fou construït l'any 1920 per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet, autor de diverses obres modernistes a la comarca i representant del corrent més ornamental i exuberant pel que fa a la decoració. Tot i això, l’edifici té un caire més noucentista.

Can Sol va ser encàrrec del Sr. Pinyol, però no la va poder acabar per falta de diners. Entre el 1920 i 1923 la va comprar la senyora Agustina, dona de Joan Sol, i va fer construir tot el recinte. Durant la guerra civil, part de l’edifici (on hi ha el jutjat de pau) fou ocupat pel Comitè, l'Ajuntament i un grup de guàrdies d'assalt. Després de la guerra, dues mestres de la Roca hi visqueren i, més tard, la família Gavarró ocupà l'edifici on hi ha actualment la Policia Municipal. Un cop mort el senyor Sol, el seu hereu vengué la propietat a Jaume Vallhonesta. Posteriorment, Francesc Mestres i Andreu, ex alcalde de la Roca, la comprà i convertí en Casa de la Vila.