SÍNTESI HISTÒRICA DE LA PARRÒQUIA DE FORNALUTX (2010) Els orígens de la primitiva església de Fornalutx es poden datar entre finals del segle XIII i la primera meitat del s. XIV. L’únic vestigi gòtic que es conserva d’aquesta època que es perllongà fins a la construcció del temple actual, és el portal que dóna entrada a l’antic cementiri: El Fossar. Sobre el dintell d’aquest portal, com a sentinella que vigila els treball dels vius i el descans dels morts, tenia el seu lloc des de sempre la imatge de la Mare de Déu de la Neu (s. XIV), talla en fusta molt deteriorada per la inclemència del temps. Actualment es guarda en la sagristia. (Aquesta imatge mereixeria un estudi apart, tota vegada que porta l’hàbit dels monjos–guerrers de l’Orde del Temple, igual que la imatge de la Mare de Déu de Lluc) L’any 1481, a l’església de Fornalutx, ja existia una Confraria de la Nativitat de Nostra Dona, titular de l’església. El 1574, se construeix un Sagrari per a la reserva y exposició del Santíssim Sagrament. En l’actualitat aquest sagrari se conserva y està exposat en el Museu Diocesà de Mallorca. El 1580, s’instal·là la Pica Baptismal, y se començà a administrar el sagrament del baptisme. El 1581, se beneeix i s’inaugura el Cementiri o “FOSSAR”, dalt la marjada vora l’església. El 1581 comença a eixamplar-se l’església, construint la capella de Ntra. Senyora del Roser amb son bell retaule. El 1584, l’església ja té el seu orgue per a solemnitzar ses funcions litúrgiques. El 1585, dia 16 de agosto, es feu la benedicció y col·locació de la Primera Pedra de la Capella del Nom de Jesús. El 1585, dia 8 de juny, se beneeix el Sant Crist per a la capella de les Ànimes. El 1587, dia 20 de desembre, s’efectuà la benedicció de la capella del Nom de Jesús. El 1599 compta amb una relíquia de la Vera Creu y una bella custòdia per a l’exposició del Santíssim Sagrament. EL TEMPLE ACTUAL 1613-1621 Durant la primera etapa treballaren des del cinc de maig fins el dotze d’octubre de l’any mil 1613. Y dia 30 de març de 1620 se continua l’obra fins el vint-i-tres de setembre del mateix any. CAPELLA DE SANT ANTONI DE PADUA La segona de l’esquerra, entrant pel portal major, es la capella dedicada a San Antoni de Padua. Era una tela emmarcada en un senzill retaule, que fou construït l’any mil sis-cents setanta sis. L’historiador Jeroni, Berard, en la seva obra titulada VIAJE A LAS VILLAS DE MALLORCA, allà vers l’any 1784, descriu una visita que feu a Fornalutx, y quan parla de la seva església diu el següent: LA CAPILLA DE SAN ANTONIO DE PADUA ESTÁ FORMADA POR UN LIENZO DEL SANTO, CON DOS GRANDES ÁNGELES POR COLUMNAS, Y UN MARCO ANTIGUO, DE MADERA. En el s. XVIII se substituí pel retaule actual neoclàssic. Posteriorment ocupà el nínxol central una imatge del Sagrat Cor de Jesús, i l’estàtua de Sant Antoni de Padua se col·locà en el mur lateral dret sobre una repisa. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER La tercera capella de l’esquerra, continuant cap a l’Altar Major, es la de la Mare de Déu del Roser. En el fons s’hi troba el retaule de la Mare de Déu. Es el millor de tota l’església, de molt bona factura y bastant ben conservat. És d’estil barroc y començà a construir-se a mitjans segle dissetè. Fou l‘escultor Jaume Llull Bonet (Manacor 1650- Palma 1707). Ocupa el nínxol central la bella imatge de la Verge, tallada en fusta, y al seu entorn hi ha una sèrie de pintures, sobre tela, que representen els 15 Misteris del Rosari. En la part esquerra es troba l’estàtua de Sant Bartomeu, y a la dreta, la de Sant Sebastià. En la coronació, en el nínxol superior, hi ha una altra talla més petita que representa Sant Antoni de Padua. En el mur esquerra d’aquesta capella se venera la imatge de Sant Josep, que substituí a la de Santa Catalina Thomàs, per a la qual s’havia construït el retaule a finals de 1700, amb motiu de la seva beatificació. En el mur dret s’hi troba un petit retaule, tardo barroc, dedicat al Beat Ramon Llull, representat en una tela, de bona factura, flanquejada por dues imatges que representen, la de l’esquerra, Santa Margalida, y la de la dreta, Santa Bàrbara. CAPELLA DEL NOM DE JESÚS Col·locació de la primera pedra, any 1585. El retaule, per suposat sense acabar, arribà a Fornalutx dia 5 del mes de març de l’any 1590 i ocupa el nínxol central la bella imatge del NIN JESÚS, tallada en fusta i revestida de roba (s. XVI). Las dues teles, d’ambdós costats representen, una la Mare de Déu dels Dolors, y l’altre Sant Joan Baptista. CAPELLA DEL SANT CRIST DE LES ÀNIMES Presidint la capella de Les Ànimes, la primera entrant a ma dreta, trobam la imatge de Crist Crucificat. Es una imatge devota del segle XVI. La seva benedicció es va fer dia 8 de juny, de l’any 1585. L’any 1665, es construí el retaule de la capella y una nova imatge de Crist crucificat que té els braços articulats para poder representar, el divendres Sant, el devallament de la creu. Completen la decoració una sèrie de quadres que representen la passió del Senyor. CAPELLA DE LA PURÍSSIMA El retaule rococó, senzill, però elegant, conté l’estàtua de la Verge Immaculada. Es un talla de fusta, de molt bona factura, del segle XVIII. Formant part del retaule que ens ocupa, en el lloc de la predel·la, al darrere d’un vidre se pot contemplar la figura jacent de la Verge en el misteri de la seva mort y Assumpció al cel. Es una talla molt bona del segle XV. “De plácido rostro, diu l’historiador Mn Rullán i Mir, manos juntas, pies descalzos, y cubierta con amplio manto replegado bajo los brazos”. En una de les parets de la Sagristia, se guarda una taula pintada que representa LA DORMICIÓ DE LA MARE DE DÉU, que antigament ocultava la imatge. A ambdós costats del retaule hi ha unes pintures que representen a San Lluís Gonzaga y Santa Catalina, màrtir. La definició del retaule té una altra tela que representa la Santíssima Trinitat. CAPELLA DE SANT ANTONI DE VIANA El retaule, senzill, però digne, de finals del s. XVIII guarda en el nínxol central la venerada imatge del Sant. Completen el conjunt dues teles que representen a Sant Francesc d’Asis y a Sant Francesc Xavier. En la paret lateral de l’esquerra, sobre senzilla peanya se col·locà últimament l’estàtua de Santa Catalina Thomàs. ALTAR MAJOR El retaule de l’Altar Major d’estil barroc, es construí a finals del segle XVII. En ell ocupa el nínxol central la majestuosa imatge de la Verge amb el Nin Jesús al braç. A la seva dreta figura la imatge de Sant Ignasi, y a la seva esquerra la de Sant Vicenç de Paül. Sota el nínxol de la Verge hi ha un Sagrari expositor, giratori, com el tenen moltes esglésies de Mallorca, y se emprava per a l’Exposició solemne del Santíssim Sagrament. A la dreta del Sagrari–Expositor hi ha la imatge de Sant Joan Evangelista, y a l’esquerra la de Sant Jaume, Apòstol. En la part inferior, just baix en el lloc de la predel·la, a cada extrem s’hi troben dos nínxols petits amb les imatges de Santa Apolònia y de Santa Llúcia. Nota curiosa Molts són els que se pregunten perquè, tractant-se d’una Parròquia dedicada a la Nativitat de Maria, la festa de la qual celebram el 8 de setembre, en el retaule figura la Verge ja adulta y portant l’Infant Jesús en sos braços? En els llibres de las Obreries no se parla de la Nativitat de Nostra Senyora sinó de Nostra Senyora de la Nativitat, en diríem la “Mare de Déu de Nadal”. (Vide Obrerías y Sentencias). ORGUE DE L’ESGLÉSIA L’historiador Binimelis en la “Historia de Mallorca” fa constar que l’església de Fornalutx tenia un orgue per a les funciones de culte. Aquest ORGUE es construí l’any 1584, i l’any 1585, en la solemne benedicció de la imatge del Sant Crist de la Sang o de les Ànimes, el tocà Mn. Antoni Vicens. En els llibres d’administració consten algunes dates en les quals se va haver de reparar i afinar. Any 1638. Segons una nota aferrada en el mateix orgue, consta que en aquest any es feu una reparació o posada a punt. Any 1731, maig, 28. El Clavari de las Rendes de l’Església de Fornalutx paga al mestre Caimari per una reparació a l’orgue la quantitat de tres lliures disset sous. Any 1736, agost, 22. Una nova reparació costa quatre lliures y quatre sous. Any 1756. Segons una altra nota fixada en el mateix orgue es va reconstruir pel mestre de música de Fornalutx Damià Caimari que costà 250 lliures. Any 1868, setembre, 20. El Vicari encarregat de l’església de Fornalutx sol·licità y obtingué permís de l’Autoritat Eclesiàstica per a invertir en la reparació del citat orgue, que es trobava en molt mal estat, la quantitat de cent escuts. Any 1868. Es feu una reparació, y se li va afegir un registre de trompeteria. Any 1907, setembre, 1. El Vicari beneeix un nou orgue construït per mestre Antoni Cardell. Aquesta seria una de tantes recomposicions de que ha esta objecte el l’orgue de Fornalutx. Any 1971, octubre. Es feu una vertadera restauració, efectuada por l’organer alemany Gerard Grenzing. Segons el seu criteri, aquest orgue de Fornalutx, es una “peça de gran valor”. Si no és el més antic, afirma, es un dels més antics de Mallorca y tal vegada d’Espanya. Façanes, com la de l’orgue de Fornalutx, segueix dient, no n’hem vist d’altra en tota Mallorca, tan graciosa, tan senzilla, tan rica y tan proporcionada. És d’estil renaixentista. Té en total més de sis-cents o set-cents tubs. Bibliografia: “Iglesia de Fornalutx”. de G. Adrover. Sense data (vers el 1970). (52 pàg. mecanografiades). La Iglesia de Fornalutx. Notas históricas. (S. XIII - 1968). de Josep Nicolau Bauzà. 69 pàg. (digitalitzades).

La cultura popular ha estat tramesa de forma oral. Destacar els glosadors Jaume Albertí, Andreu Coll “Boi”, Joan Mayol i Bernat Ripoll. Cal destacar la pervivència de gloses anònimes conegudes com Datos per s’historia de Fornalutx. Recopilats y versificats per un conegut de molts (1925), també la troballa d’una versió l’Adoració i representació de los sants reis Magos (1930). Anomenar l’associació Cultural Furn- al-lugg (2001) creada per Miquel Adrover Sastre que edità la revista amb el mateix nom durant un parell d’anys. Llegendes: La Mare de Deu de les Neus Conta una tradició popular que la Mare de Deu de les Neus fou mutilada per un tret d’arcabús, motiu pel qual apareix sense braços. Com a càstig, l’autor d’aquest ultratge tengué un fill sense braços. “Dia 3 de juny de 1491, entre altres coses, va tenir lloc l’execució d’un home a qui prèviament se li havia amputat la mà dreta per haver pegat garrotades a la imatge de la Mare de Deu de les Neus” Àlvar Campaner, Cronicon Maioricensis, p. 193 PUIG MASCARÓ, GUILLEM I VIUDES GINESTRA, CARME, (2002), Guies dels pobles de Mallorca. Fornalutx, Hora Nova, Mallorca. A Un solleric se’ns parla de la reacció d’un home «molt potxós» que tenia un olivaret molt ben cuidat. Un hivern feu una nevada molt grossa. Aquell home anà a veure com havia afectat el seu olivar i «el va trobar tot blanc i escabeiat». Els costers són un obstacle que superarien molt difícilment els pagesos del pla, però els qui rauen a la muntanya els vencen i en treuen profit. El nostre protagonista «se’n puja a lo més amunt d’un coster que feia, pega foc a sa pipa, se posa a mirar les oliveres esbrancades, els cimals estesos doblegats o a punt d’ésser-ho pel pes de la neu, alça els ulls al cel i «molt formalot va dir: –Oh Déu meu!... totes ses coses sabeu fer, fora una: d’exsecaiar, no en sabeu gens gens!». Els fenòmens meteorològics eren i encara són imprevisibles, i els seus efectes adesiara són força durs per als qui viuen del cultiu de la mare terra. El solleric ha reaccionat d’acord amb el seu caràcter alegre i irònic i ha sabut dialogar amb Déu, acceptant la seva sort, i demanant-li que deixi la tasca de podar les oliveres als esporgadors. Joan Albertí Arbona, prevere i músic, natural de Fornalutx i un temps organista de Sóller i ànima de l’Orfeó Solleric, va contar aquesta breu anècdota a Mn. Alcover, que el qualificà de «notable organista i compositor». Vicenç Jasso Garau i Catalina Torrens Vallori.

Encara que les ornamentacions de teules pintades són freqüents a Mallorca, no són exclusives de l´illa i , de fet el seu origen s´ha de cercar fora. Aquesta pràctica ornamental pot derivar de les decoracions arquitectòniques de diferents edificis, aplicades ja des del món clàssic a les superfícies volades. L´illa de Mallorca és un bon exemple pel que fa a l´ús de les teules pintades, no tan sols per la gran quantitat d´edificis que les conserven sinó també per la gran quantitat i varietat de figuracions que presenten i per la documentació que aporten les inscripcions que figuren en algunes d´elles. Pel que fa a la cronologia del conjunt, cal dir que el costum d´ornamentar les volades es va difondre amb certa rapidesa durant el segle XVI. Qualitativament i quantitativament, és a la vallde Sóller on es conserva el major nombre d´edificis amb teules pintades. De fet, Sóller, amb 56 edificis, i Fornalutx, amb 28, són els dos municipis de l´illa amb major nombre d´edificis inventariats amb teules pintades a la volada. Es tracta de composicións de dibuixos complexos realitzades normalment en color vermell que contenen motius geomètrics i vegetals, elements de la vida quotidiana, figures antropomòrfiques i zoomòrfiques i temes religiosos. Les teules es pintaven a peu d´obra i el procés decoratiu era senzill. Primer s´amarava la teula i s´introduïa pel cap ample dins un morter amb calç. Es va utilitzar la tècnica de la pintura plana, sense perspectiva, i limitant els dibuixos al contorn dels objectes, en alguns casos amb detalls interiors, o a la silueta plena. A part de l´element del valor pròpiament decoratiu, les teules pintades tengueren un valor simbòlic, ja que uns dels objectius era preservar i defensar la casa i els seus habitadors de tota casta d´agressions externes.

&nbsp,

Font: Ajuntament de Fornalutx, http://www.ajfornalutx.net/municipi/teules/fotos.ct.html

El casal de Can Xoroi està situat al bell mig del poble de Fornalutx. L'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 2002, amb l'objectiu de destinar-lo a centre cultural. Les primeres notícies que tenim de la tafona, situada dins aquest casal, són de l'any 1888, encara que, amb tota seguretat, ja funcionava temps abans. La família Mayol la va comprar el 1918 i es va reformar trenta anys després, el 1947, amb la maquinaria que hi podem veure a l'actualitat. El trull donar pas a la màquina de trullar i la premsa de biga va ser substituïda per l'actual premsa hidràulica, fabricada a Alcoi (Alacant). Així mateix, es varen habilitar els presents dipòsits de tria de l'oli, alhora que s'abandonà l'antiga botiga d'oli. També es va abandonar l'estable on s'allotjava la bístia. Aquesta va ser la darrera tafona que va funcionar a la vila de Fornalutx, al final de la dècada dels setanta. El Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, en el marc del Programa de restauració del medi rural i en col•laboració amb l'Ajuntament de Fornalutx, ha restaurat l'arquitectura i els elements de producció d'aquesta tafona, la botiga d'oli i l'estable.

La tafona de Can Xoroi fou restaurada per el departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca entre l’any 2008 i 2009. La intervenció consistir en rehabilitar l’espai arquitectònic i l’equipatge industrial de la tafona. Al mateix temps, l’estiu de 2009, l’Ajuntament de Fornalutx encomanava a Clara Matheu i Jaume Pinya la restauració del dipòsit de teules pintades que havien quedades sense restaurar quan s’inicià la primera reforma de l’edifici. Les teules de la volada de Can Xoroi en una primera intervenció foren restaurades per l’equip del Sr. Antonio Perla l’any 2004. L’any 2006 la restauradora Clara Matheu i el pintor Jaume Pinya inicien una segona fase de restauració d’una part de la col•lecció municipal, col•lecció que bàsicament eren les teules que l’equip d’Antonio Perla no havia acabat de restaurar i les teules que per donacions de particulars tenia l’Ajuntament. Dins aquesta segona fase és tractar de consolidar i netejar els exemplars, i, en alguns casos fer una restauració definitiva, fet que va permetre veure les patologies més adients de les teules a més de crear un primer inventari i plantejar-ne una futura ubicació de les teules. Emperò fou a l’estiu de 2009, quan en una tercera fase de restauració i de l’entrada al dipòsit municipal d’exemplars provinents de col•leccions particulars, que l’ajuntament de Fornalutx és plantejar la possibilitat i a manera experimental d’ubicar la col•lecció de teules pintades a l’entrada del casal de Can Xoroi i obrir-lo al públic. Una acció important que dotar a les col•leccions i donacions de teules pintades un marc jurídic i administratiu. Finalment a l’octubre de 2009 s’obri l’espai de Can Xoroi al públic. Fornalutx té per primera vegada un lloc a on es pot gaudir d’una part del seu ric patrimoni: el món de la producció de l’oli d’oliva i les creacions pictòriques sobre teules que els mestres picapedrers ens deixaren. És a partir d’aquest moment quan s’obri una responsabilitat i una voluntat ferma de poder establir uns objectius culturals. Objectius que s’adaptin a la demanda d’una societat cada cop més exigent amb el seu patrimoni i al mateix moment poder desenvolupar la tasca de conservació i d’investigació. Una proposta valenta sens dubte, la que assumeix l’Ajuntament de Fornalutx, en una època de certa confusió política i econòmica que es reflexa en una manca de recursos i d’una absència d’estratègies significatives que ajudin a aconseguir les necessitats pròpies del que podia ser un futur museu. Tot i això, hem de destacar la gran oportunitat de tenir a Fornalutx un punt a on oferir un espai que enriqueixi l’excepcionalitat del seu paisatge i territori i que vetlla per el seu patrimoni. Un patrimoni que ha vist com un públic divers i de llocs diferents gaudien de la seva singularitat. Des de la seva d’obertura al públic han passat per Can Xoroi nombroses associacions i escoles que ha permès de crear visites guiades i al mateix moment la participació d’activitats, com la de fer sabó d’oli. A més de d’un públic especialitzat provinent de la universitat , les visites d’un turisme de qualitat i nombrós públic sensible al fet cultural. Tot i la dificultat de crear activitats, cal remarcar uns del moments més emotius de Can Xoroi que fou la posada en marxa de la tafona i tornar fer oli, guiats per els darrers tafoners de la comarca en Benet Vicens i en Jordi Arbona. També cal mencionar el tast de vins de la comarca de Sóller i Fornalutx o la visita dels membres del consistori de Strembo, poble situat a la regió del Trento al nord d’Itàlia. L’esforç de l’Ajuntament de Fornalutx es veu recompensat amb l’ajuda que l’ Institut d’Estudis Baleàrics realitzar en la retolació i la publicació d’un tríptic en cinc idiomes sobre les teules pintades de Can Xoroi. Per últim constatar l’esforç d’un municipi no gaire acostumat a tenir una presencia cultural objectiva, ni la costum de tenir viva la riquesa patrimonial custodiada.

Sembla que el poble de Fornalutx és l’evolució d’una primitiva alqueria visible en la forma dels carrers més antics ubicats a la part alta del poble. Els carrers són estrets, de traçat irregular, amb un pronunciat pendent i per a vianants. L’estat de conservació del teixit urbà és bo. L’any 1972 fou declarat lloc històric protegit i al 1983 fou guardonat amb el segon premi nacional d’Embelliment i Millora dels Pobles Espanyols. També ha rebut el premi Alzina del GOB, 1985. Cases típiques de muntanya que destaquen per la seva senzillesa i monumentalitat. Cases de tres plantes: principal, primer pis i porxos. Són vivendes de pedra de grans dimensions i amb pati a la part interior. Es conserven cases d’època medieval i es dona l’estil modernista en alguns casos i concretament a les façanes dels edificis. Destaquen decoracions en les parts interiors de les teules (òxid de ferro i manganès) testimonis de la signatura del mestre d’obres i vestigis identitaris com poden ser els religiosos. ITINERARI 1. Del carrer Major pujant pel carrer des Metge Mayol. Casa de la Vila o can Arbona es conserven la torre i els escuts familiars. La torre de defensa és del segle XVII i l’edifici s’organitza a partir d’un pati d’entrada. Avui en dia es troben les dependències de l’Ajuntament, de l’Associació de Gent Gran, la Biblioteca, la Policia Local i can Xoroi, el museu de la vila. Seguint pel carrer Major i agafant el carrer del Metge Mayol, Can Borràs, on habità el metge qui desenvolupà la seva professió des de una visió humanista. Al mateix carrer, al número 10 Sa Casa d’Amunt, també amb una torre de defensa datada entre els segles XVIII-XIX. Al número 6 Can Reió, on es pot contemplar l’influencia modernista d’arrels franceses com s’inclou dins l’estructura urbana de Sóller. Aquest és el carrer més emblemàtic de Fornalutx, característic pels seus escalons o “raietes”. Al final del carrer, a mà dreta, Ca ses Escolanes amb un interessantíssim repertori de teules pintades. Cap a l’esquera envoltem l’església parroquial del segle XIII i dedicada a la Mare de Deu de les Neus. Just davant l’església, Can Xandre i entrant pel carrer de Sant Sebastià al número 1 la casa pairal del fill il•lustre de Fornalutx, el compositor i músic mossèn Joan Albertí Arbona (1850-1916). Al número 8 del mateix carrer Can Marqués amb una fornícula on es troba una escultura de Sant Sebastià a la seva façana. Aquest sant fou venerat des del segle XVII en protecció a la pesta que assolí l’Illa. Al final del carrer de Sant Sebastià la Posada de Bàltix, antic casal de vila dels senyors de la possessió de Bàltix. Al carrer de Sant Joan número 1, Can Bisbal una de les cases més antigues del poble i la qual conserva l’entrada. Continuem fins a la plaça d’Espanya on es troba una font que rep aigua de la de l’Alqueria. Des de la plaça prenem el carrer de Sant Bartomeu, el que du a Sóller i entrarem pel carrer de l’Alba. Al número 22 el Convent de les Monges avui en dia convertit en hotel. Al número 26, Can Reus on es pot gaudir de l’influencia modernista i de l’art Deco de la seva façana i que respon a un exemple d’emigrant que tornà enriquit de França al segle XIX. Igualment, al mateix carrer Can Amengual, amb barana de ferro forjat d’estil Modernista. Molt a prop les Rentadores Públiques existents des de 1775. Al carrer del vicari Solivellas la casa amb el mateix nom i on també es pot gaudir de la vista de les teules pintades a les darreries del segle XVIII. ITINERARI 2. Entrant a Fornalutx des de Sóller. Arribant a Fornalutx des de Sóller trobarem la Creu de Fornalutx construïda el 1974. Aquest carrer és el de Bellavista i just quan trobem un pàrking a l’esquerra, contraposat a l’altra banda el carrer del Sol, un poc més amunt el carrer dels Toros on s’ubica l’antic casal de can Verdera, avui hotel de luxe i un poc més amunt, al número 2 del carrer Joan Albertí Arbona, Cas Bufó amb façana d’estil modernista. Seguint el carrer arribem al de la Pau amb un magnífic camí empedrat que ens duu al cementiri municipal construït al segle XIX substituint la tradició antihigiènica d’enterrament a l’església. Des del cementeri trobem fites que ens indiquen el camí cap a Sóller per Binibassí (de l’àrab benibàssim: fills del rialler), una finca amb torre, font i cases del segle XVI i on hi podem veure teules pintades datades del segle XVIII. ITINERARI 3. Del carrer Major cap es carrer de Sa Font. Des de la plaça d’Espanya agafant el carrer Major cap a la muntanya, el carrer de la Font. A Cas Pollencí on es conserven les teules pintades i Can Xoroi, avui el museu de la vila on es conserva una col•lecció de teules de tota l’Illa i la tafona del poble. Al número 7 del mateix carrer les cases del Poador on es pot llegir l’inscripció “Qui com es jove no treballa, com es vell jeu a la palla”. Seguint pel camí de la Domenega ens trobem amb una panoràmica on la pedra en sec és la protagonista indiscutible. Per aquest camí passem per la possessió coneguda com es Mas i seguin el curs del torrent arribem a la font de s’Alqueria que proveeix d’aigua a quasi la totalitat d’horta i a la vila. Es d’aquí podem contemplar s’Alqueria, un grup de cases antigues de les quals destaca Can Pintat amb teules pintades del segle XVIII. POSSESSIONS Aquestes possessions són d’herència d’aquella Mallorca que basava la seva economia rural en els recursos de la muntanya: l’oli, la llenya i el carbó. Bàltix d’Avall, del mirador des ses Barques fins a Cala Tuent, amb torre de planta circular del segle XVII i capella independent del segle XVIII. Avui en dia és un agroturisme. Monnàber: sota els espadats del penyal del Migdia. És una alqueria que es dividí al segle XIII entre diferents cavallers. La hipòtesi sobre la seva etimologia es planteja entre el llatí i l’àrab “muntanya de flors”. Les cases són compactes i dividides en tres plantes, un conjunt de petites construccions l’envolten. Inclou una capella a l’interior de la casa pairal. Ses Cabanes, a la Serra de Son Torrella sota l’esguard del penyal Xapat, trobem un conjunt de cases que conformen la possessió. Moncaire que ocupa l’àrea més alta de la vall del torrent de Na Mora. Construïda al segle XVI fou dedicada al conreu de vinya, cereals, llegums, olivars, hortalisses, a més té un extens alzinar i garrigues. Hi ha altres possessions com Es Clot o Es Mas. PUIG MASCARÓ, GUILLEM I VIUDES GINESTRA, CARME, (2002), Guies dels pobles de Mallorca. Fornalutx, Hora Nova, Mallorca.

ITINERARI: Sóller - costa d'en Flassada - mirador de ses Barques - costa d'en Nicó - Fornalutx La proposta que fa aquesta ruta són dos deis camins pels quals es pot arribar al mirador de ses Barques. L' ascensió es fa per la costa d' en Flassada, mentre que el descens cap Fornalutx es descriu seguint la costa d' en Nicó El punt d'inici d'aquesta atractiva ruta és la plaça de la Constitució de Sóller (molt pro pera a l'estació del tren). Per dirigir-nos al camp de futbol de Sóller hem de prendre el carrer de la Lluna i molt aviat voltar pel carrer de l'onze de Maig, que més endavant es convertira en l'avinguda d'Astúries, al final de la qual trobarem l'esmentat camp d'esports. Per l'esquerra del camp seguim el camí de ses Argiles, sense fer cas d'un camí, també asfaltat a la nostra esquerra. Alguns centenars de metres després trobarem a la dreta l'inici de la costa d'en Rassada, correctament senyalitzat. Inicialment és un camí cimentat amb fort rost, pero que ben aviat ens deixara veure el seu empedrat. Encaixonats en. tre dues parets, avançam entre olivars i al poc temps travessarem la carretera del puig Major, enllestida l'any 1961. El camí va creuant diversos camins de carro, encara que els bocins empedrats són ben visibles entre els olivars. Poc més amunt, ens ajuntam emb el caml de sa Capelleta (dreta), que forma part d'un altre itinerari. Els olivars s' alternen ara amb els frondosos i ombrívols alzinars, oferint-nos un paisatge deliciós. Més amunt confluïm amb la costa d'en Nicó, per on hem de baixar, encara que valla pena continuar ascendint per arribar, tan sols cinc minuts després, al mirador de ses Barques, on podrem observar una de les millors vistes del port de Sóller, degustant un suc de taronja. 1niciam la baixada pel mateix camí i al cap de poc ens desviam seguint la senyalització de la costa d'en Nicó (esquerra). Ben aviat arribarem a la carretera, per on baixarem un centenar de metres fins deixar-la a la dreta. Seguim ara un camí de carro entre olivars, que en arribar a una barrera es converteix de nou en camí de ferradura amb fragments empedrats De nou la carretera ens surt al pas i la seguim sols cent metres cap a l'esquerra fins que trobarem un camí de carro a la nostra dreta que tot d'una s'estreny. El temps invertit, sense comptar les aturades, pot arribar a les dues hores i mitja, una i mitja per a la pujada i una hora per a la baixada. Tant la costa d'en Flassada com la costa d'en Nicó foren recuperats amb una acció de voluntariat organitzada pel Grup Excursionista de Mallorca l'any 2000, amb la col·laboració deis ajuntaments de Sóller i Fornalutx i agrupaments escoltes de la vall i del Consell de Mallorca. Continuam baixant amb vistes cap a la vall, mentre que el camí de ferradura s'alterna amb un camí de carro amb escopidors que ens porta de nou a la carretera, molt a prop del creuer de Fornalutx. Creuam la carretera i seguim un camí cimentat que passa per davant la casa de ses Comes i ens porta a creuar la carretera de Fornalutx. A l'altra banda seguim un camí asfaltat que du directament a Fornalutx, descrivint diversos revolts, entre els quals encara es conserven trams de camí empedrat. Seguint la senya1ització entre els olivars, les restes d'una canaleta de teula ens acompanyen fins que al poc temps arribarem a la part alta de Fornalutx. Entrarem a la vila pel carrer deis Toros fins trobar el carrer de la Pla_a, que ens portara a la pla_a d'Espanya, centre neuràlgic de Fornalutx, on acabarem aquesta caminada. ITINERARI: Port de Sóller - camí de sa Figuera - coll d'en Marquès - ses Moncades - Fornalutx El camí de sa Figuera enllaça el Port de Sóller amb la vila de Fornalutx, encara que disposa de múltiples variants per arribar a Sóller o al mirador de ses Barques. Tot i això, els desnivells que presenta no són gaire importants, fet pels qual es tracta d' una passejada molt agradable. El punt de partida d'aquest itinerari és l'estació final del tramvia al Port de Sóller. Des d'aquí partim pel passeig des Través fins trobar el carrer d'Antoni Montis, que va vora el torrent. Després de travessar el torrent de sa Figuera, deixam el nucli urbà, ara ja pel camí de sa Figuera. És un camí asfaltat que en suau ascensió recorre una interessant zona d'olivars. A la nostra esquerra s'alça el llogaret de sa Figuera, amb la seva torre de defensa (km 3'8) i més amunt observam les més llunyanes cases des Bosc i Cas Bascós. Al cap de mitja hora de camí, arribam al coll d'en Marques. Aquí pujam pel camí asfaltat de l'esquerra. Poc metres més munt, després de deixar un vial cimentat a la dreta, se'ns apareixen les restes del camí empedrat de sa Figuera, que flaquejam per una barrera. Mentre guanyam altura, fregam el camí cimentat, 1 deixam emere diverses cases, una de les quals, la més esbucada, rep el nom de Can Bonjesús. Una pista recent que dóna accés a un gran xalet ens talla el pas, i cal cercar el camí una mica més amunt, per davall d'aquesta construcció. Passam una nova barrera i ens acompanya ara una canaleta de teules molt malmenada. El camí es troba en molt mal estat pel fet de travessar uns terrenys amb tendència a l'esllavissament. Un fil ferro ens ajuda a salvar un tram molt degradat i, després de passar una nova barrera, arribam a un camí de carro que hem de seguir cap a la dreta, entre els olivars. La ruta travessa ara una zona molt més planera i flanqueja una nova barrera vora les cases de Can Verí, amb el seu portal adovellat. Continuam pel camí de la dreta que més endavant presenta trams cimentats. Arribam així al punt on ens creua el camí vell de Balitx, que refusam per seguir pel camí de carro. Ben aviat arribam a la zona coneguda com ses Moncades on, ran del camí abunda la botja de cuques. Arribam a un punt on el camí de carro de sa Figuera és travessat per la costa d'en Flassada, que uneix Sóller amb el Mirador de ses Barques. Pocs metres després el camí es bifurca i continuam per la variant ascendent, encara que sols uns metres més endavant deixam el camí de carro a l'esquerra per seguir un caminet de ferradura emmarcat per dues marjades. Transitam ara per la partió entre els termes de Sóller i Fornalutx, fet que explica una creu gravada en una pedra que localitzarem ran del camí. El temps invertit, sense comptar amb les aturades, pot arribar a les dues hores. Dificultat + Temps (anada): 2 hores la carretera de Sóller a Lluc (km 47'7) i la creuam per enfilar la car-retera que davalla a Fornalutx. Uns metres més avall localitzarem un camí asfaltat que porta directament a Fornalutx, descrivint diversos revolts, entre els quals encara es conserven trams empedrats. Seguint la senyalització entre els olivars, les restes d'una canaleta de teula ens acompanya fins que al poc temps arribarem a la part alta de Fornalutx. Entrarem a la vila pel carrer deis Toros fins trobar el carrer de la Plaça, que ens portara a la plaça d'Espanya, centre neuràlgic de Fornalutx, on acabarem aquesta caminada. ITINERARI: Sóller - Binibassi - Fornalutx - camí des Creuer- Biniaraix - Binibassi - Sóller Es treta d' una ruta molt agradable, sense desnivells importants, que enllaça Sóller amb Fornalutx a través del llogaret de Binibassí. Posteriorment, a través del eamins des Creuer i de Monnaber ens permet arribar a Biniaraix. Envoltats deis tarongers de l' horta de Biniaraix, arribarem de nou a Binibassí i finirem la ruta a Sóller. L'inici de l'excursió la situam al camp de futbol de Sóller, accessible des de la plaça de la Constitució a través deis carrers de la Lluna, l'Onze de Maig i avinguda d'Astúries. En arribar-hi hem de seguir el torrent cap a la dreta fins arribar a les proximitats d'unes rentadores, vora el pont de Can Rave. En aquest punt hi ha una crui1la de camins on hem de seguir pel de l' esquerra. Ben aviat refusarem, també a l'esquerra, el camí de ses Marjades i després el de sa Capel1eta, que formen part d'un altre itinerari. Alguns metres més endavant deixam un camí de carro que s'enfila a l'esquerra: és la carretera vel1a de Balitx. Vora un torrent i en un revolt molt marcat, la senyalització ens indica que hem d'abandonar el camí apte per a vehicles, per seguir el sender empedrat que ascendeix lentament entre tarongers i olivars -documentats a la zona ja l'any 1242- fins assolir ell1ogaret de Binibassí, que marca la partió entre els termes de Sól1er i Fornalutx. Per l'esquerra dell1ogaret continuam la pujada per la vora del molí d'aigua. Deixam enrere una barrereta i continuam l'ascens empedrat entre pins, alzines i alguna olivera, fins arribar a un punt on hem de tombar a la dreta i passar una nova barrera on s'inicia un curt descens A partir d'aquest punt el camí guanya espectacularitat i salva un petit comel1ar. De l1uny, la silueta del penyal des Migdia ens marca l'horitzó, mentre que molt més proper divisam ja el cementeri de Fornalutx. El viarany s'ha convertit ja en un camí de carro cimentat que voreja el cementeri i, entre els olivars, ens porta a les primeres cases de Fornalutx. A través del carrer de la Plaça arribam a la plaça d'Espanya, als peus de l' església parroquia!. El temps necessari per recórrer aquest itinerari és de quasi tres hores, encara que la gran varietat d'aturades aconsel1ables fa que valgui la pena dedicar-hi tota una agradable jornada Portam una hora de camí i aquest és un bon moment per fer un descans. De la plaça seguim ara pel carrer Major i el carrer de sa Font. Deixam enrere la torre de Can Arbona (ajuntament), Can Xoroi, diversos edificis amb teules pintades i travessam el torrent Major per un ponto L'ample camí és encara cimentat i s'enfila ràpidament descrivint alguns revolts. Després del primer revolt trobam una barrera i alguns metres abans, a la dreta, pren arrencada el camí empedrat anomenat des Creuer, que ens fa guanyar altura ràpidament, gaudint de les millors vistes de Fornalutx. Arribam així a la carretera de Monnaher, que hem de seguir en sentit descendent fins arribar al poblet de Biniaraix, on entrarem vora les rentadores deis segles XVIII-XIX. Travessam el poble seguint el carrer Sant Josep, passam la plaça de la Concepció i enfilam la daval1ada pel carrer de Sant Guillem fins girar a la dreta pel carrer de Santa Catalina. En acabar aquest carrer giram a la dreta i seguim les indicacions giram a la dreta i seguim les indicacions que ens porten a travessar l'horta de Biniaraix per desembocar en un camí cimentat que ens menara a la carretera que uneix Sóller i Fornalutx. A la nostra vista ja ens apareix el llogaret de Binibas sí, on ens dirigim. Hem de caminar un centenar de metres per la carretera en direcció a Sóller i voltar a la dreta pel carreró que ens ha de portar-hi. En arribar al llogaret, retornarem a Sóller per la ruta per on hem començat l'excursió. Altres passejades: Camí de s’Alzina Fumadora. Des de la Plaça d’Espanya de Fornalutx es pot accedir a aquest camí, seguint pel carrer de l’Església trobem indicacions. El camí uneix la vila amb sa Bassa i es Clot. El camí inclou les possessions de Bini i Moncaria. El camí escalonat o amb raiets es conserva molt bé. Cases de neu de la Coma de n’Arbona. Aquest camí comença al quilòmetre 37.7-37.8 de la carretera C-710. És un accés de muntanya i el camí no és fàcil. S’inicia en un bosc d’alzines per arribar a les cases de neu. Camí de Bàltix d’Avall. El principi es situa al creuer de les carreteres Sóller-Lluc i Fornalutx i puja entre oliveres i garrovers al mirador de Ses Barques. De l’esplanada surt un camí que du a les possessions de Bàltix d’Amunt, d’Enmig i d’Avall. Seguirem el camí de ferradura que surt a la dreta del camí de la possessió. Avencarem pel bosc anomenat Puig de sa Bassa. Agafarem el camí de carro passant per Bàltix d’Enmig i d’Avall, actualment agroturismes. PUIG MASCARÓ, GUILLEM I VIUDES GINESTRA, CARME, (2002), Guies dels pobles de Mallorca. Fornalutx, Hora Nova, Mallorca.

Ajuntament 971 632740 / 971 631901 Fax 971 634037

Jutjat de Pau 971 63 1901

Centre Sanitari 971 63 3344

Joan Albertí Arbona (1850-1916) “es capellà Pardalet” qui fou músic i organista a Monti-sion i professor al Seminari Conciliar. Maria Arbona Mir i Maria Ferrer Arbona organitzaren el primer col•legi de la Puresa al poble. Joan Antoni Estades de Moncaria i Bisbal, genealogista del segle XX. Francesc Martí Mayol, ciclista contemporani. Jaume Antoni Mayol Busquets, metge contemporani que es distingí pel seu tractament humà als malalts. Jaume Mayol Nadal (1890-1967), ciclista. Estrangers residents a Fornalutx: lady Sheppard, David Balfour, Joseph Goulet i Alan Silitoe. Pintors Ross Davies i Paul Hoggart.

-Revista Furn-al-lugg : Aquesta revista centrada en el poble de Fornalutx va ser promoguda per l’associació cultural Furn-al-lugg i gaudi d’un notable acolliment popular. Va ser una revista plural, apolítica, dedicada especialment a la cultura popular i a les tradicions. Es va imprimir durant quatre anys (del 2003 al 2007) amb un total de deset números que arribaren al 150 exemplars de cada un. La col.laboració fou de caracter voluntari i entre els seus redactors hi figuren gent anònima juntament amb autors de renom com Miquel Ferrà, Pep Barceló Adrover, Joan Estades de Moncaira i Bisbal o la directora del museu de ciències naturals de Sóller, Carol Constantino. Per Franços Humbert Gambini. -Colmado SPAR, Ana Garcia i Amelia Sampol Per sortir de marxa van al Port de Sóller on hi ha la discoteca Alta Mar, per anar a comprar roba van a Sóller, al carrer de la Lluna hi ha tendes interessants. -Un pagès: Per construir Marges els pagesos han de demanar permisos i suposadament la Conselleria els hi subvenciona un 27% que s’ha de declarar com a benefici del pagès quan hauria d’esser conservació de la terra. A més aquest tant per cent se’n va en l’Iva. Amb el tema de l’oliva i del vi, que ha acabat sent un ofici de benefici privat, el pagès no arriba a produir per vendre ja que els impostos són ridículs en referència al benefici que en poden treure. -Miquel Mayol Cofraria de Pescadors de Fornalutx Al Port de Sóller. 971 633427 Fornalutx té 1 km de costa accessible només per la mar. S’hauria de fer un projecte de “turisme de pescador” però demanen massa papers Fa quaranta anys hi havia 22 llaüts i 9 barques de bou, ara 7 llaüts i 4 barques de bou amb un total de 34 pescadors, comptant els mariners. Es un ofici amb extinció, extinció recolzada i fomentada pels polítics. Fan tallers de xarxa. -Policia Local: No hi ha problemes de delictes ni socials, la problemàtica és amb el trànsit. Hi ha tres pàrquings: Entrant al poble pel carrer de Sant Bartomeu, el de Bellavista. Passada la plaça d’Espanya, nucli central del poble, el del carrer Arbona Colom. I el de Sa Coma, al carrer Major, que es va construir l’any 2009 i és gratuït. -És un poble estacional, es a dir l’estiu puja gent de Ciutat perquè hi té cases i autobusos turístics. -La calefacció funciona o bé amb electricitat, llenya o bé amb gasoil de l’empresa Josep Casasnovas de Sóller.

Raoles de ciurons Tronxos de bleda arrebossats Olives trencades