Primerament, aquesta població basava la seva activitat econòmica en l’agricultura i el conreu de cereals, patates, vinya, oliveres, pomeres, farratges i pastures pel bestiar, aquests dos últims conreus van motivar l’aparició d’emprius principalment a la vall de Santa Fe. Més endavant s’introduí la ramaderia amb els ramats d’ovelles (que encara avui es fan anar), el bestiar boví per a la producció de llet i el porcí –que era la font principal d’alimentació del mas juntament amb l’aviram i l’hort-. L’aprofitament del bosc també va desenvolupar un gran paper dins l’economia amb l’obtenció -en primer terme- de fusta, llenya i carbó vegetal i -en un segon terme- la recol·lecció de pinyes, l’obtenció de costals o feixines de llenya per als forns de pa o les bòbiles i la fabricació de pipes de bruc. Pel que fa al sector industrial, a Fogars de Montclús tan sols hi ha funcionat una indústria (des de finals del s. XX fins fa poc), la Metilena, va tenir diferents usos: com a indústria tèxtil de catifes, com a destil·leria de fusta (d’on pren el nom), com a productora de caixes fúnebres i, finalment, com a indústria de tints. Tot el terme, però sobretot la Costa del Montseny, va ser un reclam per a persones que necessitaven un bon clima per fer cures de salut relacionades, principalment, amb la tuberculosi. Actualment, amb la davallada del primer sector i la inexistència del segon dins el terme, l’activitat del municipi s’ha decantat cap al turisme, s’ha creat una oferta variada de serveis que inclou -entre d’altres- escoles de natura, cases de colònies, turisme rural i oferta de productes agraris i artesanals autòctons.

Arbres singulars dins el terme:

Avets: Passavets i can Casades.

Avet i faig: l’Abraçada.

Faigs: turó de Maçaners, pantà Gros, d’en Ramis i el Convent.

Castanyers: la Trüna.

Roures: Ridaura.

Boix grèvol: pla de l’Espinal i pla de Morou.

Alzina surera: Figueroles (singular per l’altitud on es troba).

Cirerer: can Pinyoca.

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Fonts més anomenades: font de les Nàiades, font Ferrussa, font Fresca, font de l’Arboç, font del Briançó, font dels Avellaners, font de Passavets, font Fosca, font Calenta, font del Frare, font de la Teula, font del Cirerer, font de Profit, font de Cal Guardià.

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Roques més conegudes: roc Ramon —anomenat abans roc d’en Corbera—, roca Mugronera, roca del Moro, esqueis de Santa Helena.

&nbsp,

Text redactat per : Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Moviments i iniciatives socials destacables: Societat de Caçadors de Fogars de Montclús i Campins, Associació Cultural Saüc, Associació de Fogars de Montclús

Casals populars i centres cívics, culturals: Local Mariona, a Mosqueroles, Casal de la Costa, a la Costa de Montseny (Els dos són propietat de l’Ajuntament.)

Any: 2008

Sens dubte, el personatge més insigne, relacionat concretament amb Mosqueroles, ha estat Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), qui fou meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor, gran defensor de la cultura catalana. Fundà la Institució Patxot (1926), a través de la qual englobà diferents fundacions, concursos, beques, publicacions, etc. Publicà diversos llibres, principalment de meteorologia. El 1936 fou perseguit i s’exilià a Suïssa, des d’on continuà treballant per Catalunya fent el seu mecenatge, en especial per a l’obra de Joan Coromines de l’Onomàsticon Cataloniae. Oposat fins a l’ànima al règim franquista, l’any 1939 li fou destruït el seu arxiu meteorològic.

&nbsp,

Text redactat per: Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Dins el municipi, a causa del gran nombre d’habitants originaris del terme, en general, la parla de Fogars de Montclús és la catalana i típica de la zona. És de destacar la pronunciació típica del Vallès de pronunciar la doble l com una i (gaina, coní), a més a més, si bé no s’hi parla salat, existeixen al terme molts mots salats referents a la toponímia (Coll ses basses, Turó de ses Agudes, Puig sa carabassa, Puig ses olles, Camp sa costa, Puig sa goita...).

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Josep Clopés i Serrat dedica part del seu temps a la pintura, en especial a la paisatgística. Ha fet diverses exposicions. Marta Gómez, ceramista. Joan Anton Medalla, ceramista, compta amb una sala d’exposició. Mn. Francesc Malgosa i Riera, que ha escrit sota el pseudònim de Xesc Soliu, és cofundador del setmanari Catalunya Cristiana, són d’ell El seny d’un poble, Quan les coses parlen, El misteri de la vida, passió i mort de l’home, L’home, glòria de Déu, Déu, glòria de l’home, Confidències, De mà en mà i diversos articles editats en diferents llocs. Salvador Vilà i Viñas, compagina la seva feina amb l’escriptura, ha col·laborat amb diversos articles a diferents mitjans, ha escrit El Montseny, recorregut històric pel massís i El pastorets de la Costa de Montseny. Actualment està treballant en la recuperació i catalogació de l’Arxiu Vilar. Jordi Borrell i Adelaida Frias, fundadors del Circ Perillós, actualment treballen en el món de la música i de l’expressió artística.

En el volum cinquè del Costumari català, de Joan Amades, hi ha la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny, recollida per Mn. Frederic Martí i Albanell, rector d’aquesta parròquia. L’any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà aquest ball, el qual va ser ballat a la festa de la Castanyada.

&nbsp,

Text redactat per: Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Primer diumenge de maig – Festa del Roser de Mosqueroles.

Últim diumenge de juliol – Festa Major del Pertegàs.

A l’agost – Festa de la Ruta del Senglar.

Primer dissabte d’agost – Festa Viu el Parc a Santa Fe.

Dia 2 d’agost – Festa de la Mare de Déu dels Àngels a la Costa de Montseny.

Segon diumenge d’agost – Festa Major de la Costa de Montseny.

Tercer diumenge de setembre – Festa Major de Sant Roc

Últim diumenge de setembre – Aplec de Fogars de Montclús.

Dia 31 d’octubre – La Costanyada, a la Costa de Montseny.

Segon diumenge de novembre – Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles.

Diades Nadalenques – Els pastorets a la Costa de Montseny.

Dia 5 de gener – Cavalcada de Reis a Mosqueroles.

&nbsp,

&nbsp,

Text redactat per: Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

L’església de Sant Cristòfol de Fogars de Montclús va ser consagrada com a nova el 1144, fet que fa pensar en l’existència d’una d’anterior. L’any 1639 va ser capgirada i se’n modificà l’estructura romànica, menys l’absis. És una nau de planta rectangular, orientada al nord. Les capelles laterals són d’origen gòtic. Conserva una pica baptismal de granit, molt senzilla, d’època romànica i que podria pertànyer a la primitiva església. L‘església de Sant Martí de Mosqueroles, renovada el 1104 i capgirada el 1802, del romànic sols en conserva la nau primitiva. Amb el temps s’hi varen consagrar els altars de Santa Margarida (1348), de Santa Maria (1498), de la Verge del Roser (1588) i un altar de Sant Isidre (1657). És de destacar la seva orfebreria. L’església de Sant Esteve de la Costa de Montseny, la més antiga del terme, consta d’una nau rectangular, amb un absis i dos absidioles, la de migjorn canviada en fer-hi la sagristia (1758). Hi ha quatre capelles laterals amb alguna arquera gòtica. A l’exterior hi ha un comunidor i una escala amb arcada que porta al campanar, els dos elements foren construïts l’any 1680. Hi és venerada la bella imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu dels Àngels (segle XIV). La capella de Santa Fe té valor històric, ja que consta que al 1231 ja existia, tanmateix, però, a principi del segle XVIII va ser renovada i no en quedà cap resta romànica. Té un campanar de cadireta d’un sol ull. La capella de Santa Maria de l’Illa o de Sant Roc sols conserva l’absis com a element medieval. La nau de quatre trams amb arcs rebaixats és del segle XVII, i l’última reforma s’hi féu va ser a l’any 1888. Hi ha un campanar de cadireta d’un sol ull i un portal tapiat a tramuntana. A l‘interior hi ha un retaule molt malmès. L’església de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una de les joies més preuades del romànic del Vallès Oriental. Del que hagués estat un monestir, sols en queda l’església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis i dues absidioles semicirculars. La nau central és més elevada que l’absis. Les naus laterals no són simètriques. La façana de ponent, de construcció nova, té un campanar de cadireta de dos ulls. A la part nord-oest hi ha una construcció en runes, en la qual hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214). Els pous de glaç o de neu són construccions força antigues, documentades l’any 1605, n’hi ha que són fets d’obra o pedra i d’altres, sense revestir. Es troben a la part alta del terme. Els més coneguts són els d’en Cervera, d’en Deumal i el pou del Comte.

&nbsp,Hi ha uns forns, probablement de ceràmica, a ca l’Estudiant i a Cañellas, i un altre a can Valls, anomenat la Rajoleria.

&nbsp,Hi ha restes de fargues, principalment de coure. Una prop de la Tordera &nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,—anomenada farga de les Pipes— i l’altra prop del Rifer. De molins de farina, n’hi ha un al Rifer —conegut com al Molinot— i un altre a Viladecans, a la Tordera, tots dos estan molt malmesos. Al Rieral, ran de la Tordera hi ha el molí de ca n’Illa, que es troba en perfecte estat. Com a construccions destacables hi ha Can Patxot, a Mosqueroles, de tipologia pròpia de la masia catalana, si bé amb alguns elements d’arquitectura residencial. Aquesta construcció va ser feta per l’arquitecte Josep Danes i Torras, entre 1927 i 1931, per encàrrec del mecenes Rafael Patxot i Jubert, per a residència d’estiu. En esclatar la Guerra Civil, va haver de marxar a l’exili, tanmateix, abans va fer gravar en les dovelles del portal: “Hostes vindran que de casa us trauran – 3 d’ agost de 1936 – Adéu-siau”. La casa va ser incendiada l’any 1939 i durant diverses dècades va patir diversos actes vandàlics. Per sort, avui dia la Diputació de Barcelona s’ha fet càrrec de la restauració i l’ha adequat per a la instal·lació d’oficines del Parc Natural del Montseny. A Santa Fe hi trobem l’Hotel, d’estil neogòtic, construït per Pere Domènech i Pou, entre 1912 i 1914, per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, el qual, entre 1920 i 1935, va fer construir el pantà de Santa Fe. Al cim més alt del massís, al Turó de l’Home, hi ha com a patrimoni històric l’observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè, l’any 1929, després de seguir els primers passos donats per Artur Osona i Formentí, principal impulsor de la instal·lació al 1880. Finalment, com a patrimoni històric i arquitectònic que ha estat l’essència del municipi de Fogars de Montclús, hi ha els masos. Molts dels quals avui dia encara conserven les característiques arquitectòniques típiques del Montseny, amb l’entrada, la cuina amb la llar de foc i el forn de pa, la sala, el celler, les cambres, les corts, el corral, el barri, el porxo i l’era. Però de la majoria de les construccions (més de cent seixanta), sols en queden vestigis. Són de destacar, per les seves característiques: mas d’Horta —avui anomenat Villena—, mas Noguera, mas Viladecans, mas Vilar, mas Dalmau, mas Ridaura, mas Pla, mas Garau... Tots existents en el fogatge de 1515. A més, és notable el Corral d’en Deumal, que es troba a 1.350 metres d’altitud.

&nbsp,

Text redactat per:&nbsp, Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008

Per parlar de la història de Fogars de Montclús cal remetre’ns a la història de les seves tres parròquies.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, El lloc de Fogars es troba documentat l’any 1066 i 1082, i va ser el 1144 quan es va consagrar una nova església dedicada a sant Cristòfol. Dins aquesta parròquia hi ha la capella de Santa Fe, que consta que ja existia l’any 1231, si bé actualment està del tot modificada i no en queda res de l’antic romànic. Entre el 1452 i el 1867 la parròquia de Fogars va ser sufragània de l’església de Sant Martí de Mosqueroles.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, El lloc de Mosqueroles és documentat l’any 978 i la seva església de Sant Martí, l’any 1104. Dins aquesta parròquia és on es va construir l’església de Santa Magdalena o Sant Marçal de Baix.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, La tercera parròquia és la de Sant Esteve de la Costa de Montseny, consta com la més antiga del terme i és documentada, com hem dit, el 19 d’agost de 862, si bé l’església actual fou construïda al segle XII. Aquesta parròquia l’any 1219 va passar al domini de Sant Quirc de Colera de l’Empordà. L’any 1392 es va fundar un benefici sota l’advocació de santa Magdalena de l’església d’Hortsavinyà, a la qual la parròquia de la Costa havia de pagar el delme. Atès que ni els propietaris ni el rector de la Costa no volien pagar l’esmentat delme, l’any 1635 es varen iniciar una sèrie de processos que duraren diversos anys, fins que arribà el plet al tribunal de Rota, a Roma, el qual va sentenciar, el 9 d’abril de 1642, l’excomunió dels propietaris i del rector en el cas de no pagar el delme.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Lligada a la parròquia de Sant Esteve de la Costa de Montseny, hi ha la capella de Santa Maria de l’Illa, que depenia també del monestir de Sant Quirc de Colera, documentada al segle XII, va ser coneguda a partir del segle XVI amb el nom de la Mare de Déu de la Misericòrdia o de Sant Roc.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Durant tots aquestes segles la gent de Fogars de Montclús, dins les tres parròquies i sota el domini senyorial dels Agudes, els Montclús i els Cabrera, anaren construint diferents masos —uns força importants i altres de més rònecs— tot poblant el terme i patint guerres, pestes i dificultats. Però, malgrat tot, amb el seu treball i el seu esforç configuraren el que és l’actual municipi.

&nbsp,

Text redactat per: Salvador Vilà&nbsp,&nbsp,&nbsp, any: 2008