El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) és un dels punts més emblemàtics de la parròquia. Aquest edifici va ser construït entre el 1933 i 1934 ideat per un monjo de Montserrat com a escola. Anys després, seria el garatge de l’hotel Valira per acabar acollint el primer cinema d’Andorra. El CAEE esdevé un dels béns culturals més apreciats de la parròquia, però no només pel seu valor històric, sinó també pel seu estil arquitectònic en tant que és un dels primers exemples construïts segons les premisses de l’anomenada arquitectura de granit. L’espai ara conserva i exposa dues col·leccions permanents: l’una dedicada a l’obra escultòrica de Josep Viladomat i, l’altra, a maquetes d’art romànic d’Andorra. També disposa d’una sala d’exposicions temporals i programació cultural per a tots els públics.

Per a més informació: tel. (+376) 802 255, www.e-e.ad i [email protected]

El Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM) és un espai cultural dissenyat per experimentar, gaudir i aprendre sobre l’aigua i la vall del Madriu, dos dels recursos naturals més importants de la parròquia d’Escaldes-Engordany i Andorra. El CIAM presenta l’aigua i la vall del Madriu d’una manera lúdica i interactiva mitjançant un conjunt de suports sensitius i informatius, com una multiprojecció, i manipulatius, taules interactives i experiències tan sorprenents com ara caminar sobre l’aigua del riu del Valira d’Orient, banyar-se sota una cascada sense mullar-se i jugar en una plaça de vapor d’aigua. La visita al CIAM ens apropa als usos tradicionals de l’aigua, especialment l’aigua termal que brolla en les fonts d’Escaldes-Engordany, ens descobreix els secrets de la vall del Madriu, i ens explica els valors patrimoninals, naturals i culturals d’aquesta vall declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 2004, en la categoria de paisatge cultural.

Per a més informació: tel. (+376) 890 879, www.e-e.ad i [email protected]

Dins el marc de la cultura i les tradicions van néixer els Amics del Pont dels Escalls (1980). De primer van ser un grup de veïns que es van aplegar per organitzar una escudellada amb motiu de la festa dels Antonis i l’any següent ja van repetir l’experiència constituint-se com a associació i fent de l’escudellada la seva activitat principal, actualment també s’encarreguen de la festa de la Castanyada. El nom de l’entitat fa referència a on es van començar a reunir, una zona que envolta el pont dels Escalls i que es va començar a edificar a mitjan anys seixanta per acollir les noves famílies que arribaven a Andorra.

També d’aquest camp és l’Esbart Santa Anna, creat l’any 1950 amb l’objectiu de conservar i promoure les tradicions populars, concretament els balls i les danses típiques de les festes majors. És un dels símbols de la parròquia i constitueix un nexe d’unió entre persones que s’han aplegat al voltant de la dansa i de tot allò que, a través de l’art, es pot sentir i transmetre a un poble que és viu.

En l’àmbit social, destaca l’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí (ADSAPS), la qual treballa en el projecte Vacances en Pau, que consisteix a portar infants dels campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) a passar els mesos de juliol i agost amb famílies d’acollida. Els infants es beneficien d’aquest projecte durant 4 anys, des dels 7-8 anys fins als 12, i la majoria de famílies acullen el mateix nen durant tot el període. Actualment hi ha una vintena de famílies d’acollida en territori andorrà.

A nivell de promoció local destaca la Unió Pro-turisme d’Escaldes-Engordany, creada l’any 1955 gràcies a un grup de veïns que es van reunir amb l’objectiu de fomentar el turisme local: remarcar la bellesa i riquesa del paisatge, les aigües termals i el bon servei hoteler i comercial. Actualment l’associació porta a terme la tasca informativa des de l’oficina creada amb aquesta finalitat a la plaça Coprínceps. Des de final de la dècada dels seixanta organitza activitats lúdiques i tradicionals a fi de revitalitzar les festes populars: la cavalcada de Reis, el Carnestoltes, els Tres Tombs, la festa de Sant Miquel d’Engolasters, l’elecció de la pubilla i l’hereu, Sant Joan, la Festa Major de la parròquia i l’aplec de Sant Romà dels Vilars.

Altres entitats que cal esmentar són l’Associació de la Gent Gran d’Escaldes-Engordany, el Centre Cultural Islàmic, l’Associació Cultural Centre Aragonès i la Casa de la Comunitat Valenciana.

L’església parroquial d’Escaldes-Engordany és la de Sant Pere Màrtir. Es va construir a partir de l’any 1956 sobre l’antiga església parroquial i, atesa la importància del sector tèxtil a la parròquia, es va dedicar als paraires. L’any 1981 se’n va fer la inauguració. A la façana, s’hi poden veure unes serigrafies de Les Benaventurances i unes ceràmiques de Sergi Mas, l’interior, d’altra banda, conserva un retaule barroc dedicat a la Immaculada procedent de Sant Romà dels Vilars.

Aquesta altra església és d’època preromànica (s. X) i està catalogada com una de les més antigues del Principat, de construcció rudimentària i estil auster, en destaca un petit campanar d’una sola cobertura de mig punt bombarda fet de pedra tosca i diferent a la resta de la construcció que podrem observar seguint l’itinerari d’El Camí.

Molt a prop d’El Camí, i si disposeu d’una mica de temps, és interessant anar a visitar Sant Miquel d’Engolasters, una de les esglésies romàniques més conegudes d’Andorra. És un edifici del s. XII de petites dimensions i d’estil romànic llombard amb un pòrtic del s. XX. L’element més característic és el campanar quadrat de la torre de 17 m d’altura, amb tres pisos de finestrals germinats. Sobre l’arc de l’últim pis de finestres presenta, a dues de les façanes, uns caps quadrats esculpits. A l’interior, hi trobem la reproducció de les pintures murals romàniques del Mestre de Santa Coloma, datades del s. XII, que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

D’altra banda, també hi ha l’església de Sant Jaume d’Engordany. L’edifici actual va ser consagrat l’any 1992, l’original es va ensorrar totalment l’any 1959 i ara només en resta la part inferior de l’absis. Aquesta construcció ja s’esmentava en un document de la primera meitat del s. XI en el qual es comptava entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (l’Alt Urgell).

D’Engordany també són rellevants les antigues cases pairals, però el pont dels Escalls és segurament l’element patrimonial més emblemàtic. Aquest pont, d’origen medieval i del s. XIII, permetia el pas del camí ral per sobre de la Valira d’Ordino (poc abans de la seva confluència amb la Valira d’Encamp) tot comunicant Andorra la Vella amb Engordany. Consta d’un sol arc de mig punt construït amb dovelles de pedra tosca que recolza sobre la roca de les dues ribes, la resta de la construcció està feta amb pedres de diferents procedències amb unions de morter de calç. Un altre pont destacat a la parròquia és el de la Tosca, construït l’any 1820 i de tradició romànica, hi passareu seguint l’itinerari d’El Camí. Aquest pont, que permetia el pas de l’antic camí ral per sobre el tram final del riu Madriu, és suportat per una volta en arc de mig punt recolzada directament a la roca de les dues ribes. El punt més alt de l’arc queda uns 10 m per sobre del riu.

També són destacables les dues creus de pedra de tradició gòtica que es troben dins del terme d’Escaldes. Com a mostra d’arquitectura moderna trobem l’edifici de vidre del centre termolúdic de Caldea, dissenyat per l’arquitecte francès Jean-Michel Ruols i construït entre final dels anys vuitanta i principi dels noranta. També lligat a l’aigua, l’arquitectura del Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM), aixecat sobre la carretera, sobresurt del paisatge urbà d’Escaldes per les seves formes, els seus materials i un predomini del vidre que li atorguen un tarannà contemporani i el converteixen en el continent idoni per a la temàtica del centre. Com a curiositat, trobem que un dels plafons de vidre de l’edifici té serigrafiada la partitura de la cançó Pont sobre aigües turbulentes, de Simon &amp, Garfunkel. D’altra banda, són dos exemples molt il·lustratius de l’adaptació de l’arquitectura d’alta muntanya als nous corrents estilístics la presa de captació d’aigües i la caseta del guarda (destinada a oferir refugi al guarda de la presa) de Ràmio, a la vall del Madriu. Aquestes construccions, efectuades durant la primera meitat dels anys quaranta en relació amb les obres per a la captació d’aigües per part de l’empresa FHASA, suposen una adaptació de l’arquitectura de granit a l’alta muntanya.

La parròquia d’Escaldes-Engordany és la segona en població després de la d’Andorra la Vella i és la setena, per tradició, de les que integren el Principat, ja que va ser la darrera a formar-se: després de molt temps de reivindicacions, el 14 de juny de 1978 es va crear la parròquia d’Escaldes-Engordany a partir del quart homònim d’Andorra la Vella (existent entre els anys 1935 i 1978). Aquest territori té dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats, i el més antic és el d’Engordany, habitat des del s. II o I aC i citat per primera vegada en el document de la dotació a Santa Maria del monestir de Ripoll (any 888).

Les fonts d’aigua termal d’Escaldes, molt valorades ja pels romans, van contribuir al desenvolupament de l’activitat tèxtil, ja que els artesans que treballaven la llana, els paraires, aprofitaven aquestes aigües per rentar-la i tenyir-la. El centre d’aquesta població va ser el punt de partença d’una indústria tèxtil que s’aniria desenvolupant amb força i que va arribar a un punt culminant a principi del s. XVII amb la creació d’una confraria de paraires i teixidors, la qual es va mantenir activa fins a la segona meitat del s. XIX. El gremi feia una classificació dels treballadors entre caps de casa, amos, menestrals, fadrins, aprenents i mossos, i marcava quins eren els seus deures (com per exemple assistir als actes de culte) i els seus drets (com ara el de rebre assistència econòmica les famílies dels confrares en cas de malaltia o defunció del cap de casa). Aquesta activitat industrial també va contribuir a la creació d’un nucli d’habitatges entorn de les fonts d’aigua calenta i que avui es coneix com “el barri”.

El s. XVIII, d’altra banda, va engegar una altra activitat industrial amb la construcció d’una farga a la vall del Madriu, a uns 2.000 m d’altitud. La iniciativa, dels germans Raguer de Campdevànol, es va dur a terme l’any 1732. El dret d’explotació de la farga anava acompanyat al d’explotació dels afloraments de mineral de l’Estall i dels boscos situats a la capçalera de la vall. Però la pobresa en els afloraments va fer que l’aprovisionament vingués des d’una mina de Carol (França) que pertanyia a la família Sans de Barcelona. El contracte estava estipulat fins que el bosc fitat s’acabés, aleshores la farga havia de passar de mans dels germans Raguer a mans del Comú. El primer arrendament comunal es va fer l’any 1794. No obstant, la debilitat de la producció del ferro per la competència exterior, d’una banda, i l’aiguat que l’any 1837 va destruir la farga, d’una altra banda, van marcar el final d’aquesta activitat industrial, ja que l’edifici ja no es va tornar a reconstruir.

Un punt amb un pes històric marcat dins aquesta parròquia, i que sembla que exhala una aurèola pacificadora, és el pont dels Escalls, situat a l’antic camí d’Andorra la Vella a Engordany i Escaldes. És aquí on el bisbe d’Urgell i el comte de Foix van signar la seva reconciliació amb els Pariatges (1278-1288), el document que va convertir Andorra en un coprincipat. D’altra banda, l’any 1881, es va posar fi en aquesta mateixa zona a la revolta originada l’any 1880 i a les discòrdies existents entre els diferents partits andorrans amb la signatura del Tractat del Pont dels Escalls.

Les primeres impressions publicades de viatgers que van visitar les Valls daten de final del s. XVIII. El viatger americà Lewis Gaston Leary, que va ser a Escaldes l’any 1911, va difondre les seves vivències en el llibre Andorra, the hidden republic (Andorra, la república oculta), a la portada del qual va escriure: “Un llibre sorprenent sobre un petit país sorprenent a dalt de les muntanyes entre França i Espanya.” D’altra banda, Artur Osona, president del Centre d’Excursionisme de Catalunya i estiuejant a Escaldes, va ser el primer de publicar una guia excursionista en català sobre Andorra, va ser l’any 1896. A principi del s. XX es va disparar la presència d’excursionistes catalans a l’alta muntanya, els que arribaven al Principat s’allotjaven, principalment, als primers hotels que hi va haver a Escaldes. Amb l’increment del turisme, a partir dels anys trenta es va accentuar també la construcció hotelera.

Per a més informació: Nova aproximació a la història d’Andorra, Jordi Guillamet Anton

Les fonts d’aigua calenta que brollen a Escaldes, a una temperatura que oscil·la entre els 22 i els 70 ºC, han fet que el termalisme sempre hagi estat una activitat molt lligada a la població. Ja en època romana es coneixia les virtuts medicinals d’aquestes aigües, riques en sofre. A l’edat mitjana, tant el nucli d’Escaldes com el d’Engordany eren habitats per comunitats pageses i ramaderes. De mica en mica, però, s’hi va anar desenvolupant una indústria vinculada al tèxtil, primerament, i als metalls, més endavant. La primera va estar impulsada a Escaldes pels artesans que treballaven la llana i la segona va tenir com a principal exponent la farga del Madriu, la qual duu el nom de la vall on va ser construïda. D’altra banda, cap als anys trenta del s. XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA), es va accentuar la divergència entre les poblacions d’Engordany i Escaldes: mentre que la primera va continuar mantenint el seu caràcter eminentment agrícola i ramader, la segona es va orientar cap al turisme amb l’explotació de l’aigua termal i el comerç. Actualment les dues poblacions estan lligades al turisme comercial, el qual ha afavorit el fort increment de població dels últims anys a Engordany, si bé el nucli és bàsicament residencial. Pel que fa a Escaldes, la seva proximitat amb la capital ha propiciat que adopti un paper destacat dins l’economia del país.

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Escudellada popular de Sant Antoni: 17 de gener

Encants de Sant Antoni: febrer

Festa de Carnestoltes: segons calendari

Festa dels tres tombs: març

Elecció de la pubilla, la pubilleta, l’hereu i la fadrina: abril

Sant Jordi: 23 d’abril

Festa de Sant Miquel d’Engolasters: 8 de maig

Diada de la parròquia: diumenge següent al 14 de juny

Revetlla de Sant Joan: 23 de juny

Setmana del jazz: juliol

Festa Major: 25 i 26 de juliol

Música al carrer: agost

Aplec de Sant Romà dels Vilars: 17 de setembre

Dia Mundial del Turisme: 27 de setembre

Festa de la Castanyada: octubre

Jornades Arts del Vidre: octubre (bianual)

Trobada de Puntaires i Teixidors: octubre (bianual)

Festival Internacional Colors de Música: tot l’any

Les primeres cavalcades reials, l’arribada física dels Reis Mags als pobles i ciutats de parla catalana, no es van començar a fer fins a mitjan s. XX. Primerament, cada parròquia organitzava la seva, però la proximitat geogràfica entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany va dur a confusió els infants que l’anaven a veure i és per això que a partir de l’any 2003 es va decidir que aquestes dues parròquies farien la celebració de manera conjunta. Des de llavors, dues grans avingudes andorranes, la de Meritxell i la de Carlemany, s’omplen cada any de milers de persones que esperen veure els Reis, els quals arriben per terra, aire, a peu, a cavall, en helicòpter o esquiant. Vénen en una corrua formada per una vintena de carrosses i també els acompanyen, a més dels patges reials, l’hereu i les pubilles d’Escaldes-Engordany, les associacions culturals del país, les agrupacions de teatre al carrer i malabars i múltiples personatges del món del cinema d’animació infantil. En total, hi ha prop de mig miler de persones implicades en aquesta festa.

El ball de Santa Anna és una dansa del s. XVII que únicament es reprodueix el dia central de la festa major (el 26 de juliol, a la plaça de Santa Anna d’Escaldes) un cop acabada la missa en honor a la patrona de la parròquia, la qual és també la patrona dels fusters, els miners, les mares, les àvies, les dones embarassades, les mestresses de casa i les treballadores en general, a més de tenir cura de les coses perdudes i ajudar a evitar la pobresa. Aquest ball, que reprodueix l’Esbart Santa Anna, té una forta càrrega emotiva i guarda moltes similituds amb l’antic ball del contrapàs, tant pels moviments i els dibuixos dels balladors com pel seu transcurs i les normes seguides per realitzar-lo.

La presa i la caseta del guarda de Ràmio tenen a veure amb les obres per a la captació d’aigües per part de l’empresa FHASA a la vall del Madriu. Es van efectuar durant la primera meitat dels anys quaranta,&nbsp, i van comportar l’edificació d’una sèrie de construccions que suposen una adaptació de l’arquitectura de granit a l’alta muntanya. Hi trobem la presa de captació i la caseta destinada a oferir refugi al guarda de la presa. Són dos exemples molt il·lustratius de l’adaptació de l’arquitectura d’alta muntanya als nous corrents estilístics.

Conta la llegenda que les bruixes andorranes es concentraven a l’estany d’Engolasters i que, un cop allà, es despullaven i xipollejaven a l’aigua. Els homes, curiosos, pujaven a espiar-les, però...ai si les bruixes els enxampaven! aleshores els convertien en gats negres! Diuen que les bruixes van desaparèixer a principi del s. XX, quan es van construir les antenes de Ràdio Andorra i la presa de l’FHA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra).

El CAEE s’ubica en un edifici històric de la parròquia d’Escaldes-Engordany, que va ser construït pels monjos de Montserrat i l’arquitecte català Celestí Gusí entre els anys 1932 i 1934. L’edifici es projectà amb la finalitat d’acollir l’aparcament de l’Hotel Valira i l’antiga escola de la parròquia. Més tard es va convertir en el cinema Valira, el primer cinema del país.

Avui, el CAEE és un espai cultural que conserva i exposa dues col·leccions permanents, una dedicada a l’obra escultòrica de Josep Viladomat i una altra col·lecció dedicada a les maquetes d’art romànic d’Andorra. A més de les col·leccions permanents, el CAEE disposa d’una sala d’exposicions temporals i d’una programació cultural per a tots els públics.

Horaris:

De dilluns a divendres de 9.30 h a 13.30 h i de les 15 h a les 19 h

Els dissabtes de 9.30 h a 13.30 h

Tancat els dissabtes a la tarda i els diumenges

Entrada gratuïta

&nbsp,

Serveis:

Visites guiades.
Visites amb audioguies: disponibles en català, castellà, francès i anglès
Activitats lúdiques per a infants i tallers didàctics per a escolars.