Festa Major de Corçà: primer cap de setmana de juliol.
Aplec de la Pertusa: primer diumenge de maig.

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa
Ermita romànica datada del s. xi-xii, situada entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, dins les restes d’una fortalesa de defensa avançada del castell de Sant Llorenç, que barrava el pas a la vall. Se sap que antigament a sota hi havia un poblet. Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses, ubicada en forma canònica. La porta d’accés és a la banda nord, ja que a la sud hi ha el penya-segat. A la façana oest hi ha una altra porta, ara cegada, que potser comunicava amb alguna construcció contigua. Va ser la capella del castell de Sant Llorenç, ubicat al Montsec d’Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrar el pas a la vall d’Àger i controlar el congost de Mont-rebei. Posteriorment, va esdevenir església depenent de Corçà i actualment té la categoria d’ermita i s’hi celebra un aplec a començaments d’estiu. Es conserva força bé i més avall hi ha restes d’una esglesiola anterior.
Església de la Mare de Déu del Roser
És l’església parroquial de Corçà, edifici bastit a la segona meitat del segle xviii.
Olivera de Corçà
Passada l’ermita de la Pertusa, en un trencall a mà dreta i abans d’arribar a Corçà, hi ha una olivera catalogada com a arbre singular, digne de visitar.

Sobre el poble hi ha vestigis del castell de Corçà, que va ser enderrocat al segle XV i usat després com a fossar parroquial. La tasca de repoblar i artigar les fondalades de Corçà va ser encomanada per Arnau Mir de Tost al seu cavaller Ponç Onofre, quan el lloc fou vinculat civilment i eclesiàstica a Sant Pere d’Àger.