FINCA PÚBLICA DE PLANÍCIA El passat 17 de febrer de 2009 la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear va comprar la finca de Planícia per un preu d’11.182.000 euros més despeses. La gestió de la finca correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient. L’adquisició es va realitzar exercint el dret de retracte que estableixen la Llei estatal de Monts i la Llei autonòmica de Conservació d’Espais de Rellevància Ambiental, a les quals està sotmès el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Ambdues lleis atorguen a l’Administració autonòmica la possibilitat de fer seu un patrimoni al mateix preu fixat per una operació de compra ‐ venda entre particulars. Planícia compta amb un total de 445 hectàrees (aproximadament una quarta part del municipi de Banyalbufar). El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí serà el titular de 427 hectàrees de Planícia (un 96 per cent), mentre que la Conselleria ho serà de les 18 restants, que inclouen les cases de la possessió, de 1.400 metres quadrats, i gestionarà la finca. La compra de Planícia suposarà la incorporació al patrimoni públic d’una de les finques més valuoses, des del punt de vista ambiental, de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Planícia és una de les possessions més conegudes de la Serra de Tramuntana, sobretot a la contrada d’Esporles, Banyalbufar i Estellencs. Està situada al vessant de la Mola de Planícia, entre les finques de Son Balaguer, Son Serralta, es Rafal de Planícia i s’Arboçar. Destaca tant pels seus valors naturals, especialment pels seus magnífics boscos d’alzinar, com pels elements patrimonials que allà s’hi troben, precisament relacionats amb l’aprofitament del bosc i l’antiga activitat dels carboners. A més, la finca de Planícia guaita sobre la mar, amb unes espectaculars panoràmiques des d’una costa retallada de penya‐segats. Als voltants hi ha conegudes fonts, com la de sa Menta i la des Garbell. En conjunt, i des del punt de vista paisatgístic, és una de les finques més belles de la Serra de Tramuntana. A més, Planícia es molt coneguda per excursionistes i senderistes. La Mola de Planícia és un referent per als afeccionats al muntanyisme de Mallorca, pel que fa a rutes de la Tramuntana Sud. Des dels passat 4 d’abril i tots els caps de setmanes i festius d’abril i maig s’ha habilitat un autobús gratuït que sortirà cada 20 minuts de Banyalbufar i Estellencs per que els ciutadans interessats puguin visitar la finca gràcies a una col•laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i l’Obra Social de La Caixa. Situació actual denunciada pels veïns: unes quantes associacions han denunciat que des de la seva adquisició no s’ha fet res i la terra i les cases no tan sols s’estan fent mal bé si no que no s’aprofiten. Tant l’Ajuntament com el Consell han rebutjat propostes de les associacions per ser de caire privat. AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR, (2009), Diagnòstic de l’Agenda 21 de Banyalbufar, Ajuntament de Banyalbufar i GRAM.cat, Banyalbufar.

Actualment el municipi de Banyalbufar no disposa de cap centre educatiu ni d’infantil ni de primària. Els nins i nines del municipi s’han de desplaçar en autocar al centre educatiu d’Esporles on poden cursar estudis fins a secundària obligatòria. Per estudiar el Batxillerat els joves de Banyalbufar s’han de desplaçar fins a Palma. Al municipi de Banyalbufar hi ha registrades 13 associacions, de les quals 3 són de la 3era Edat. Les associacions de Banyalbufar, a més de ser molt variades, realitzen una elevada activitat associativa realitzant moltes activitats al llarg de l’any.

Associacions de Banyalbufar:

ASSOCIACIÓ 3ª EDAD DE BANYALBUFAR

President : Miguel Thomas Álvarez C/ Font s/n (Edifici Escoles ) 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 24&nbsp,

ASSOCIACIÓ D’ESPLAI GENT GRAN DE BANYALBUFAR

President : Miguel Thomas Álvarez C/ Plaça de la Vila , 2 – Bj. 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 24

ASSOCIACIÓ DE REGANTS DE LA FONT DE LA VILA DE BANYALBUFAR President : Margarita Cabot Tomás C/ Miramar , 16 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 38

ASSOCIACIÓ DE JOVES SERRA NORD DE BANYALBUFAR&nbsp,

Va quedar constituïda dia 29 d'octubre de 2003. En Juan Antonio Vives Vallés en va ser cofundador i actualment la presideix. Els seus socis tenen entre 16 i 30 anys. Tradicionalment han col·laborat amb l'Ajuntament en la celebració de les festes patronals (especialment en el Sopar de la Gent Gran en la que els més joves dels poble serveixen el sopar als més majors, en un gest de respecte i estima pels nostres majors), i periòdicament han organitzat festes al poble. Disposen d’un local social cedit per l’Ajuntament on es reuneixen. President: Juan A. Vives Vallés, e mail: [email protected]”

ASSOCIACIÓ CULTURAL BANY‐AL‐BAHAR

President : Francesc Alberti Picornell C/ Sa Canal s/n 07191 Banyalbufar Telf: 971 20 68 62

ASSOCIACIÓ SOCIO‐ CULTURAL DE LA GENT GRAN DE BANYALBUFAR

President : Joan Alorda Alberti C/ Amargura , 1 07191 Banyalbufar Telf: 971 46 08 44

ASSOCIACIÓ GUITARRES I PUES DE BANYALBUFAR

Són els qui formen el cor de l’Església, és gent de missa. President : Toni Mercant C/ Major , 11 07191 Banyalbufar Telf: 616 09 97 51 ASSOCIACIÓ DE PESCADORS DE BANYALBUFAR Pel que fa a l'Associació de Pescadors, va ser fundada l'any 2008 i no té molt èxit. Però quan fa uns mesos el Govern central intentà extreure arena del fons marí banyalbufarí, va ser l'Associació qui ho denuncià i mobilitzà l'executiu social per a impedir l'extracció.

ASSOCIACIÓ PESCADORS ESPORTIUS PORT D’ES CANONGE

President : Joan Sabater Arbona C/ Punta Rotge , 4 A – Port des Canonge ‐ 07191 Banyalbufar Telf: 971‐ 61 10 91

ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I RESIDENTS D’ES PORT D’ES CANONGE

President : Xisco Lladó Alemany C/ Sa Punta Rotge , 20 – Port des Canonge ‐ 07191 Banyalbufar Telf: 971‐ 61 00 50 / 971 – 75 42 29

ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE BANYALBUFAR

President : Javier Belenguer C/ Comte Sallent , 7 Baixos 07191 Banyalbufar Telf – Fax : 971 61 80 31 Email : [email protected] ASSOCIACIÓ TRAMUNTANA VIVA President : Gabriel Canaves Picornell Cami de C’an Picó , s/n 07191 Banyalbufar Telf : 971 61 81 89

ASSOCIACIÓ DE CAÇADORS DE BANYALBUFAR

Societat de Caçadors de Banyalbufar: Va quedar constituïda el 13 de gener de 2007. Joan Antoni Vives en fou cofundador i el primer president fins a finals de 2009. El seus vedats sumen més de 1000 hectàrees (aproximadament un 60% del municipi, i un dels més grans de l’Illa) i integren més de 500 finques de Banyalbufar, entre d’elles algunes de les més emblemàtiques com Son Bunyola, Son Valentí, Son Balaguer, Son Sanutges, o Son Creus. Com a societat de caçadors és una de les més dinàmiques i més compromeses amb el medi ambient de les que hi ha actualment al panorama insular. Han realitzat campanyes de sanejament d’abocadors de residus il·legals als boscos dels municipi, controls d’espècies invasores, col·laboren amb els viticultors locals en el control de les plagues, etc. I pel que fa al poble, anualment rifen una panera de Nadal amb els ingressos de la qual els destinen a invertir en les finques integrades als vedats, i organitzen la vetllada de Sant Antoni a Banyalbufar. Son molt ben vists per la societat local i la gent del poble que els hi té una gran estimació. President: Joan Darder Alorda”

ASSOCIACIÓ AMICS DE BANYALBUFAR

President : Francesc X. Vives Vich C/ Constitució , 16 07191 Banyalbufar Telf: 971 46 85 27

PERSONATGES: Jeroni Albertí, fill il•lustre de Banyalbufar i fundador d’UM i Lluís Martínez i Sistach.

ARTESANS Xavier Canyelles (il•lustrador i humorista), Nando Ros (pintor-escultor)

Festes

Mare de Deu de Setembre de l’1 al 8 de setembre&nbsp,

L’Ajuntament organitza sopars al carrer i balls o varietés.

Sant Antoni 17 de gener

La Societat de Caçadors organitza la festa de Sant Antoni

Llegendes

Sa Por des Rafal

Pels voltants de la torre del Verger (erroneament coneguda com de les ànimes), talaia de vigilància de principi del segle XVII, revestits de coratge ens acostarem al misteri de Sa por des Rafal: Del Rafal en sortia por, “molt de renou i trencadissa de plats i olles... ningú per res del món no volia dormir en aquella casa”. Però, un dia la por es va acabar, perquè “un fadrí va anar a dormir-hi, i quan va estar colgat va sentir que feien córrer es llit... ell va fer una riallassa i los digué: —Jau, agafau aquesta, es llit no esmoguémés i sa por va estar acabada”.

L’oliverar és el cultiu més important, en diferencia, pel que fa a l’extensió, dels que es donen en el municipi.. Banyalbufar, com Valldemossa, Sóller , Fornalutx,... amb la gran quantitat de hectàrees d’oliverar que ha mantingut ha contribuït a preservar el medi, evitant la desertització i l’erosió del terreny, i a la vegada ha determinat la configuració d’un dels paisatges més emblemàtics de l’illa de Mallorca. La Tomàtiga La plaga de la fil∙loxera (1891) féu que la vinya fos substituïda pel conreu de la tomàtiga, especialment la de ramallet, que es comercialitzava a Ciutat i s'exportava a Barcelona. Durant els anys vint d 1900: Banyalbufar, el primer poble de Mallorca en renda per càpita gràcies al conreu de la genuïna tomàtiga de ramellet que s’exportava a Barcelona (el 1936 i com a conseqüència de la guerra civil es perdé el mercat de Barcelona). Després de "l'any de sa neu" (1956) i la calabruixada de 1959, la decadència del cultiu de la tomàtiga de ramellet féu emigrar molts banyalbufarins cap a Ciutat. La Malvasia Arriba al segle XVIII de Girona. La vinya (especialment el conreu de la varietat de “Malvasia de Banyalbufar” per a l’elaboració de vi), principal conreu i font de riquesa de Banyalbufar al llarg del segle XIX, (fou substituït per la tomàtiga com a conseqüència de la plaga de la fil•loxera). Segles XVIII. A la segona meitat del segle XVIII Esporles sol∙licità al Reial Consell de Madrid la separació definitiva amb Banyalbufar, però que no arribà definitivament fins a l'any 1836. L'economia de Banyalbufar es basava en l'agricultura i l'activitat pesquera. Fou famós el conreu de la vinya al municipi, especialment per l'elaboració del vi de malvasia, reconeguda i exportada arreu d'Europa. El Segle XIX. L'any 1839 la plaga del pugó arrasà les vinyes banyalbufarines, tan apreciades per ser la matèria prima en l'elaboració de la malvasia, beguda de reis que s'exportava a la Península. L'any 1850 una gran sequera féu molt de mal també als cultius en general, per acabar de rematar després amb l'arribada de l'oïdium. Avui en dia s’ha recuperat la cepa gràcies a la Cooperativa de Sa Malvasia de Banyalbufar. Una segona cooperativa i en Toni Verder (Yuxtamare) produeixen avui en dia el vi d’aquesta rem tan característic de Banyalbufar. Hem de tenir en compte que l’orografia exclou en molts casos el treball amb tractors, sent els motocultors l’eina de treball. Son Vives Vinyes i Celler de Banyalbufar Cooperativa de la Malvasia de Banyalbufar Es Gerret de Banyalbufar. Peix típic de la zona. L’oferta turística de Banyalbufar és amplia i variada i, a diferència d’altres municipis costaners, el turisme de sol i platja no predomina en aquest indret. El patrimoni paisatgístic és un dels principals centre d’atracció dels turistes al municipi. El municipi ofereix al turista una combinació de muntanya, mar i tranquil∙litat fora dels grans nuclis turístics. Ja sigui a peu o en bicicleta, a la travessa o la ruta de pedra en sec GR 221, o en vehicle, Banyalbufar és visitat anualment per nombrosos grups d’excursionistes que fan ruta per la Serra de Tramuntana. Com a punts clau d’interès turístic al municipi destaquen pel que respecte al medi natural Es Racó de s’Algar, Sa Torre des Verger, es Port de Canonge o Sa Mola de Planícia. Aquests punts clau son complementats pel conjunt del poble en si mateix, pels seus carrers, carrerons, cases,etc. En el municipi de Banyalbufar hi havia en el 2008 un total de 6 establiments turístics d’allotjament.

Hi ha dues escultures en bronze de 2008 realitzades per Toni Bosch al carrer de la Nova: una és un pescador i l’altre una recollidora de tomàtiga.

Un poble és fruit de la seva història. L’explicació de molts fets actuals i trets característics rau en fets passats, n’és un clar exemple el paisatge. Aquest apartat no pretén recollir tota la història detallada de Banyalbufar, sinó una sèrie d’esdeveniments clau. Per les persones més interessades es recomana l’abundant bibliografia específica existent. La prehistòria. Les primeres dades disponibles que actualment coneixem referents a l'ocupació dels humans a Banyalbufar, daten de la cultura pretalaiòtica (3000 ‐ 1400 aC). Es tracta d'unes restes d'enterraments humans, situats a al lloc anomenat Corral Fals, a la possessió de Son Bunyola. Tres jaciments són d'una època posterior, la talaiòtica: dos d'ells situats també dins la possessió de Son Bunyola i un altre a Son Valentí. Destaca l'existència de les restes d'un talaiot, de planta circular, en mal estat de conservació. La època romana. En quant a l'època romana a Banyalbufar, poca cosa podem afirmar ateses les poques restes trobades. Només s'han trobat algunes restes de ceràmica sigillata i, possiblement, l'assentament romà al municipi fou molt dèbil atès que la construcció del mateix, amb el sistema de marjades, hom l'atribueix a l'època musulmana. L'origen de la Vila. Efectivament és amb la conquista musulmana de Mallorca i amb el desenvolupament d'aquesta nova cultura (902 ‐ 1229) quan realment el poble neix, tal i com el concebim a l'actualitat. Sembla que prest s'hi instal∙là al que seria ben aviat Banyalbufar, una comunitat andalusina. L'assentament pertanyia al districte de Bunyula, el qual agrupava els pobles de Banyalbufar, Esporles i Bunyola. Foren els andalusins els qui "construiren" l'actual paisatge banyalbufarí. Feren néixer el poble, des del batiar‐lo amb el seu topònim (Bany al bahar ‐construït vora la mar‐), fins disenyar i executar marjardes, safareigs i tota una xarxa hidràulica que els investigadors anomenen Ma'jil. La Conquesta i el repartiment de terres. El major canvi, tan social com econòmic, va ser a partir de la Conquesta de Mallorca mitjançant l'atac de l'exèrcit català de Jaume I, l'any 1229. Després de la conquesta de Mayurqa als musulmans, l'illa es va repartir entre els nous conqueridors. Pel que fa a Banyalbufar el poble es repartí aprofitant les dues grans zones o valls que feren de separació territorial entre els dos grans senyors feudals. Vall I (la vila pròpiament dita): sota domini del cavaller Ramon Sa Clusa. Vall II (les actuals possessions de Son Bunyola, Son Valentí, Son Balagueret, Son Coll i el nucli des Port des Canonge), sots domini de Gilabert de Cruïlles i del bisbe de Mallorca. Aquests primers senyors feudals de Banyalbufar s'encuidaren d'explotar territorialment el municipi amb la única finalitat de cobrar rèdits com a pagament de l'aportació feta en la conquista de l'illa. El primer que fomentaren, doncs, fou la repoblació del municipi amb nous vinguts de Catalunya, principalment, atès les terres havien estat abandonades pels musulmans. Segles XV, XVI i XVII. Devers l'any 1450 existia una forta tensió entre Ciutat i la Part Forana, per desavinences econòmiques principalment. Aquesta situació va motivar la revolta forana, i es saquejaren diverses possessions banyalbufarines en mans de ciutadans (Planícia i sa Teulera). Els conflictes socials però, no acabaren aquí. Va sorgir la "Germania" mitjançant la qual els anomenats "agermenats" (vilans i menestrals) demanaven que s'eliminàs el deute públic, l'abolició d'impostos indirectes i en definitiva una reforma general de l'administració. La "guerra" entre "agermenats" i "mascarats" (mercaders i senyors de Ciutat) provocà destrosses. Aquests darrers foren saquejats i assassinats, tal i com ho documenten els escrits de l'any 1522. L'ambient de por i inseguretat, va fer que fins i tot el senyor de la Baronia que, en aquell temps era Jaume Joan de Lloscos viatjàs cap a Menorca per tal de refugiar‐se. La mateixa Baronia fou assaltada poc després i els agermenats hi robaren vi (malvasia?) que s'endugueren cap a Ciutat. També consta que els agermanats es tancaren dins d'una torre de defensa (segurament la de Sa Baronia) per tal de defensar‐se des mascarats. Finalment el moviment agermanat fracassà i alguns banyalbufarins foren castigats. L'any 1579 es començà a construir la Torre del Verger i el 1584, s'encarregà a Gaspar Homs que pintàs el que llavors havia de ser retaule major de l'església (Nostra Senyora). Pel que fa al règim administratiu, Banyalbufar i Esporles formaven una mateixa Universitat. La Seu administrativa es trobava situada a Banyalbufar, mentre que la seu eclesiàstica, la parròquia, es trobava a Esporles. Aquest dualitat eclesiàstica‐administrativa provocà molts conflictes entre ambdós pobles, perquè Esporles ‐amb més població‐ reclamava a les autoritats del Regne ser la seu administrativa o, en tot, cas separar‐se de Banyalbufar. Segles XVIII. A la segona meitat del segle XVIII Esporles sol∙licità al Reial Consell de Madrid la separació definitiva amb Banyalbufar, però que no arribà definitivament fins a l'any 1836. L'economia de Banyalbufar es basava en l'agricultura i l'activitat pesquera. Fou famós el conreu de la vinya al municipi, especialment per l'elaboració del vi de malvasia, reconeguda i exportada arreu d'Europa. El Segle XIX. L'any 1839 la plaga del pugó arrasà les vinyes banyalbufarines, tan apreciades per ser la matèria prima en l'elaboració de la malvasia, beguda de reis que s'exportava a la Península. L'any 1850 una gran sequera féu molt de mal també als cultius en general, per acabar de rematar després amb l'arribada de l'oïdium. La carretera que uniria Esporles amb Banyalbufar es construïa gràcies al general Cotoner (Ferran Cotoner i Chacón) i a l'ajuda de la Diputació Provincial. Mitjançant la restauració borbònica (1875) a Banyalbufar controlaven la política municipal els senyor de Planícia i de Son Bunyola, juntament amb el General Cotoner de La Baronia. Fins en aquell moment la connexió era a través del camí de Correu. Al 1882 es construeixen els rentadors públics a Sa Canaleta. L'any 1885 s'instal∙la al poble una comunitat de monges agustines que es dedicà a l'ensenyament i a assistir els malalts a la vila. La plaga de la fil∙loxera (1891) féu que la vinya fos substituïda pel conreu de la tomàtiga, especialment la de ramallet, que es comercialitzava a Ciutat i s'exportava a Barcelona. El Segle XX. L'any 1913 s'erigí en parròquia l'església de Banyalbufar, que fins aleshores havia estat vicaria d'Esporles i, al mateix any, es duu a terme la inauguració de la fàbrica d'electricitat. Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va anomenar batle a l'amo Antoni Albertí de cas Cosí. Amb la Segona República, es continuaren fent obres públiques, com ara una xarxa de clavegueram o un petit escorxador situat a Sa Canal Nova. Un inspector d'ensenyança intentà tancar l'escola de monges agustines, però el poble el féu fora ben aviat. Durant la Guerra Civil, els càrrecs municipals foren ocupats per la Falange. Partiren des de Banyalbufar 16 banyalbufarins a lluitar a la Guerra. Dos d'ells moriren en el combat. Després de "l'any de sa neu" (1956) i la calabruixada de 1959, la decadència del cultiu de la tomàtiga de ramellet féu emigrar molts banyalbufarins cap a Ciutat. La democràcia i principis del segle XXI. L'època democràtica (1977) és encetada pel nou batle elegit Jaume Tomàs Font. Durant aquests primers anys de democràcia destacà la figura política del banyalbufarí Jeroni Albertí Picornell, actual Fill Il∙lustre del poble. L'any 1995 Banyalbufar la política banyalbufarina entra en una nova etapa mitjançant la victòria a les eleccions municipals d'un nou partit, Independents per Banyalbufar, amb els batles Antoni Mora Vich i Manuel Romero. Actualment, el Consistori es troba presidit per Unió Mallorquina amb el batle Mateu Ferrà, amb l'existència d'un pacte de govern entre la formació Agrupació Port des Canonge i el Partit Popular. Resta a l'oposició Independents per Banyalbufar.

Fonts

&nbsp,AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR, (2009), Diagnòstic de l’Agenda 21 de Banyalbufar, Ajuntament de Banyalbufar i GRAM.cat, Banyalbufar.
ALBERTÍ, BENET, (1997), Banyalbufar a l’ombra de la falange, Edicions Documenta Balear, Col•lecció La Guerra Civil a Mallorca poble a poble, Palma. DD.AA., (1998), Banyalbufar i la seva història, Ajuntament de Banyalbufar, Palma.
ROSSELLÓ, RAMÓN I ALBERTÍ, JAUME, (1995), Història de Banyalbufar segles XIII-XVI, Lleonard Muntaner Editor, Llibres de la Nostra Terra 14, Palma.

Banyalbufar surt del topònim arcaic Banyalbahar. Aquest consta de dues parts ben diferenciades i amb significació pròpia: banya i bahar. Banya s'ha d'entendre amb el sentit de construcció fundacional, és a dir d'un assentament nou a la serra de tramuntana duit a terme per una comunitat andalusina durant el segle X. La segona part Bahar, la documentació mallorquina del segle XIII ens ho ha catalanitzat com la mar, o alguns cops en llatí, juxta mare, és a dir, prop o vora la mar. D'aquesta forma el topònim musulmà del poble de Banyalbufar, significa "construït vora la mar".