El símbol tradicional de les institucions basques i del compromís nacional del seu poble enfront dels avatars de la història és l´arbre de Gernika. Però el roure original va morir ara fa uns anys i va haver de ser replantat. Capricis de l´atzar, un esqueix de l´autèntic arbre de Gernika sobreviu a Arenys de Munt, on hi va arribar per les excentricitats d´un noble, Don August Borràs-Jalpí de Mercader, a les acaballes del segle XIX.

La història va començar el 1891, quan Don August es casà amb Doña Sofia de Algorta i de Albaroa, una rica dama de Leketio, al País Basc. A partir d´aquell moment, amb tot el dot de la dona i la renda del seu patrimoni, el patriarca es dedicà a tirar endavant totes les seves dèries, com el fet de transformar el vell casal familiar d´Arenys de Munt en un castell medieval i omplir els seus jardins de plantes exòtiques, bosquets, fonts i ponts de pedra. És en aquests jardins que hi va fer plantar, en homenatge a la seva dona, Sofia, un plançó del roure de Gernika.

L’any 2004, el president del Parlament basc, Juan María Atutxa, inaugurava a Arenys de Munt la plaça del Roure de Gernika, reafirmant-se així la històrica amistat entre el poble basc i aquesta localitat. A l'acte d'inauguració també hi van participar el president del Parlament català d’aquell moment, Ernest Benach, i un representant de l'Ajuntament de Gernika.

IMATGE DE LA PÀGINA DE L'AJUNTAMENT D'ARENYS DE MUNT

Arenys de Munt, vila nascuda al segle IX, és un municipi  d’interior de la comarca del Maresme, Catalunya, situat a només a 45 km de Barcelona i 10 de Mataró. Té una superfície de 21,3 km² i limita amb: Vallgorguina, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius. Es troba rodejat d'un entorn natural immillorable, franquejat pel Parc del Montnegre i el Corredor i a tocar del mar, un patrimoni natural excel·lent doncs per a passejades suaus o per excursions més exigents.

La primera menció d'Arenys de Munt és de la parròquia de Sant Martí d'Arenys en un precepte del rei franc Lluís el Tartamut donat el 878 al bisbe Frodoí de Barcelona on aquest rebia diferents concessions. Formava part del bisbat de Girona. El 998 apareix per primera vegada el topònim Arenys (Arennis), referit als sorrals de la riera. Des del segle XI fins al 1813, els Tries (substituïts el segle XVI pels Jalpí) van ser els alcaldes d'Arenys, gràcies al vescomte. El 1514 es comença la construcció de l'actual campanar de l'església de Sant Martí d'Arenys, que s'acaba el 1518. El 1540 s'enderroca l'antic edifici de l'església i es construeix l'actual.

El 1574, els habitants del barri marítim d'Arenys van demanar al bisbe de Girona de tenir una església pròpia, cosa que fou concedida el 1575, donant lloc a l'església de Santa Maria d'Arenys. El 1599, els Montcada, senyors del vescomtat de Cabrera, van donar permís als habitants d'aquest barri de tenir consell municipal propi, donant lloc a Arenys de Mar.

Sant Martí d'Arenys va tenir una participació destacada a la Guerra del Francès, entre altres coses per la situació geogràfica (el massís del Montnegre) i pels vincles familiars que hi tenia el general Francesc Milans del Bosch. Entre d'altres, cal destacar l'aturada de l'intent del setge a la ciutat de Girona l'any 1808 de tropes que venien de Barcelona,o l'assalt a un comboi imperial que anava cap a Hostalric el 1809. Les represàlies dels francesos, amb detencions i saquejos, van causar estralls a la població.

Durant el segle XVIII el poble va patir un augment exponencial de població que es va estancar degut a la crisi de la fil·loxera i l'atractiu de zones més industrialitzades. De fet, l'agricultura, per mitjà del conreu de la maduixa, els cirerers i la vinya, ha estat l'activitat tradicional bàsica, que s'ha anat substituint per la indústria, originalment sorgida de la manufactura de les puntes de coixí, que va acabar per desenvolupar una important indústria tèxtil pel poble durant el segle XIX, especialment de producció de tovalloles. A partir dels anys 1950 la indústria es va diversificar i a més de les tovalloles, es troben també d'altres fàbriques dedicades a la producció de teixits estrets, tints o licors, per exemple. Aquesta reindustrialització, i més recentment, el fenomen residencial, han fet que el municipi arribi a tenir més de 8500 habitants.

Arenys de Munt ha adquirit transcendència i notorietat en la política catalana per ser l'origen de les Consultes sobre la independència de Catalunya, amb la celebració de la primera consulta, el 13 de setembre de 2009. El 13 de setembre del 2012, Arenys de Munt es va proclamar Territori Català Lliure.

• Restes arqueològiques a Can Aiguaviva i de Can Catà de Dalt.
• L'església de Sant Martí d'Arenys, d'estil gòtic, on hi ha un retaule gòtic-renaixentista del segle XVI, obra de Pere Serafí i Joan de Tours.
• Les masies de Can Sala de Dalt, Can Borrell, Ca l'Arquer, Ca l'Amar de la Torre, Can Bellsolell, Can Maiol de la Torre, Can Corbera i la de can Rossell.
• El castell de Can Jalpí, el parc i el roure de Guernika.
• El Museu Municipal de Fauna Vertebrada Jordi Puigduví.^[9]
• Tomba de l'escriptor Josep Maria Gironella al cementiri.
• Santuari de la Mare de Déu de Lorda, a l'indret de Sobirans.
• Escola Sant Martí, Can Rius i Can Pau Bernadó, obres de l'arquitecte Enric Catà (1937)

• Pere d'Arenys (1349 - 1419), teòleg.
• Daniel Brühl (1978), actor.^[10][11]
• Pep Plaza (n. segle XX), actor
• Oriol Mitjà i Villar (1980), metge i investigador.

Foto extreta de http://www.laspain.com/imagen-4-de/barcelona/arenys-de-munt/1209.html 

A l'església parroquial de Sant Martí, del segle XVI, d'estil gòtic tardà, façana austera i campanar de torre quadrada, s'hi conserva un retaule del mateix segle, obra del pintor i poeta renaixentista Pere Serafí.

També són importants el castell de Can Jalpí, algunes masies del segle XVI i XVII com Can Rosell o Can Mallol de la Torre, amb una torre de defensa, algunes de les torres d'estiueig dels agregats de Torrentbó i Sobirans, i la capella de la Mare de Déu de Lourdes.

&nbsp,

Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre

Durant la Festa Nacional de Catalunya s’apleguen diverses activitats com la trobada de puntaires i d’artesans o l’arrelada Marxa Popular.

&nbsp,

Pessebre monumental: Nadal

&nbsp,

Nit de naps: Nit de reis

A la nit de reis, &nbsp,els joves del poble, des de fa molts anys, surten en grups i pengen un nap al balcó d’algunes noies escollides, que poden ser les xicotes d’algun dels nois o noies encara solteres, tat aprofitant també per fer crítica social i política local.

Els últims anys, les noies han agafat també la iniciativa, i la nit abans de la nit de naps, les noies surten a penjar cols al balcó de certs xicots.

&nbsp,

Els Tres Tombs: Sant Antoni Abat (17 de gener)

&nbsp,

Festa Major petita: El Remei, la festa de primavera per excel·lència. Cap de setmana posterior al Diumenge de Glòria o de Pasqua.

Es fan celebracions de tota mena, per commemorar un vot de vila que la gent d’Arenys de Munt va fer a la Verge, probablement l’any 1821 per deslliurar-se de la febre groga.

&nbsp,

Fira de la Cirera d’en Roca: 24 de juny

&nbsp,

Les Bredes: juliol

Les primeres notícies històriques de les festes de l'octava de Corpus es remunten a l'any 1620. Breda és sinònim de festa de veïnat. Inicialment es penjaven ornaments dins l’església, però després es va passar a ornamentar els carrers i per això també es va començar a conèixer la festa com l’enramada. Són festes molt arrelades a Arenys de Munt i constitueixen una de les manifestacions populars més tradicionals i peculiars del municipi. Des dels primers dies de juliol es van enramant i trenant les diferents bredes: la breda de la Plaça amb el seu florit "Ou com balla", la breda del Sindicat, la breda de la Riera, la breda de l'Eixample i la Breda del Pi Gros.

&nbsp,

Festa Major de Sant Martí: 11 de novembre

El plat tradicional i ben arrelat que es menja per aquestes dates és el relleno. La Mostra de Relleno ha estat un important estímul a la recuperació d'aquesta exquisida menja de Sant Martí