L'excursió al Puig de Galatzó és una de les més interessants que es poden fer. Cal tenir en compte que es pugen gairebé els seus 1026 m, ja que l'excursió es comença pràcticament des del nivell de la mar. Però, val la pena arribar-hi, ja que des del cim, en un dia clar, es pot veure bona part de Mallorca i no hi ha cap cim més alt als voltants.

Hi ha un camí públic, que comença a la carretera per anar cap al Boal de Ses Serveres. Aquest mateix camí permet anar també a la finca pública de Sa Coma d'en Vidal.

Des de Ses Serveres, que és com es coneix a Estellencs aquest lloc, des de darrere la caseta de carboners comença el camí cap al Puig.

Al llarg del seu recorregut podem trobar restes de sitges, casetes de carboner. La pujada és accentuada, però el cansament s'alleuja amb les vistes de les quals anam gaudint.

Al Galatzó també hi podem arribar des de Puigpunyent i des de Calvià. La caminada des d'Estellencs és la que es trobaria en segon lloc en dificultat.

Després de la conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes d'Issam al-Khawlaní als bizantins es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), i els rum durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats al Castell d'Alaró.

La vila té l'origen en l'alqueria musulmana d'Oloron, entorn del seu castell. Durant la conquesta de Mallorca, els seus habitants musulmans van resistir al Castell d'Alaró, sent, amb Pollença un dels últims llocs en caure, el 1231. Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran va ocupar Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca està a Perpinyà, sent el castell d'Alaró l'únic que s'hi resisteix. Finalment fou assaltat el 30 de desembre morint la seva guarnició, formada entre altres, per Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa. Durant l'ocupació catalana del Regne de Mallorca, resistiren al Castell d'Alaró.

Cabrit i Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats pel Rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal com indicava el cognom d'un dels defensors del Castell, que durant la resistència no havia reconegut com a rei l'invasor Alfons del Regne de Mallorca.

El ferrocarril d'Alaró, creat per la Sociedad del Ferrocarril de Alaró unia aquest poble amb l'estació de Consell-Alaró de la línia Palma-Inca, amb la qual coordinava els horaris. El trajecte recorria 3,4 km i superava un desnivell de 50 m. sobre una via de 914 mm. La línia va estar activa entre el març de 1881 i 1941.

Alaró va ser el primer municipi de Mallorca a comptar amb una xarxa urbana de distribució d'electricitat. La inauguració de la xarxa elèctrica al poble va tenir lloc el 15 d'agost de 1901, coincidint amb les primeres festes patronals del municipi en el segle XX. Segons expliquen les cròniques, el poble es va vestir de gala i va haver una gran afluència de visitants vinguts de tota l'illa.

El 8 de maig de 2000, el Consell Insular de Mallorca, ha declarat bé d'interès cultural, amb categoria de monument, la torre de l'antiga fàbrica d'electricitat d'Alaró, i fou ser restaurada per l'ajuntament en 2001 en el marc de la celebració dels cent anys d'electricitat a l'Alaró i a Mallorca.