És una capella romànica, del segle XI-XII, d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, coberta parcialment amb voltes per aresta de factura tardana, i ampliada al segle XIV amb
una capella lateral.
La porta s'obre a la façana nord, on hi ha un petit clos que correspon al cementiri. Estava dedicada a Sant Salvador i Santa Anna.
A l'actualitat és un edifici amb el sostre parcialment ensorrat i que es troba en molt mal estat.
               

La nostra botiga, Ceràmiques Terraforta,&nbsp,està ubicada en una antiga casa del segle XVI&nbsp,de Breda&nbsp,anomenada Can Siset Sisó.&nbsp,

Can Siset Sisó és una casa que forma part del grup d’edificis protegits del nucli històric de Breda que són Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Actualment, es tracta de l’edifici civil més antic i ben conservat a&nbsp, la vila i que inclou elements arquitectònics de característiques molt singulars. Hi destaquen la porta principal adovellada d’arc rebaixat damunt la qual hi ha un escut de pedra amb la data de fundació: 1543. També són notables les finestres gòtiques d’arc conopial amb decoració lobulada i amb relleus figuratius a les impostes.

A banda dels detalls externs de façana, tota la casa conserva la morfologia pròpia dels primers habitatges de terrissaires que començaren a alçar-se a Breda i que, ara com ara, es pot visitar lliurement en horari comercial. Conté una cuina amb llar de foc, una pallissa on es guardava la llenya, un premsa de pedra per moldre galena, un forn de llenya per a coure terrissa i diverses estances que s’anaren condicionant a l’activitat artesanal. Els sostres i els embigats són de fusta i algun de canya, les parets són de pedra o bé d’adob o maó i el sòl dels baixos és de rajola de tova.&nbsp,

Sens dubte, l’element més singular d’aquest immoble és el forn de flama directa que es conserva a l’interior. Es tracta d’una tipologia coneguda als centres terrissaires de la conca mediterrània com a forn morú. Està constituït per dos cossos: la part inferior, la foganya, on es cremava el combustible de llenya i la part superior o cambra del forn on s’hi coïen els objectes d’argila com les olles o les cassoles. Les parets són gruixudes, preparades per resistir i conservar l’escalfor del xoc tèrmic de les dotze hores de foc continuat que durava la cuita de la terrissa fins arribar gairebé als 1000ºC.&nbsp,

Els forns moruns eren un element distintiu de l’arquitectura bredenca, nombrosament distribuïts per tot el poble. Breda era un dels indrets on, pel desenvolupament extraordinari que assolí l’ofici de terrissaire, es bastiren un nombre important d’aquestes edificacions. Actualment, però, en resten molt pocs exemplars a tot arreu. El progrés industrial dels darrers vint anys ha anat accelerant indiscriminadament l’enderroc d’aquests forns. El de can Siset Sisó és un d’aquests escassos vestigis que encara es conserven a Breda i que bé mereix visitar-lo per la seva originalitat.

La població disposa des del 1985 de l’església de Sant Pere, no obstant això, abans ja s’hi feia missa i fins i tot, si calia, es posava una taula damunt la neu. També cal destacar el Centre Esportiu i Sociocultural del Pas de la Casa, un exemple de l’arquitectura contemporània a Andorra. És una instal·lació sòbria i d’estructura futurista que resulta peculiar no només pel seu volum i ubicació (a més de 2.000 m d’altitud), sinó també per la gran quantitat i diversitat de serveis que s’hi ofereixen: s’hi pot trobar des d’una piscina fins a una biblioteca i funciona tant com a punt de reunió per als habitants del poble com perquè hi facin estada centres esportius d’elit.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, És l’exemple típic de l'arquitectura senyorial d'aquella època. Un profund estudi&nbsp, revela la seua funció desenvolupada com a seu del&nbsp, cap de la BARONIA,&nbsp, integrada per Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet.&nbsp, La Baronia fou creada pel Rei En Jaume a l’ organitzar i repartir els&nbsp, territoris conquerits. El rei la donà a un dels seus fills. Posteriorment passà a la família siciliana dels Pròxita que van fixar la seua residència ací, construïren la fortificació i mantingueren el senyoriu més de 200 anys. Amb l'esdevenir del temps hi arriben els períodes de pau el castell perd el caràcter defensiu i es reconvertit en residència més confortable és aleshores quan pren el tarannà de Palau.&nbsp,&nbsp, &nbsp,En 1487, els Pròixita vengueren el senyoriu i les seues terres a Pere Maza de Linaza.&nbsp, Després de diversos problemes successoris i hereditaris passa a mans dels&nbsp, marquesos de Dos Aigües, que el mantindran fins l’extinció del règim senyorial en Espanya en la primera meitat del segle XIX. &nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, En 1864 un veí de Llutxent, va comprar al que era en aquell&nbsp, temps marqués de Dos Aigües el castell-palau en estat ja ruïnós. El va parcel.lar i el vengué a diverses famílies que l’han conservat fins a l'any 1994 en que

fou adquirit per l'Ajuntament de Llutxent. &nbsp,&nbsp, L’edifici construït pels Pròxita entre els segles XIII i XIV s’alçà per damunt d’un altre preexisten àrab, com revela la utilització del seu sistema de mesures. És d’estil gòtic tardà valencià amb diverses modificacions que han canviat el seu aspecte original.

&nbsp,&nbsp,El castell de planta quadrangular, amb una torre en cada cantó s'organitza al voltant d’un pati central quadrat al que accedeix per un arc de mig punt . Des del pati i per una esvelta escala s’arriba a la planta noble on les darreres cates realitzades estan descobrint pintures i elements de l' artesonat que confirmen un passat més esplendorós&nbsp,. Concretament representen les lluites entre cavallers cristians i musulmans durant l'época medieval, estarien datades al&nbsp, voltant del segle XIV. La seua rellevància ha fet que la Conselleria de Cultura i la Coput prenga part en la restauració dels frescos. En la planta baixa van estar ubicades les dependències i complements necessaris per mantenir l’economia agrícola de l’època.&nbsp,

&nbsp, L'any 1999 el poble decideix declarar l'any del Palau Castell. Aquest fet coincideix amb un procés de restauració de les seues dependències i en la ment de tots està un futur exitós i funcional per a l'edifici que fou morada de l'insigne poeta Gilabert de Pròixita.

&nbsp, La seua visita està inclosa en la Ruta dels Castells de la Frontera on participa amb altres monuments de la nostra comunitat.

Convent del Corpus Christi. Excepcional edificació construïda a l'any 1422 pels dominics que plasmaren en la que fou primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia) els seu concepte de bellesa austera i funcional.&nbsp, El convent és un complex conjunt d'edificacions que venen a ser el resultats de diferents ampliacions exigides pel desenvolupament conventual&nbsp, i cultural del mateix i responen a les tendències constructives de l'època.

&nbsp, El bloc principal gira al voltant del claustre quadrat amb arcs de mig punt

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, La part més antiga és el refectori, sobre el qual es troben les cel.les dels religiosos. En la part occidental s'obri la sala capitular. Annexes es troben les dependències dedicades a allotjament dels novicis, sepultures, graners, celler....

Si a l'interior ens puguem contagiar de la calma i espiritualitat del seus primers propietaris&nbsp, es prescriptiu nomenar&nbsp, la placidesa que es respira als voltants. Allí una garrofera centenària ( de les més antigues de la Comunitat Valenciana) munta guàrdia perenne. Actualment és propietat de la Diputació i es troba en fase de restauració. &nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Com que la seua funcionalitat encara està per decidir, des d'ací reivindiquem un futur que tinga en compte el seu origen com a primera universitat valenciana.&nbsp, El paratge que l'envolta i l'esperit dels dominics, que encara pareix existir, condicionen enormement aquest suggeriment.

&nbsp,

Basílica del Corpus Christi. És menuda, &nbsp,incrustada en l'edifici del convent, que convida al recolliment espiritual del visitant. Fou construïda, a l'igual que el convent amb&nbsp, una línia d'austeritat que caracteritza a l'Ordre. Els materials de construcció foren els que oferí el terreny: calç, argila, arena i pedra. Ens asseguren que és el primer temple en tot el país que rep la denominació de basílica.

&nbsp,Està dedicada al Corpus Christie, és d'estil gòtic mediterrani. Compta amb un cos principal i dues capelles obertes als dos trams centrals que presenten estils diferents.

&nbsp, En les festes de S. Maties i S. Domènec pren un protagonisme especial i és visitada per moltes persones.

&nbsp,

&nbsp,(6) L’ermita de la Mare de Deu de la Consolació és un element més del nostre patrimoni que val la pena visitar. Per accedir a ella proposem a tot/a visitant/a que s'hi arribe a través d'un tram empedrat que per la

seua pendent ací anomenem la Costa. &nbsp,Es tracta de l'antiga via de comunicació que utilitzaven els dominics propietaris del Convent per anar al poble. És un encantador camí de dimensions reduïdes.&nbsp, &nbsp, &nbsp,&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp, L'ermita en si és un edifici bastit a les acaballes del S. XVIII en front d'una de les creus alçades al 1335 (Aparicio de la Creu) en un replà de l'abans esmentada Costa al&nbsp, Mont Sant. El conjunt de l'edificació és un rectangle. En la façana un porta permet accedir a una acollidora església de planta de creu amb amplis braços. La seua decoració mitjançant taulells és molt interessant ja que il.lustra el portentós fet del miracle contextualitzat en la història.&nbsp,

El Castell és de letapa medieval del segle X. El Castell (Kastrum) data de lany 1037.Està situat a Calafell . Abans es deia (kastrum). El Castell és molt gran per això te moltes parts . En un extrem del turó,un clos de troncs protegia una cisterna per laigua i un conjunt de sitges per emmagatzemar aliments. A laltre extrem, a lindret on actualment&nbsp, es troba lesglésia romànica,hi havia una edificació ,segurament també amb funció religiosa. Construïda amb fusta i fang .El castell va passant a mans de diferents families nobles.

Després duns anys d’abandonament, a partir de lany 1982 ,es va impulsar la seva excavació arqueològica i restauració per poder ser obert públic.

És dels nostres edificis emblemàtics el més antic. Construïy al s.XII pels àrabs.

Els almohades pretenien utilitzar el seu punt estratègic per a vigilar l'entrada a la Vall d'Albaida.

&nbsp, De fàcil accés ja que es troba al capdamunt d'un&nbsp, turó ubicat al costat de la carretera que enllaça Llutxent i Pinet. També s'hi pot arribar a través de l'anomenada ruta cultural que partint del poble puja per la Costa i passant pel convent mitjançant una senda senyalitzada es comunica amb aquest castell.

Aquesta majestuosa fortalesa tenia una funcionalitat defensiva. Compta amb una planta triangular amb doble recinte emmurallat amb els angles reforçats per torreons defensius. Al seu interior encara es pot observar la ubicació d'una cisterna que indueix a l'idea de&nbsp, que es tracta d'una petita unitat de districte rural composada per la fortificació central (el castell) i les alqueries.

&nbsp,&nbsp, Una vegada consolidada la conquista cristiana perd la seua rellevància com a edifici defensiu.&nbsp, L'abandonament i el pas del temps han configurat el seu deteriorament actual. L'associació Cultural "El Surar" ve solicitant a l'Ajuntament la immediata tala dels pins de l'interior del recinte , doncs estan fent malbé als murs del castell. &nbsp,&nbsp, L'accés a l'interior de l'edifici sols es pot realitzar a peu. Aquells visitants que el vullguen observar hi poden accedir mitjançant una senda que serpejant arriba cap a ell.

&nbsp,

La masia de can Pradell de la Serra és construïda al costat d’una plana, arran del camí que de la carretera de Vallgorguina va al Corredor. L’edifici tal com és avui dia va ser construït entre els anys 1842-1850, dates que figuren en diversos llocs de la casa, quan hi vivia en Josep Pradell i Cuch home molt emprenedor, ja que a més de les ampliacions de la masia, també va fer construir el pont d’en Pradell, va reformar i arreglar l’església de Santa Eulàlia de Tapioles i el dolmen de la Pedra Gentil. Aquesta masia ja la trobem documentada a l’any 1012, en el llibre: Notes Històriques del Bisbat de Barcelona de Mn. Mas. Llavors era coneguda amb el nom de Paradell. Després ja surt en els censos dels anys, 1362, 1497, 1515 1553 etc.com a can Pradell de la Serra. En aquesta casa hi havia vivenda pels amos i pels masovers a més de les diferents quadres pel bestiar el celler etc. Tot aquest conjunt queda tancat per dues grans portes, una cada costat de la masia, i una lliça, la qual aguanta les terres del gran patí que hi ha davant de la casa. El conjunt té forma de L, i és orientat de cara a migdia, el sud. A la casa dels amos hi havia pintures a les parets i sostres, amb representacions de l’entorn de can Pradell i en altres sales fets i ciutats del món, aquesta decoració era clarament barroca. A la sala principal servia com a zona de lectura i oci ja que hi havia una biblioteca molt complerta. També cal destacar la galeria que va ser feta en temps de l’ampliació per en Josep Pradell, on hi havia la habitació principal dels amos, que tenia tres finestres. Aquesta casa era una de les més importants del poble, havia tinguts una extensió molt gran de terres i boscos que cuidaven el masover i uns deu o dotze mossos que l’amo tenia contractats per les feines de la casa i bosc. En aquest moments, està en procés de restauració, que se’n cuiden els masovers que hi ha actualment i que també s’encarreguen del restaurant.

El mas Vilar era una antiga "domus" i el primer cavaller que es coneix com a tal, és Bartomeu Vilar vers l'any 1458. Encara que la primera referència documental del nom Vilar de la qual es té constància és d'un cens de 1362 en que hi surt esmentat "en Vilar", en el de 1380 "ítem en Vilar", En el fogatge de 1497 es parla "d'en Vilar" i en el de 1553 de la "viuda Vilar". En el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 surt "can Vilar com a casa important."

Veure més informació

Situació: Per arribar-hi s'ha d'agafar el camí que hi ha al final del carrer de Mataró. Hi ha una excursió senyalitzada "Can Vilar i el sot de can Montasell", el fulletó el podeu trobar al poble a l'oficina del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.