Ubicació: 
La cultura popular ha estat tramesa de forma oral. Destacar els glosadors Jaume Albertí, Andreu Coll “Boi”, Joan Mayol i Bernat Ripoll. Cal destacar la pervivència de gloses anònimes conegudes com Datos per s’historia de Fornalutx. Recopilats y versificats per un conegut de molts (1925), també la troballa d’una versió l’Adoració i representació de los sants reis Magos (1930). Anomenar l’associació Cultural Furn- al-lugg (2001) creada per Miquel Adrover Sastre que edità la revista amb el mateix nom durant un parell d’anys. Llegendes: La Mare de Deu de les Neus Conta una tradició popular que la Mare de Deu de les Neus fou mutilada per un tret d’arcabús, motiu pel qual apareix sense braços. Com a càstig, l’autor d’aquest ultratge tengué un fill sense braços. “Dia 3 de juny de 1491, entre altres coses, va tenir lloc l’execució d’un home a qui prèviament se li havia amputat la mà dreta per haver pegat garrotades a la imatge de la Mare de Deu de les Neus” Àlvar Campaner, Cronicon Maioricensis, p. 193 PUIG MASCARÓ, GUILLEM I VIUDES GINESTRA, CARME, (2002), Guies dels pobles de Mallorca. Fornalutx, Hora Nova, Mallorca. A Un solleric se’ns parla de la reacció d’un home «molt potxós» que tenia un olivaret molt ben cuidat. Un hivern feu una nevada molt grossa. Aquell home anà a veure com havia afectat el seu olivar i «el va trobar tot blanc i escabeiat». Els costers són un obstacle que superarien molt difícilment els pagesos del pla, però els qui rauen a la muntanya els vencen i en treuen profit. El nostre protagonista «se’n puja a lo més amunt d’un coster que feia, pega foc a sa pipa, se posa a mirar les oliveres esbrancades, els cimals estesos doblegats o a punt d’ésser-ho pel pes de la neu, alça els ulls al cel i «molt formalot va dir: –Oh Déu meu!... totes ses coses sabeu fer, fora una: d’exsecaiar, no en sabeu gens gens!». Els fenòmens meteorològics eren i encara són imprevisibles, i els seus efectes adesiara són força durs per als qui viuen del cultiu de la mare terra. El solleric ha reaccionat d’acord amb el seu caràcter alegre i irònic i ha sabut dialogar amb Déu, acceptant la seva sort, i demanant-li que deixi la tasca de podar les oliveres als esporgadors. Joan Albertí Arbona, prevere i músic, natural de Fornalutx i un temps organista de Sóller i ànima de l’Orfeó Solleric, va contar aquesta breu anècdota a Mn. Alcover, que el qualificà de «notable organista i compositor». Vicenç Jasso Garau i Catalina Torrens Vallori.

Participa

Pots ajudar de moltes maneres a fer créixer El Camí, un projecte col·laboratiu que té la seva raó de ser en la participació de la gent del territori. Tant si només vols rebre informació de les nostres activitats com si vols prendre part activa en la construcció d’El Camí sortint a marcar el traçat pel teu municipi, trobaràs la manera d’implicar-te que més s’adeqüi a les teves preferències. Entre tots fem El Camí!
 

Registra't

Dóna a conèixer el teu municipi publicant un article a la Camipèdia.

 

Participa en Grup de Caminants

Participa en organitzar una caminada a l'any a la teva comarca i a repassar-ne les marques.

 

Fes-te soci / padrí del camí

Ajuda'ns a fer El Camí!

 

Fes-te amic del camí

Estigues informat de totes les novetats.