Ibers a la Roca del Vallès

Dilluns, 10 desembre, 2018
Temàtica: 
Font: 
Ajuntament de la Roca del Vallès
Text aportat per: 
El Camí

Poblats Ibèrics a la Roca del Vallès

 

La situació estratègica de la Roca del Vallès, entre la plana –amb el riu Mogent i el Camí Ral-  i la muntanya – serralada Litoral, han fet que sigui un municipi de gran importància en la història i defensa de Catalunya.

La presència humana al municipi data de temps immemorials, i així ho testimonien les nombroses restes arqueològiques que s’han conservat, com els testimonis de la cultura dels sepulcres de fossa –Can Rafael del Forn- del 2500 aC. Correspon als primers agricultors del pla, i es caracteritza per les tombes excavades a terra cobertes per una gran pedra.

Durant el Neolític l’home s’instal·la als turons i a les valls del terme. Les col·lectivitats de caçadors-recol.lectors varen ocupar aquestes terres per la riquesa en aigua (rius Mogent i Congost) i en vida animal i vegetal. La caça i la recol·lecció esdevenen la base  per la subsistència. La domesticació de la recol·lecció va donar lloc a l’agricultura, així com de la caça es passà a la ramaderia, constituint-se així els primers pastors i pagesos del Neolític. Aquestes comunitats sedentàries destinaven unes zones com a necròpolis (cementiri) i llocs de culte, dins el seu territori. Les construccions megalítiques eren els seus temples funeraris, on enterraven els difunts i on els vius s’identificaven com a comunitat. 

Els jaciments arqueològics de l’època prehistòrica al terme de la Roca constitueixen un dels conjunts megalítics més importants de Catalunya. D’aquesta manera es configura la Ruta Prehistòrica, itinerari de més de 6000 anys que recorre la concentració megalítica més important situada més al sud de Catalunya. Es tracta també del conjunt megalític més nombrós i ric en varietat del Principat. Els elements que integren la Ruta Prehistòrica són: els dòlmans de Can Gol, Can Planes, la Roca Foradada,  la Pedra de les Creus, dolmen de Céllecs o Cabana del Moro i Pedra de l’Escorpí. 

Destaquen les pintures de la Pedra de les Orenetes, daten entre el 2200 i el 1800 aC., està formada per un bloc de granit d’uns 8 m de llargada, 3 m d’amplada i 3 m d’alçada. Una de les cavitats de la part basal, zona principal de les pintures, és un abric de mitjana dimensió. Es poden apreciar 32 figures de traços corbats, punts, formes femenines, serpentiformes, cruciformes, barres, digitalitzacions, figures antropomòrfiques, representacions humanes i restes de pigment.

A mitjans del segon mil·lenni abans de Crist, l’aparició d’armes i d’altres estris en bronze, aliatge compost sobretot per coure i estany, anuncien el principi de l’Edat de Bronze. Posteriorment, cap al 700 aC, la trobada de mètodes per elevar la temperatura de fusió dels forns permetrà que el ferro substitueixi el bronze, donant inici a la coneguda Edat de Ferro.

A la zona de llevant de la Península, es desenvolupa, a partir del segle VI aC, la civilització ibèrica. Els ibers, que vivien en poblats, van desenvolupar una personalitat  pròpia, amb la seva llengua, escriptura i moneda. S’instal·laven als turons de la Serralada Litoral, buscant llocs de difícil accés i construint muralles i torres de vigilància per a la seva defensa. 

 

Trobem així el poblat iber de Céllecs, un dels jaciments més importants del Vallès. També destaquen el Turó de Castellans, el Turó Gros –o de Can Santpere-, el Turó de l’Arbocera i el de Can Joan Capella.


El ibers van abandonar les construccions megalítiques dels seus avantpassats per passar a incinerar els seus morts, dipositant les cendres en urnes ora dels poblats. Exploten l’agricultura i la ramaderia com a principals activitats econòmiques, i disposen els seus habitatges un al costat de l’altre, formant carrers. Una o dues línies de muralles, amb les corresponents torres, fan de defensa dels poblats.


Als segles II i I aC, amb l’arribada dels colonitzadors romans, es produeix un canvi radical en la seva forma de viure, ja que abandonen els poblats construïts als turons i passen a instal·lar-se a la plana.

 

Text recollit de la pàgina web de l’ajuntament de la Roca del Vallès -- http://www.laroca.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=941%3Ahistoria-de-la-roca-del-valles&catid=38%3Aa-viure&Itemid=110&lang=ca