Poble del Camí Escut de Breda

Breda

Cateral de la Selva, temple de la terrissa

Activitat econòmica de Breda

Activitat econòmica de Breda

Si hi ha alguna cosa que és plenament característica de Breda, és la producció de terrissa. La primera referència documentada d’aquesta activitat és del 1583 (notes escrites d’un oller a Breda), tot i que una nota trobada en un arxiu particular fa pensar que podria ser anterior (1408). Al s. XVIII l’activitat terrissera estava del tot consolidada: el 1705 ja es troba documentació sobre la Confraria dels Ollers mentre que el 1777 el rei Carles III va aprovar el Gremi dels Ollers de Breda. Durant aquesta època els productes bredencs arribaven a bona part de Catalunya i fins i tot a Amèrica (s’embarcaven des del port d’Arenys). Actualment la producció terrissera continua essent molt important, malgrat haver patit un important procés d’industrialització, s’ha abandonat la fabricació de peces tradicionals (olles) -la producció de cassoles, en canvi, ha augmentat-, i ha guanyat pes la comercialització de tota mena de productes relacionats amb la terrissa i la ceràmica, sobretot els que tenen una funció artística i decorativa. Pel que fa a l’activitat industrial, les empreses instal·lades a Breda treballen bàsicament dos sectors: el del metall, amb la fabricació de maquinària molt variada, i el de la fusta, molt important per a l’elaboració i el disseny de mobles. El dia del mercat setmanal és el diumenge.

Festes de Breda

Festes de Breda

Festa de l’Ajust (i fira d’entitats): 3r diumenge després de Pasqua.

Aplec de la Sardana: 1a setmana d’abril.

Aplec de Santa Anna: 26 de juliol.

Festa Major: pels volts del 8 de setembre

Festa d'hivern: per les festes de Nadal

Patrimoni de Breda

Patrimoni de Breda

A l’entrada de Breda de la banda sud hi ha l’ermita de Santa Anna, dalt del turó que duu el mateix nom. L’actual edifici data del 1789, però l’existència de l’ermita és coneguda des de l’any 1624. Al centre urbà hi podreu trobar dos edificis religiosos més, els quals, però, han mudat d’aspecte amb el pas dels anys. L’església de Santa Maria és l’edifici més antic de la vila, tot i que es desconeix la data de la seva fundació. L’església primitiva de Santa Maria va ser enderrocada al s. XII per construirne a sobre una de nova, de la qual avui es conserva l’absis romànic i el creuer. Actualment, en aquest edifici hi ha les oficines de l’Ajuntament i el Museu Aragay. El monestir benedictí de Sant Salvador, l’altre edifici religiós important, va ser fundat l’any 1308.Pel que fa al seu conjunt, una part s’ha convertit en cases particulars, però se’n conserven alguns corredors. A més, també s’han preservat els quatre elements següents: una església d’estil gòtic del s. XIV que juntament amb el campanar (del s. XI) d’una antiga església romànica formen el conjunt conegut com a la Catedral de la Selva, l’ala nord d’un claustre de finals del s. XIII o principis del s. XIV, i el pati interior del monestir o pati de l’Abadia, del s. XV. Can Trunes també és una part del patrimoni de Breda molt important, ja que hi podria haver restes d’edificació del s. IX i podria ser, per tant, la casa més antiga del poble. Actualment és la Fonda Montseny. Al costat hi ha can Sisó, considerada la segona casa més antiga. Conserva bona part de la morfologia i l’estructura original, datada del 1543, tal com marca la llinda de l’entrada. A l’interior hi ha un antic forn de ceràmica. Pel que fa als monuments, a les escales que van cap a la porta principal de l’església parroquial hi ha un bust dedicat al mossèn i poeta Pere Ribot, realitzat en bronze i pedra de Vinaica per obra de Francesc Mas, i al carrer del Prat hi trobareu un monòlit dedicat a Artur Osona.

Etimologia del nom

El nom de Breda apareix documentat des del s. IX i té un origen incert. No obstant, hi ha diverses teories que intenten esclarir-ne la procedència. Joan Corominas en el seu diccionari etimològic assegura que prové de la paraula celta Eporeda, “lloc que s’hi viatja a cavall”. D’altres han assenyalat com a mot originari la paraula germànica Braida, “planura”; la paraula llatina Vereda (o arbreda), “lloc poblat d’arbres”, o el mot Albereda, “bosc d’àlbers”.

Fotografies

Camipèdia

La enciclopèdia del Camí

Descobreix tots els articles relacionats amb el territori: patrimoni, natura, història i molt més.

Visita la Camipèdia

Les Llars del Camí

Pròximament: allotjaments i llars del Camí en aquest municipi.

Establiments del Camí

Pròximament: establiments i serveis disponibles en aquest municipi.

Apunta't a les caminades guiades del PAS

Més informació

Estigues al cas de totes les novetats

Subscriu-te
Agraïments: <p>Francesc Mas, Xavier Gr&egrave;bol, Jordi Sibina, Sergi de la Fuente, Teresa Dom&egrave;nech.</p>