Crònica caminada pel Matarranya: El Barranc del Parrissal i camí de Beseit a Vall-de-roures

 

23-24 de juliol de 2022.

Enfilant la carretera de Tortosa a Beseit t’adones que estàs entrant en un altre món. La mirada s’obre per copsar uns massissos imponents.  Roques salvatges i poderoses amb amables matolls de verd intens s’alcen davant nostre i la carretera es dibuixa sinuosa mentre el paisatge ens emmudeix.

Arribem a Beseit a les dues del migdia i ens sorprèn veure molt moviment de gent amb roba de bany. Aparquem al costat del riu Matarranya en una zona de gorgs plena de banyistes.

Sorprèn la quantitat d’aigua en aquest estiu tan sec i calorós.

   

A l’alberg on tenim habitació reservada ens rep el Favio, un noi jove d’origen italià que ens explica tot el que cal saber del poble; ens relata que té una energia molt especial i que tothom s’hi troba molt a gust. Potser per aquest motiu va ser un indret escollit pels templers, dels quals encara es poden trobar vestigis.

Intentem buscar un lloc per dinar, però està tot ple a vessar. Les botigues són menudes i fan horaris de petit comerç, no obren fins a les cinc; El bar de la plaça Major no accepta targeta de crèdit. Tot plegat, va consolidant la sensació d’estar en un altre món, tal vegada una altra època, i ens deixem acollir per aquesta agradable sensació.

 

A les quatre ens reunim amb el grup de la caminada i amb l’ànima del Camí al País Valencià, en Ramon Martí. Tothom se l’aprecia moltíssim i aquests dies de convivència anirem entenent el perquè.

Després de fer una ronda de presentació entre els caminaires, ens dirigim al Parc del Parrissal -on cal fer reserva prèvia- per accedir a aquest paradís primordial de roca, aigua i cel. 

 

A l’inici del parc hi ha les pintures rupestres de la Fenellosa. Aquestes pintures neolítiques estan fetes amb pigments naturals que han perdurat durant mil·lennis i estan catalogades com a patrimoni de la humanitat per la Unesco. 

 

A partir d’aquí comença un camí espectacular de més de 2 km pel Parrissal de Beseit. 

El paisatge comença amb un caminet perfectament definit que va serpentejant entre amables pinedes i ginebrons. Llargues passarel·les ens permeten caminar, literalment, sobre les seves aigües de cristall. 

   

 

Aquest entorn de somni sembla un miratge. Sovint, tens la sensació que els seus gorgs paradisíacs (gúbies) et criden per entrar a l’aigua, però els cartells de prohibit el bany amb multa de 60 € et van despertant de l’encanteri. 

   

 

De mica en mica les parets de roca cretàcica es van fent més altes i van adoptant un aspecte catedralici imponent fins a crear unes parets de roca de més de 60 metres. La magnitud d’aquest espectacle natural et deixa sense paraules.

   

 

Després d’aquesta vivència tan intensa vam tornar a Beseit per fer un sopar de pa i porta on vam tastar uns tomàquets deliciosos i vam descobrir l’alficòs, una varietat del meló pròpia de les hortes valencianes que recorda el cogombre.

El color i gust extraordinari d’aquests fruits, de l’hort d’en Ramon, no només es deu a la terra, l’aigua i el sol que les nodreixen; en Ramon cultiva les seves hortalisses entre flors i poemes! Sí, ho heu llegit bé! Us asseguro que amb aquesta companyia aquests aliments nodreixen cos i ànima. Ja us deia que en Ramon és especial!

 

L'endemà vam matinar per esquivar la calorada. A les set vam enfilar el tram del Camí que va de Beseit a Vall-de-roures passant pel pantà de Pena. Aquesta ruta parteix de l’ermita de Santa Anna i agafa una pista forestal que travessa 4 km d’oliveres fins a arribar a la vall del riu Pena.

 

 

Arribant a Vall-de-roures vam buscar la reconeguda Llibreria Serret on ens esperava l’Octavi, propietari de l'antiga llibreria Serret avui epicentre del projecte cultural anomenat ILERCAVÒNIA, amb el qual preserva i posa en valor el llegat patrimonial dels recursos culturals que van des del sud de la província de Tarragona, el nord de la província de Castelló i l'orient de la província de Terol, sense excloure el territori de l'anomenada “Antiga Corona d'Aragó”. 

Octavi Serret ha estat guardonat amb el Premi Nacional a la "Projecció Social de la Llengua Catalana i l'any 2017 se li concedí la "Creu de Sant Jordi" per l'esforç constant per a preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana arreu.

En aquest petit-gran paradís hi podeu trobar tota mena de delícies literàries i mengívoles autòctones (vins, olis, melmelades, fruits secs…) de maridatge excepcional.

 

Després de visitar la llibreria ens vam dirigir al centre històric. Aquesta població d’origen medieval està situada sobre el riu Matarranya i encara conserva l’estructura original amb carrerons plens de vells encants.

Creuant el pont d’estil gòtic s’entra a la població i, muralles endins, ens disposàrem a visitar el principal monument de la població, el Castell de Vall-de-roures.  

   

Acompanyats per un guia que ens sap transportar als s. XIV i XV, vam fer un ampli recorregut per totes les estances del castell i anàvem gaudint de les històries d'un passat cavalleresc que començà amb la fortificació pels volts del s. XII. 

 

Annexada al castell hi ha l’església de Santa Maria la Major. Es tracta d’un esplèndid temple gòtic d’estil llevantí aragonès del segle XIV.

 

 

La calor fonia tot el que trobava, però l’encant del poble obligava a seguir descobrint edificis emblemàtics i raconets plens d’encant fins a migdia. 

    

 

La cloenda d’aquest cap de setmana ple de meravelles, resseguint el tram del Camí del Matarranya, fou al voltant d’una taula on vam compartir menges, impressions, noves complicitats i cançons.

I, com no podia ser d’altra manera, vam acomiadar-nos desitjant-nos bon CAMÍ!