Caminant cap a Sant Pere de Ribes

Crònica caminada pel Garraf: de Sant Pere de Ribes al Montgròs

Diumenge 13 de novembre de 2022

A les 10:15 h, amb una puntualitat notable per un grup de 30 caminaires vinguts de diferents indrets, vam emprendre la marxa des del punt de trobada en direcció al castell de Ribes, on en Ferran González,caminaire del Garraf, ens va oferir una breu explicació del passat i present d'aquesta construcció històrica, ja documentada al s.X. A pocs metres del castell vam trobar la primera mostra de poesia i paisatge: un plafó “emmarcador” del paisatge i gravat amb un breu poema d’Antoni Clapés:

Paraules damunt el mur de pedra seca,

grills en el torrent: xerriquen.

Branca,

arrel,

silenci.

Aleteig

de paraules allí on habitava l’aram

de la llum.

Udola la mort.

Just en aquest punt vam agafar el trencall a l’esquerra que ens va portar per diferents masies: la Masieta, Can Ramon… posades en una renglera que -segons ens va explicar en Ferran- podrien estar posades estratègicament com una línia de defensa que explicaria que Sant Pere de Ribes no hagi tingut mai muralla.

Entre vinyes acolorides de tardor, vam anar planejant una estona, amb una parada en un bosquet de pins on vam aprofitar per esmorzar i fer les presentacions. Just després el corriol descendia per una zona rocosa, on l’aigua ha esculpit formes molt capritxoses a les roques, i abans de topar amb la C-15, vam iniciar l’ascens cap al Montgròs, molt sorpresos per la calorada en un dia de mitjans de novembre … 

Ja a dalt del Montgròs vam rebre dos regals; el primer, una vista espectacular del Garraf i l’Alt Penedès: Cubelles, Vilanova, Sitges, Canyelles, el castell d’Olèrdola, les serres de Montmell i les ondulacions del Garraf enfonsant-se al mar brillant; el segon regal, van ser les explicacions d’en Sergi, un caminaire de Sitges que està investigant la llegenda del túnel que es diu que començava sota el castell d’Olèrdola i arribava a sortir a les coves de Miralpeix arran de mar!

Amb els ulls plens de llum, però ja la gana feta, la baixada va ser ràpida, i gaudint de la vista aèria sobre Sant Pere vam anar acostant-nos-hi altre cop, entre vinyes, fins a tancar el cercle al castell de Ribes; vam enfilar cap al carrer Major, la plaça de la Font i la plaça de la Vil·la, guarnides amb les cases modernistes dels indians. A les tres tocades vam arribar a la plaça Marcé, a prop de l’església Nova tan característica, on ja ens tenien la taula parada i vam poder compartir les vivències de la caminada tot refent forces amb el dinar.

Aquí podeu veure imatges de la caminada