El tram està completament definit i georeferenciat entre Solsona i Montserrat, i a l'espera de la georeferenciació definitiva entre Cervera i Solsona.

De la plana segarrenca senyorejada pels seus castells, testimoni d'una època d'incursions i batalles, ens endinsem cap al cor del Principat per la Vall del Llobregós, un indret de frontera paisatgística que ens deixarà ja a les despoblades terres solsonenques. Som en terra de bosc i de masies, en un ambient tranquil on el temps no ha passat i la presència humana hi és escassa. El Santuari de Miracle ofereix un bon repòs espiritual abans d'entrar a la senyorial Solsona, vila emmurallada amb carrers i places medievals però alhora plena de vida cultural. L'entrada al Bages suposa la reconciliació amb la societat més densament poblada, de la mà d'un aire industrial que envolta tot aquest tram de Camí, sempre a recer del Cardener, font de vida per a les famílies d'aquestes terres al llarg de la història. D'una Cardona que serà sempre la gran resistent assetjada, història viva de la resistència catalana als Borbons a Súria, que amb un passat miner recull el testimoni de la història per portar-nos fins a l'actualitat. A Manresa ens espera la majestuosa Seu i un aire de ciutat moderna que ens fa pensar que cada vegada som  més a prop de la gran metròpoli. Ens queda però un últim recés de pau: Montserrat, un oasi abans d'entrar al Vallès més industrial i poblat.