Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya)

Les activitats econòmiques principals són l’agricultura i la ramaderia. Es conreen principalment ordi, blat, ametllers i oliveres, també és corrent la criança de bestiar oví i porcí.

Festa Major: tercer cap de setmana d’agost, activitats adreçades al públic de totes les edats.

Aplec de Sant Miquel: darrer diumenge de setembre, diada de retrobament i celebració: missa, visita al castell de Tartareu, exposicions i dinar de germanor.

Ermita de Sant Miquel

És una ermita romànica, antiga parroquial del poble, que actualment està perfectament restaurada, situada sota del castell de Tartareu. Va ser construïda entre la segona meitat del s. XII i principis del XIII, de planta rectangular, una sola nau i absis semicircular, presenta una capella a cada banda lateral just abans de la capçalera.

L’actual ermita de Sant Miquel és hereva d’un altre temple anterior, les restes del qual es troben vora la seva capçalera, que va estar en funcionament des del segle XI fins que fou construït el nou edifici religiós. Aquesta construcció s’ha identificat amb l’església del castell de Tartareu, la qual apareix documentada per primer cop l’any 1083 (primera època de conquesta feudal). Un cop bastida la nova església amb bona part dels materials procedents del nucli primitiu, l’àrea en què s’emplaçava l’edifici religiós fou ocupada pel cementiri.

Església parroquial

És la parroquial de Tartareu, dedicada a l’Assumpció. Fou construïda durant el segle XVIII (1744). És una església d’una sola nau dividida en quatre trams, marcats per contraforts de pilastres adossats entre els quals hi ha emplaçades les capelles laterals, els arcs són de mig punt i sostenen una coberta de volta de canó. El domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Castell de Tartareu

D’origen àrab, va ser conquerit per Ermengol IV d’Urgell entre el 1076 i el 1078. Ocupa la part més alta del turó que domina el nucli urbà, controlant el pas del riu Farfanya per un ramal de la hipotètica via romana i medieval que unia Balaguer amb Àger, passant per Os de Balaguer, i també el ramal que anava cap a la Noguera Ribagorçana pel pas del Llop fins a Tragó de Noguera. El castell està perfectament adaptat a les característiques topogràfiques del terreny.