Taradell

Dins el sector primari, la ramaderia destaca molt més que l’agricultura gràcies a la cria de bestiar porcí, que és l’activitat econòmica amb més pes a la comarca. Pel que fa al sector secundari val a dir que Taradell tradicionalment sempre ha estat molt relacionat amb el tèxtil, ja abans de l’any 1616 s’hi va constituir un gremi de paraires i teixidors i al llarg del s. XVIII va ser un dels tres pobles amb més producció de la comarca. Per altra banda, els molins també van ajudar a fer rodar l’economia de la zona, actualment encara hi ha dins el terme cinc molins fariners –com el dels Capellans, Esquís o Ral-, però cap és en funcionament. Avui dia, el panorama industrial de la vila s’ha diversificat molt, queda alguna petita resta del tèxtil, però la indústria metal·lúrgica i l’alimentària (estretament relacionada amb la producció porcina) també són representatives. Pel que fa al sector terciari, les activitats comercials augmenten cada dimecres amb la presència del mercat setmanal. D’altra banda cal destacar el fet que, per la seva privilegiada ubicació i bon clima, Taradell sempre ha estat un centre d'estiueig tradicional per la gent de Barcelona i, sobretot, de Vic, que mica en mica ha anat convertint en primeres les segones residències que hi tenien. Això ha provocat una crescuda força notable de la població del municipi durant els darrers anys, cosa que ha possibilitat que Taradell sigui un dels set municipis osonencs que superen els cinc mil habitants.

Festa Major de Sant Sebastià, 20 de gener

Festa dels Tonis, mitjan mes de gener

Festa Major de Sant Genís, 25 d’agost

Festa Toca-sons, 25 d’agost

Fira de Santa Llúcia, diumenge més proper al 13 de desembre

Part important del patrimoni de la vila és l’església de Sant Genís de Taradell, obra de Josep i Jacint Moretó, que és d’estil barroc-neoclàssic i llueix una ampla façana enriquida amb esgrafiats. Va ser bastida entre els anys 1755 i 1763, però conserva el campanar romànic del temple consagrat l’any 1076, que era una reforma de l’església més primitiva (documentada l’any 950). Aquest campanar va ser renovat a mitjan s. XX (entre d’altres reformes, s’hi va afegir un pis superior) i ara presenta un estil neo-romànic. Dins el patrimoni religiós també hi ha les capelles romàniques de Sant Joan del Prat i de Sant Quirze de Subiradells. Per una banda, la capella de Sant Joan del Prat, veïna del mas del Colomer, va ser en part transformada durant la segona meitat del s. XVIII, conserva un retaule barroc (1785) fet pel taller dels Ral de Vic. Per una altra banda, la capella romànica de Sant Quirze de Subiradells, a frec de la urbanització Miranda de la Plana i històricament dedicada a sant Quirze i a santa Julita, ja existia l’any 989 però es va reedificar el 1095 i restaurar el 1973. Tanmateix, a la part llevantina del nucli antic de la vila hi trobareu una tercera capella, aquesta d’estil renaixentista amb trets goticitzants, la capella de Santa Llúcia. Va ser construïda a mitjan s. XVI i durant un temps va acollir les assemblees del gremi de paraires i teixidors. Els edificis que iniciaren la població de Taradell estaven vinculats a la Sagrera, un espai que unia el temple amb graners i habitatges que aprofitaven la protecció que l’església oferia als vilatans en situacions de perill com ara guerres o bandositats. La Sagrera engloba l’entorn de l’església, fora d’ella, la resta del poble, com la plaça del terme, la capella de Santa Llúcia i la torre de Don Carles, eren propietat del senyor del terme. En relació amb aquesta darrera edificació, cal aclarir que a mitjan s. XV s’alçà una torre o fortalesa a la plaça del terme que va ser destruïda durant els episodis bèl·lics dels Remences, entre els anys 1545 i 1550 el senyor de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, manà construir-hi una nova fortalesa, però tan sols s’aixecà la coneguda torre de Don Carles o torre de la Presó, noms relatius a qui manà fer-la i a la finalitat que va tenir durant un temps, de planta quadrada. De fet, la voluntat inicial era la d’emmurallar tot el poble, però aquest projecte es va acabar desestimant. I és part fonamental del patrimoni de la vila el castell de Taradell, a 803 m d’altitud, una fortalesa situada en un esperó del rocam de la serralada llevantina que es va alçar vora l’any 893 (és d’aquest any la documentació més antiga que en parla). Actualment en queden les restes dels murs i la planta de la cambra que estava destinada a la capella. També són part important del patrimoni de Taradell les cases adovellades del casc antic i les masies que hi ha escampades pel sector de la Plana, travessat pel riu Gurri, i per l’antic camí ral que unia Vic i Barcelona. Les més antigues daten de finals del s. X, però gairebé totes han estat reconstruïdes entre els s. XVII i XVIII: el Coniller, Llagostera, la Madriguera, el Molist, Vilacís... També cal esmentar les tombes prehistòriques de l’Esquís, de Gasala o les trobades a la zona de Goitallops i en particular a l’antiga fàbrica de Can Costa (del començament del s. XX), que fa poc va ser recuperada i transformada en un centre cívic i cultural.