Poble del Camí Escut de Santuari de Nostra Senyora de Meritxell (Canillo)

Santuari de Nostra Senyora de Meritxell (Canillo)

SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE MERITXELL, patrona d’Andorra

Calendari de Festes del Santuari de Nostra Senyora de Meritxell

Calendari de Festes del Santuari de Nostra Senyora de Meritxell

Diada de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra: 8 de setembre La Mare de Déu va ser declarada patrona d’Andorra l’any 1873 com a prova del vincle que hi tenen els habitants d’aquest país, forjat a partir de la seva manera de viure a la muntanya, la seva història i les seves creences, a cavall entre el mite i la realitat. Des d’aleshores cada 8 de setembre els comerços tanquen i els andorrans es troben en aplec davant de la imatge de Meritxell, que és la més venerada de tot el país, el seu significat va més enllà dels àmbits religiós i espiritual, ja que també és un símbol d’identitat. En la seva festivitat, els pelegrins arriben al santuari a primera hora del matí per celebrar-hi tota mena d’actes de devoció a la Verge: des de diferents misses (com ara la de l’Aurora i la dels joves) fins a menjars populars, ballada de sardanes i el concert del Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra.

El Santuari de Nostra Senyora de Meritxell

El Santuari de Nostra Senyora de Meritxell

PATRIMONI El santuari de Nostra Senyora de Meritxell està dedicat a la patrona d’Andorra. L’edifici original era d’estil romànic i es té constància que a sobre d’aquest se’n va alçar un altre amb data de 1658. No obstant, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972 un incendi va destruir completament la capella i el santuari, i també va fer desaparèixer la talla romànica de Meritxell (del s. XII), considerada una de les més antigues del Pirineu. Arran d’aquest fet, el Consell General va encarregar a l’arquitecte Ricard Bofill el projecte del nou santuari, que es va inaugurar l’any 1976. L’arquitecte defineix l’obra com una “recreació de l’art romànic en el 1980”.

Etimologia del nom

S’apunta que Meritxell podria ser un derivat del mot llatí meritus, diminutiu de merus, que vol dir pur. D’altra banda, hi ha la forma antiga Merechel, derivada de Mereig, que es relaciona amb el mot llatí meridie i que tindria el significat d’“orientat a migdia”. Fonts: Diccionari català-valencià-balear i Topònims catalans. Etimologia i pronúncia.

Fotografies

Agraïments: Oficina de Turisme de Canillo, bander i tècnics de Medi Ambient del Comú de Canillo

Apunta't a les caminades guiades del PAS

Més informació

Estigues al cas de totes les novetats

Subscriu-te