Santa Eugènia de Berga

El nom de Berga podria procedir del mot cèltic bhergh (“cim”, "altura", “lloc enlairat”), tot i que hi ha qui també l’identifica amb la verga de fer cistells (“vímet prim tret de la sarga o sarguera”), una hipòtesi que, d’altra banda, sembla poc versemblant. Després que l’any 879 Guifré el Pilós expulsés els àrabs de la plana de Vic (envaïda el 713), s’inicià la repoblació en les ruïnes d’una explotació romana o visigòtica anomenada Berga (mot pronunciat amb la e oberta), documentada d’abans del 516 i restaurada el 718. Aquesta denominació es recull en un document de l’any 915 que correspon a una compra de terres que es trobaven “in castrum de Taradello, in terminio de villa Berga”. Per altra banda, la primera menció de Santa Eugènia és en un document del 917, en el qual figura que Riquilda va vendre als esposos Gerard i Madresenda un tros de terreny dins el terme del castell de Taradell “in aiacencia (“terme, demarcació”) Sancta Eugenia”. La unió dels dos topònims es va produir al s. XI –era habitual l’expressió “in parrochia Sancte Eugenie de Berga”-, però un segle més tard encara s’acostumaven a trobar per separat. El 17 de febrer de 1937 el Consistori de Santa Eugènia de Berga va acordar canviar la designació del municipi per la de Berga del Castell; el nom original va ser restaurat en finalitzar la Guerra Civil.