Escut de Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria

La frontera sud

Activitat Econòmica de Sant Julià de Lòria

Activitat Econòmica de Sant Julià de Lòria

Tradicionalment, l’economia parroquial es basava en l’agricultura i la ramaderia, però en l’actualitat les principals fonts de riquesa són la indústria del tabac, l’hoteleria i el comerç. El conreu del tabac es va començar a incorporar a les explotacions agrícoles de Sant Julià de Lòria el s. XVII, però no va ser fins a principi del XX que aquest producte es va començar a comercialitzar en gran quantitat. Avui dia la indústria tabaquera és encara una de les més importants del país. Per la seva situació fronterera, aquesta parròquia va ser la primera que es va iniciar en el comerç internacional i la carretera de Sant Julià de Lòria a la Seu d’Urgell, inaugurada el 23 d’agost de 1913, va ser clau per a l’intercanvi comercial entre països. A hores d’ara el comerç continua jugant un paper important dins l’economia i n’és una prova la multitud de centres comercials que hi ha a la parròquia.
Calendari de Festes - Sant Julià de Lòria

Calendari de Festes - Sant Julià de Lòria

Sant Julià, patró de la parròquia: 7 de gener

Sant Sebastià: 20 de gener

Aplec de la Mare de Déu de Canòlich, patrona de la parròquia: darrer dissabte de maig

Festa Major: últim diumenge de juliol més dos dies abans i dos dies després

Vila Medieval: últim cap de setmana de setembre

Fira del Roser: primer cap de setmana d’octubre

Fira de Santa Llúcia: primer cap de setmana de desembre

Temporada de teatre: d’octubre a gener i de febrer a juny

Es diu que un dia d’agost de 1223 un pagès va trobar amagada la imatge romànica de la Mare de Déu de Canòlich i que des de llavors els habitants de Sant Julià de Lòria la van adoptar com a patrona i celebren un aplec ritual i sagrat, però també festiu, en honor seu. La Verge està relacionada amb la pagesia i se li demana solució a estats desharmònics de la natura. Durant la festivitat de sant Sebastià, màrtir i protector de les pestes en molts indrets del món, la germandat que duu el mateix nom reparteix escudella calenta a tothom que la vagi a buscar.

Patrimoni de Sant Julià de Lòria

Patrimoni de Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria té un conjunt de 18 capelles i esglésies distribuïdes per la parròquia. En destaquen la de Sant Julià i Sant Germà, la de Sant Martí de Nagol, Sant Cerni de Nagol, Santuari de Santa Maria de Canòlich, Sant Miquel de Fontaneda i Sant Mateu de Pui d’Olivesa.

L’església de Sant Julià i Sant Germà és l’església parroquial de la capital laurediana. Va ser refeta vàries vegades i al segle XVII se li engrandeix l’absis i s’hi instal·la el retaule barroc que encara conserva. Del temple antic només en resta el campanar romànic llombard del segle XI i la imatge de la Mare de Déu del Remei, talla de fusta policromada de 71 centímetres. La curiositat d’aquesta talla consisteix en què en obrir-la s’hi van trobar restes òssies humanes i d’altres animals. També s’hi troba la imatge original de la Mare de Déu de Canòlich que fou coronada l’any 1999.

Si ens hi fixem, a Andorra hi queda poca presència de castells. A Sant Julià de Lòria se sap de l’existència del Castell de Bragacolls per un document de l’any 1003, recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell. Tot i que no se sap amb exactitud l’emplaçament d’aquest castell es té constància documental que estava situat al cantó nord-est de l’església de Sant Cerni de Nagol. Com també se sap l’existència del Castellot de la Muxella del qual només en queden unes restes.

L’Hotel Pol és el primer hotel que es va construir a Sant Julià de Lòria (1931) i el segon a Andorra. Abans però, havia estat una fonda que en fer-se la carretera van decidir enderrocar l’edifici i construir-ne un de nou. En aquella època hostatjar-se en un hotel confortable era un gran atractiu turístic.

Si disposeu de temps, us recomanem diferents visites com a Fontaneda, poblet de 99 habitants amb cases pairals antigues ben conservades on s’hi poden veure magnífics paisatges sobre les valls i l’església romànica dedicada a Sant Miquel. També Bissisarri, que comptaamb 41 habitants i és situat a la part baixa d’una vall feréstega d’una gran bellesa natural. Hi ha una petita capella de principis del segle xvii amb advocació a Sant Esteve. També en el poble de Nagol i trobem dues esglésies que valen la pena visitar. Sant Cerni de Nagol, temple consagrat el 1055, on hi havia una creu “espinosa” d’època romànica única en tipologia a les Valls que podem veure al Centre d’interpretació del Romànic d’Andorra. En els seus murs es van descobrir uns vestigis de pintura mural, que s’han considerat els primers esbossos del romànic a Andorra. A 1101 metres sobre el nivell del mar, dalt d’un penya-segat hi trobem la església de Sant Martí de Nagol, esmentada per primer cop el 1048. El més sorprenent d’aquesta és que queda encaixada dins la penya. El temple està reconstruït, ja que l’edifici estava enderrocat en gran part. De l’absis original en queda fins a la finestra. En les excavacions s’hi van trobar 18 monedes dels segles XI, XII i XIII i uns 400 fragments de ceràmica medieval.

Etimologia del nom

El nom de Sant Julià de Lòria apareix documentat per primer cop l’any 839 en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb la forma Laurèdia, que amb el temps va passar a Lòria. Coromines el relaciona amb un nom de persona llatí, Loreius o Lauridius, mentre que M. Anglada també considera la possibilitat que estigui relacionat amb la paraula basca lora o lore, que vol dir flor. Posteriorment es va afegir Sant Julià a la denominació (del nom propi d’home llatí lulianus) com a al•lusió a un dels dos patrons de la parròquia. Font: www.santjulia.ad

Fotografies

Agraïments: Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria i Oficina tècnica de Medi Ambient del Comú de sant julià de Lòria

Apunta't a les caminades guiades del PAS

Més informació

Estigues al cas de totes les novetats

Subscriu-te