Gentilici: suriencs

Súria es troba en un indret central de la geografia catalana, però es va convertir en un municipi important pel que fa al pes de la seva població fa no més de dos segles.  I va ser gràcies a la indústria, que és des de la segona meitat del segle XIX una de les bases econòmiques del municipi, ocupant més del 50% de la població activa. El mèrit és principalment de dos sectors: les fàbriques de teixits i filatures de cotó establertes a tocar del riu, i la descoberta dels jaciments de sals potàssiques.

I és que el relleu surienc es caracteritza per un fenomen geològic prou particular, el que s’anomena un anticlinal, un plec de l'escorça terrestre en forma de llom que en el cas de Súria es pot veure a cel obert i ha esdevingut un dels símbols del municipi. Ja en va parlar el folklorista Joan Amades, que explicava que aquestes roques marquen l’acabament del món i indiquen el centre de la terra.

El Poble Vell, origen històric de la vila de Súria, domina el marge esquerre del riu Cardener des d’un turó sobre el qual destaca el conjunt format pel castell i l’església. Els seus orígens daten de finals del segle X, encara que recentment han estat descobertes restes iberes que demostren que es tracta d’un indret amb presència humana des de temps molt remots.

Súria és la capital catalana de les caramelles per la seva antiguitat i pel gran nombre de participants que aplega aquesta festa tradicional de cant i dansa al carrer per celebrar la Pasqua.