Ordino

Històricament l’economia de la parròquia estava basada en l'agricultura i la ramaderia. Durant el s. XVI la indústria siderúrgica es va començar a desenvolupar com a motor econòmic de la parròquia i d’Ordino. La mina de Llorts, Sedornet i els meners de Ransol van alimentar les fargues de la parròquia. Aquesta activitat també va comportar un augment de la desforestació dels boscos per obtenir carbó vegetal, cosa que alhora es va traduir en més espais dedicats al conreu. La industria siderúrgica va esdevenir el principal motor de la parròquia d’Ordino fins que va decaure a mitjan s. XIX amb el tancament de les antigues fargues de l’Areny i Serrat. Amb l’arribada dels anys cinquanta es va començar a fomentar el turisme i, més endavant, un factor rellevant en el seu desenvolupament va ser l’obertura de la pista d’esquí d’Ordino-Arcalís (1993), que va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia. Aquesta estació actualment s’inclou en el domini esquiable de Vallnord, el qual aglutina les pistes d’esquí de les parròquies d’Ordino i la Massana.

Per a més informació: www.vallnord.com

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Trofeu Borrufa: gener

Carnestoltes: segons calendari

El Dorado Freeride: febrer

Copa del Món d’esquí de muntanya: febrer

Cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges: febrer-març

Robatori de les olles: dilluns de Carnaval

Cantada de caramelles: dilluns de Pasqua

Roser d’Ordino: primer cap de setmana de juliol

Ultratrail d’Andorra: juliol

Nits Obertes: alguns dimecres de juliol i agost

Trobada de Buners d’Ordino: agost

Mostra gastronòmica: setembre

Festa Major: 16 de setembre

Festival Narciso Yepes: octubre

Fira de Nadal: desembre

Segons era tradició, el dilluns de Carnaval al matí els nois vigilaven el moviment de les mestresses per aconseguir tastar els caldos que aquestes preparaven, així, mentre els uns les distreien amb cançons i xerrades els altres els robaven l’olla que tenien al foc, i feien servir tot de tècniques molt enginyoses per aconseguir-ho, com per exemple fer pujar les olles per les xemeneies. Un cop tenien l’olla, se’n menjaven la carn i feien paradeta a la plaça, on convidaven a menjar tot el poble.

Iniciada la Segona Guerra Mundial, molts catalans es van refugiar a Andorra i van transmetre el folklore català a les muntanyes, es així com van arribar les caramelles a Ordino. El dilluns de Pasqua, un grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble per cantar-les mentre duen una cistella lligada al capdamunt d’una vara adornada amb cintes. És aquí on la persona homenatjada, a qui canten les cançons, hi deixa el seu donatiu: normalment solen ser ous i botifarres en relació amb el final de la Quaresma. Una festivitat molt arrelada al poble d’Ordino és la del Roser, en la qual les processons i devocions han donat pas a la festa de les roses, símbol primaveral per excel·lència i que es vincula amb l’amor, la bellesa i la devoció. Tradicionalment, el dia abans els joves anaven a collir les roses que creixien en els camps i horts, les preparaven en rams i les col·locaven en una panera que regalaven a les dones. La celebració era religiosa al matí, a la tarda es feia una cercavila i una capta (la plega del carbassó) i tot acabava amb un ball de nit. Actualment aquesta festa, organitzada pels joves del poble, ha esdevingut una de les més celebrades del país, dura tot el cap de setmana i va acompanyada tant de balls com de concerts.

Durant dos dies, normalment el primer cap de setmana d’agost, els carrers d’Ordino s’omplen de buners, un instrument aeròfon que rep gran varietat de noms en funció de la zona (sac de gemecs, xeremia, coixinera, gaita, botella o cornamusa) i que és tot un símbol a la parròquia. La Trobada de Buners d’Ordino aplega actuacions de grups tradicionals i folklòrics tant locals com estrangers. Tots els actes són de caràcter popular, en consonància amb un instrument que sempre s’ha mantingut a prop de poble i ha estat tocat per gent senzilla, que ha anat de poble en poble i de festa major en festa major.

Dins el quart de Sornàs hi ha els gravats de la Terra de la Mola i d’en Sornàs, els quals van ser elaborats dins una cronologia molt àmplia que va des de la prehistòria fins al s. XVIII. Els motius prehistòrics tenen a veure amb representacions de cavalls. També s’hi poden observar figures humanes (que són més tardanes, i una de les quals sembla una dona que porti una corona), escenes relacionades amb rituals, figures antropomorfes i creus acompanyades de cúpules.

Ja de l’època medieval, tot i que remodelada durant els s. XVII i XVIII, és l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, situada a la plaça del poble. Conserva una talla de fusta policromada de final del s. XI i principi del XII que és la marededéu romànica més petita del Principat (fa 44 cm d’alçada i 18 d’amplada), així com cinc retaules barrocs dels s. XVII i XVIII dedicats als patrons de l’església. Les reixes van ser forjades a les fargues d’Ordino.

A uns centenars de metres del poble d’Ordino, seguint la ruta d’El Camí, hi ha un altre edifici de culte religiós: la capella de Santa Bàrbara (s. XVII), que és d’estil gòtic i dimensions reduïdes. Si disposeu d’una mica de temps, us recomanem que visiteu l’església de Sant Martí de la Cortinada, que és, juntament amb les esglésies de Santa Coloma i de Sant Joan de Caselles, una de les joies del romànic andorrà. De l’edifici original es conserven els peus de l’actual construcció, el campanar i el presbiteri, amb pintures murals del s. XII atribuïdes al Mestre de la Cortinada i que representen una part ínfima de la que antigament recobria les parets interiors de l’església. Durant els s. XVII i XVIII es van realitzar modificacions importants en el temple, com ara un canvi d’orientació de nord a sud, la part que abans funcionava com a absis, a més, actualment és una de les capelles laterals. Altres elements interessants d’aquesta església són el retaule barroc, les reixes de ferro forjat i els mobles de fusta originals del segle XVII.

Obertura: juliol i agost amb visita guiada, www.ordino.ad

La mola i la serradora de Cal Pal són un exemple clar del passat industrial de la vall d’Ordino. Els edificis, que daten dels s. XVI i XVII, van deixar de funcionar cap als anys seixanta i van ser restaurats i inaugurats el 1996. En les visites guiades es pot veure el funcionament de la serradora i de la mola, que convertia el blat en farina.

Per més informació: Tel. (+376) 878 173,www.ordino.ad

Pel que fa a les cases pairals, al carrer dels Portals d’Ordino hi ha la casa Rosell, construïda a principi del s. XVII i amb modificacions dels s. XIX i XX. Té dos annexos interessants, tots dos ubicats al carrer dels Cóms: l’un és una capella del s. XVIII i, l’altre, un colomer del s. XVII. Pel que fa a aquest últim, només el segon pis estava destinat a la cria de coloms i hi ha diferents elements que ho testimonien: quatre obertures per a les entrades i sortides, quatre bigues a sota les finestres per facilitar-ne l’entrada i petites lloses clavades a les parets i covadors per fer els nius. L’altra curiositat és que els murs exteriors presenten dos tipus d’arrebossats, a l’altura del segon pis les parets tenen un acabat molt llis per no deixar pujar els depredadors. També recomanem fer una visita a la mina de Llorts, un exemple clar dels treballs d’obtenció i extracció del s. XIX. Actualment només conserva una galeria oberta d’uns 30 m de llargària.