Escut de Andorra la Vella

Andorra la Vella

Capital dels Pirineus

Activitat Econòmica - Andorra la Vella

Activitat Econòmica - Andorra la Vella

Andorra la Vella és el centre neuràlgic de la parròquia i del país, així com del govern i dels negocis. La seva població ha augmentat molt els últims cinquanta anys i s’aglutina al llarg del traçat de la carretera de Santa Coloma a Escaldes formant una aglomeració urbana de prop de 40.000 habitants amb els nuclis veïns. L’economia de la parròquia està basada en el comerç i el turisme. La importància del comerç queda reflectida en les avingudes principals i els carrers del seu voltant, com si es tractés d’una gran galeria comercial a l’aire lliure. L’avinguda Carlemany és un dels eixos comercials més importants del Principat des dels anys XX. D’altra banda, prop de cent cinquantena establiments vinculats a l’hostaleria, entre hotels i restaurants, proven el caire turístic de la ciutat. Les finances són un altre factor important dins l’economia, ja que Andorra, pel fet de ser un país lliure d’impostos, obté rendiments del capital estranger. L’agricultura i la ramaderia, però, també hi han jugat un paper destacat com a motor econòmic i encara continuen funcionant. La parròquia, tot i incloure el nucli de població més gran, està envoltada d’una gran extensió d’horts i conreus, situats a les faldes de les tarteres i alimentats pels recs de l’Obac i del Solà. Aquestes explotacions agrícoles van incorporar el cultiu del tabac a final del s. XVII i avui dia aquest és encara el conreu principal de la zona. La indústria tabaquera ha perviscut, d’ençà que el s. XIX es van obrir a Andorra la Vella petits obradors artesanals, si bé ha anat minvant d’intensitat, la indústria llanera, però, en el seu dia una font de riquesa important, fa anys que va desaparèixer. Actualment, l’activitat industrial de la parròquia bàsicament gira entorn de la producció de tabac, mobles i conyac.
Calendari de Festes d'Andorra la Vella

Calendari de Festes d'Andorra la Vella

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Escudella de Sant Antoni: 17 de gener

Carnaval: segons calendari

Dia de la Constitució: 14 de març

Fira de Sant Jordi: 23 d’abril

Festa Major del Puial: juny

Les falles enceses: 23 de juny, revetlla de Sant Joan

Festa Major del Cap del Carrer: primer diumenge de juliol

Festa Major d’Andorra la Vella: primer dissabte d’agost

Mercat de la Festa: dins la Festa Major

Fira d’Andorra la Vella: tercer cap de setmana d’octubre

Castanyada: 31 d’octubre

Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella: d’octubre a maig

Temporada de Teatre: d’octubre a maig

Fira de Santa Llúcia: desembre

L’escudellada de Sant Antoni, 17 de febrer, és una manifestació en la qual tothom està convidat a la degustació de les escudelles que es cuinen a les principals places de cada parròquia. La d’Andorra la Vella, l’organitza la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella a la plaça Guillemó. Antigament el dia de Sant Antoni s’acostumava a repartir menjar entre els més pobres de la parròquia i a principi dels anys setanta es va recuperar aquesta tradició centenària: uns amics de l’avinguda Meritxell que celebraven la seva onomàstica el dia de Sant Antoni van decidir festejar-ho oferint escudella i carn d’olla als veïns i conciutadans. Més endavant van traslladar la celebració al centre d’Andorra la Vella i a partir de llavors es van constituir com a confraria. Quaranta anys després, aquest costum fet realitat gràcies als Tons iniciadors i a tots els escudellaires ha arrelat amb força en el calendari festiu andorrà.

Per a més informació: Els embotits d’Andorra i l’Escudella de Sant Antorni, Antoni Santacreu

Una altra tradició molt antiga i expandida per tot el Pirineu és la de fer giravoltar les falles enceses en el marc de la festa de Sant Joan i el solstici d’estiu, una representació ritual lligada al cicle natural de la terra i a creences ancestrals. Aquí, els encarregats d’omplir de foc i màgia la nit més curta de l’any són els Fallaires d’Andorra la Vella. També amb el mateix caire de tradició ritual, trobem el ball del contrapàs, un dels actes més autèntics i esperats de la Festa Major. Es tracta d’un ball propi de tradició folklòrica que forma part del patrimoni immaterial d’Andorra la Vella. Els encarregats de dur-lo a plaça són l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella.

Per a més informació: apartat de Teixit social

Patrimoni arquitectònic d'Andorra la Vella

Patrimoni arquitectònic d'Andorra la Vella

Una part essencial del patrimoni de la parròquia és al centre històric d’Andorra la Vella, amb els barris del Pui, el Puial, el Barri Antic i el Cap del Carrer. Tota aquesta zona oferia fins ben entrat el s. XX l’aspecte tradicional d’un poble pirinenc, amb cases situades al llarg del camí ral i al voltant de la plaça major, des d’on surt tot un entramat de carrers estrets, empedrats i irregulars. Un cop passada la Segona Guerra Mundial, però, es va començar a modernitzar.

Són remarcables les antigues cases pairals Solana, Rossel, Molines i Guillemó, l’última de les quals va servir d’allotjament per a Jacint Verdaguer l’any 1883. Una de les construccions més emblemàtiques del barri del Pui és la Casa de la Vall, un edifici fortificat del s. XVI construït amb pedra del país i emplaçat sobre un penya-segat. De grans dimensions i de forma rectangular, és una mostra d’arquitectura mixta amb decoracions murals de temàtica religiosa i atributs defensius de tradició medieval, i és que, tal com proven alguns elements constructius, es va construir en una època que el país vivia immers en la inseguretat: disposa d’una torre triangular a la part posterior, d’una torreta en un dels angles, de matacans i d’espitlleres a la façana. Abans que l’any 1702 es convertís en la seu del Consell General, va pertànyer a la família Busquets, fet que commemora l’escut de la porta d’entrada i que duu inscrita la data de 1580, segurament l’any de la construcció. L’edifici també va ser utilitzat com a seu del tribunal, arxiu de la notaria i presó. Cap a l’any 1962 s’hi va realitzar una sèrie de reformes i actualment ofereix aquesta distribució: a la part central hi ha la sala dels Passos Perduts, amb pintures murals sobre la Passió que abans eren a la capella de la casa, la qual ara és el despatx del síndic general, al primer pis hi ha la sala de reunions del Consell General, amb l’armari de les Set Claus, una per a cada parròquia, i al segon pis hi ha el cap de casa, on hi havia el dormitori dels consellers. La Casa de la Vall s’ha convertit en el Parlament més petit d’Europa i té, en un edifici modern contigu, la seu del Govern d’Andorra.

Per a més informació i reserves: Oficina de Turisme, tel. (+376) 873 103 i [email protected]

Una altra construcció destacada és l’església parroquial de Sant Esteve, la qual, tot i que ha estat restaurada i ampliada, conserva encara el campanar i l’absis romànics del s. XII, aquest últim és el més gran i el més ric quant a decoració esculpida de tot Andorra. Una part de les pintures murals de la nau i el presbiteri, del s. XIII i atribuïdes al Mestre d’Andorra, actualment es poden veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L’església també conserva retaules barrocs. En un mateix recorregut pel centre històric podreu veure la Creu Grossa, una creu de terme d’estil gòtic que fa d’indicador de per on passava l’antic camí ral, i, una mica més allunyada, hi ha la capella de Sant Andreu, una construcció senzilla d’origen romànic. Dins de la parròquia, també cal esmentar el pont de la Margineda, que creua la Valira tot seguint el camí ral i que és el pont medieval més gran d’Andorra, i els temples de Santa Coloma i Sant Vicenç d’Enclar.

L’església de Santa Coloma conté, d’una banda, una nau i un absis preromànics i, d’una altra banda, el següents elements d’època romànica: un campanar circular, una talla de la Mare de Déu del Remei i unes pintures murals al fresc. Les pintures van ser arrencades durant els anys trenta, però l’any 2007 van retornar al Principat. Al temple, també s’hi pot trobar un retaule de l’any 1721 dedicat a la santa titular. Pel que fa a l’església de Sant Vicenç d’Enclar, de començament del s. VIII, és una de les primeres esglésies construïdes al país. Aquesta construcció preromànica es va inserir en l’arquitectura militar del roc d’Enclar, de la qual es conserven restes de la fortificació i del poblat medieval que hi havia assentat.&nbsp,

També són interessants de veure les escultures contemporànies, d’autors tant autòctons com estrangers, que hi ha dins la parròquia. En són una mostra La Noblesse du Temps, de Salvador Dalí (La Rotonda), Robot en suspensió, de Van Hoeydonck (Prada Casadet), i La Maternitat, de Subirà (Prada Casadet).

Etimologia del nom

En la documentació antiga apareix la forma Andorra (s. IX), que és d'origen preromà pirinenc. Andorra vol dir andurrial, perquè fins fa poc temps aquesta vall era poc fressada i molt emboscada. La Vella, perquè és el centre històric del territori.

Fotografies

Agraïments: Turisme d'Andorra la Vella i Oficina de Medi Ambient del Comú d'Andorra la Vella

Apunta't a les caminades guiades del PAS

Més informació

Estigues al cas de totes les novetats

Subscriu-te