La Ribagorça una comarca de la la Franja de Ponent. Administrativament és una comarca aragonesa que integra més municipis dels què antigament pertanyien a la comarca de la Ribagorça que avui és dividida entre el Principat de Catalunya (Alta Ribagorça) i l'Aragó.
- Habitants 12.811
- Superfície 2459.00 km²
- Densitat 5.20 hab/km²
- Capital
- Benavarri
- Llengua
- El català ribagorçà pertany a la categoria del català occidental, és una varietat del català constitutiu, que apareix com a resultat de l'evolució in situ del llatí vulgar; es considera, per tant, un dels dialectes parlats on s'originà la llengua catalana. És parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera. Consta de tres variants dialectals: Central, Oriental i Occidental. Algunes de les característiques fonètiques del ribagorçà són el vocalisme tònic: la terminació -er emmudeix la -r- (com és propi del dialecte nord-occidental). Exemple: carrer pronunciat, "carré".Moltes paraules començades per O es canvien pel diftong AU: auvella (per 'ovella'), aurella (per 'orella')...Pel que fa al consonantisme, la més evident i exclusiva entre els dialectes catalans és la palatalització de la lateral dels grups oclusiva + L, o bé F + L: cllau (per 'clau'), bllat (per 'blat'), flló per 'flor'), i fins i tot en altres grups consonàntics com parllà (per 'parlar') o Sarllè (topònim autòcton per Cerler). Aquesta característica es troba al dialecte Occidental del ribagorçà. També podem destacar que la sibilant palatal [ʃ] es pronuncia africada [tʃ] com una "tx", excepte quan apareix entre vocals darrere d'una i: caixa, baixar... Algunes "j" i "ig" es pronuncien [j] "i" consonàntica: "maió" per major, "mai" per maig... (com en el pallarès). Però no pas sempre: mig, raig... També hi ha casos en què s'ha tornat muda: barrear, festear... La majoria de "g" i "j" es transformen en sons [[[tʃ]]] (txel per xel, Txuan per Joan...). També hi ha excepcions: regidor, origen, auge, pluja i les terminacions en -gia (geologia, espeleologia, etc.). Exemple: Un home més tenive que dos fills. Lo més txove lei va dï a son pare: "Ia é hora que sigue'l mon propi amo i que tinga quartos: fa falta que puga'na-me'n a vere món. Repartisqui's seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dï'l pare, "com vulgues, es dolén i seràs castigat". I després va aurï un caixó, va partï's seus béns i va fë dos parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nä del poble mol contén i sense dï adéu/adiòs a ningú. Va travessä moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va'rribä' una gran ciutat on si va gastä tos los quartos. (Aquest text s’inscriu dins del Ribagorçà Oriental. L'Occidental és canviant les terminacions en "-as" en comptes d'"-es" i afegint la LL després de les consonants quan hi ha una L. El meridional és igual que l'Occidental, però sense les LL després de les consonants.) Referent a la morfologia verbal, preserva la -v- (pronunciada [β]) en les terminacions dels imperfets dels verbs de les tres terminacions (com en el pallarès o en l'alguerès): jo parlava o parlave, jo temiva o temive, jo partiva o partive. Com és propi del dialecte nord-occidental, en els dialectes ribagorçans Central i Oriental la terminació en -a de les terceres persones singulars del present d'indicatiu, de l'imperfet d'indicatiu i del condicional es pronuncia [e]: ell parle, parlave, parlarie; però en l'Occidental segueix la forma del castellà. Segueix el model del bloc occidental pel que fa al present de subjuntiu, però amb una variació (parle o pàrlegue, parles o pàrlegues, parle o pàrlegue, parlem, parleu, parlen) i l'imperfet de subjuntiu (parlés, parlesses, parlés, parléssem, parlésseu, parlessen). Exemple de ribagorçà (Occidental): Pare nostre, qu'asteu al cel: Sigue santificat lo vostre nom. Ving'a natres lo vostre regne. Faigue's senyor la vostra voluntat, aixit a la terra com si fa'l cel. Lo nostre pa 'cada dia, dau-nos, Senyor, lo dia d'ui. I perdoneu las nostras culpas, aixit com natres perdonam as nostres deutós. I no permetegueu pas que natres caigam an la tentació, ans deslliureu-nos de quansivol mal. Amén. El cas del benasquès. El benasquès és el dialecte parlat a l'entorn de Benasc, a la riba alta del riu Éssera, fins al Run (segons Ballarín). Comparteix alguns trets del ribagorçà i és un parlar de transició entre l'aragonès, el català, i el gascó, però principalment es considera aragonès.