Alt Urgell

“Després d’haver travessat l’Ebre, Hanníbal va sotmetre el poble dels ilergetes i el dels bargusioi, després els airenosioi i els andosinoi, pobles situats en el camí cap a les muntanyes que anomenen Pirineus” Històries de Polibi

Quan entreu a l’Alt Urgell potser us preguntareu qui va ser el primer o els primers en fer-ho?. Hauriem d’anar-nos-en molts i molts anys enrere per trobar una parella de “personatges” que, travessant penosament les muntanyes, ensopegaren en un espai ample on hi reposaren un temps formant un llac i des de llavors decidiren continuar plegats per sempre. El temps també ha fet Camí amb ells i ha anat modelant aquest idil•li etern entre el Segre i la Valira: el llac desaparegué deixant-nos una vall ampla, generosa i plena de vida que anomenem l’Urgellet. Al seu voltant, les conques dels dos rius marquen la personalitat d’aquest territori i la seva gent; la muntanya, molt més poblada abans que ara, menjava el que tenia més a mà i, sense el comerç actual, havia de buscar-se les garrofes esgarrapant espais de tota mena a la natura: els ramats pasturaven entre penyes i esbalçaders, les vinyes s’enfilaven per les costes fent bancals i feixes, els prats es prenien al bosc o al riu, .... Lluitant sempre contra el terreny, de pagesos a contrabandistes, tots han anat fent-se’l seu en temps de pau. Les armes i qui les empunyava s’hi afegien en temps de guerra... Andreu Galabert

  • Habitants 20.878
  • Superfície 1447.50 km²
  • Densitat 14.40 hab/km²
Capital
La Seu d'Urgell
Llengua
L'Alt Urgell se situa en una zona de transició dialectal entre el català nord-occidental i el català central, això fa que se sumin trets dels dos dialectes. Però les diferències es donen també dintre de la mateixa comarca, tot i que alguns d’aquests trets característics es van perdent amb les noves generacions. Un tret característic, que és distintiu en tot el català occidental, és la distinció en posició àtona de les vocals; un altre és l’article masculí lo/ los versus el /els. I sobretot, curiosa, és la morfologia verbal: que cantos; que cantessa, cantàvom, cantàvou, cantéssom, cantéssou; perdiva, sentives, sentívom. Algunes pronúncies són divergents respecte de l’escriptura com els mots començats ortogràficament amb e àtona, que solen realitzar-se amb a ascola o anciam. Mostra de lèxic Alt Urgellenc (extret del recull La Ganxipèdia) Ampúrnia: gerra grossa Aurandeta: oreneta Bòfio: forat per guardar les patates Baracrocs: albercocs Catitomba: tombarella Desencusa: excusa Eixarubit: molt viu, despert Natri, vatri: nosaltres, vosaltres Tustar: espavilar Voliaina: papallona Xuminia: xemeneia Algunes expressions Acert i adret Nadó sa en el moment de néixer Malai si me n’he enrecordat No me n’he enrecordat Fer supo-supo Creuar-se sobtadament amb algú Pàrie’t! Aparta’t Escapat de la vaina Persona que té poques llums En brost En sec. Una branca es trenca en brost

Patrimoni

Medi i paisatge

Gastronomia

Tradicions

Museus

Moviments socials

Activitat econòmica

Informació pràctica

Etimologia del nom

El nom d’Urgell prové segons Joan Coromines de l’iberobasc i significaria petita població a la vora de l’aigua. És denominada Alt Urgell per diferenciar amb la comarca de l’Urgell, que està situada més al sud a la mateixa província de Lleida.

Fotografies

Camipèdia

La enciclopèdia del Camí

Descobreix tots els articles relacionats amb el territori: patrimoni, natura, història i molt més.

Visita la Camipèdia