Andorra

La bandera andorrana es va adoptar l’any 1866, si bé no va ser fins al s. xx que es va fixar oficialment. La componen tres franges verticals de color blau, groc i vermell amb l’escut d‘armes al centre. Es pot considerar que la combinació tricolor correspon a les banderes dels dos coprínceps d‘Andorra, la francesa (blau) i la catalana (groc i vermell). L’escut del Principat d’Andorra està dividit en quarters, dos per cada un dels coprínceps originals del territori. A la banda esquerra, hi figuren una mitra i un bàcul d’or amb referència al copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el casal de Barcelona (quarter inferior), al qual històricament aquest copríncep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referència al vescomtat de Bearn, al qual el copríncep nobiliari rendia vasallatge. Al peu de l’escut hi ha una inscripció en llatí: “virtus unita fortia”, la unió fa la força.HIMNELa creació de l’himne andorrà va anar a càrrec del copríncep d’Andorra Mn. Joan Benlloch i Vivo (1864-1926), qui en va composar la música, i de Mn. Enric Marfany (1871-1942), qui en va escriure la lletra. Es va estrenar el 8 de setembre (dia de Nostra Senyora de Meritxell) de 1921.El gran Carlemany, mon pare,dels alarbs me deslliurà, idel cel vida em donàde Meritxell la gran Mare.Princesa nasquí i pubillaentre dos nacions, neutral;sols resto l'única fillade l'imperi Carlemany.Creient i lliure onze segles,creient i lliure vull sersiguin els furs mos tutorsi mos Prínceps defensors,i mos Prínceps defensors!SÍMBOLS ANDORRANSPel fet de ser molt representatius dins el medi natural andorrà, la grandalla i l’isard, a banda de la truita, han esdevingut símbols del Principat. Es diu que la grandalla és una flor blanca que té sis pètals com les antigues sis parròquies en què es dividia Andorra i una corona groga de vores vermelles al centre, dos colors que representarien els coprínceps originals. D’altra banda, l’isard és un mamífer que viu a les cotes més altes però que també es pot trobar, dins l’àmbit popular i com a fet curiós, en forma d’adhesiu en molts cotxes de matrícula andorrana. La truita també habita en les cotes més altes, en els medis aquàtics.L'ESCUTL’escut del Principat d’Andorra està dividit en quarters, dos per a cadascun dels coprínceps originals del territori. A la banda esquerra, hi fi guren una mitra i un bàcul d’or que fan referència al copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el Casal de Barcelona (quarter inferior), al qual històricament aquest copríncep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referència al vescomtat de Bearn, al qual el copríncep nobiliari rendia vassallatge. Al peu de l’escut hi ha una inscripció en llatí: virtus unita fortia, la unió fa la força.

Mapa de Andorra

Andorra és lloc de pas, terra de frontera i d’acollida. País de contrastos, país de cruïlla. Amb pressa per ser protagonista del canvi en un Pirineu més estàtic, ja no és aquella vall desconeguda, anònima. És el model a seguir per alguns i l’exemple del que no s’ha de fer per d’altres. Però els blocs granítics continuen al seu lloc, les muntanyes s’omplen de neu, l’aigua baixa pel Valira més o menys neta i podem veure encara alguns horts plens de verdures al costat d’una avinguda comercial. El paisatge d’alta muntanya, les arrels culturals dels seus habitants i les transformacions socioeconòmiques ens defineixen i condicionen l’Andorra del s. XXI que ha assolit la modernitat en aquest món globalitzat.

Us convidem a gaudir del petit país del Pirineu deixant de banda la nostàlgia pel paradís perdut per retrobar-ne un de nou, amb la gran riquesa d’un paisatge transmissor del medi físic, de la identitat cultural i de la diversitat humana que el configuren. Comencem a fer el camí amb un nou pas. Comencem a compartir. Us convidem a caminar per aquest territori tan petit amb l’esperit obert, receptiu. Mirant més enllà de l’imperi del consum, dels carrers plens de botigues, gent, hotels, bars... Volem compartir la nostra història, que ens ha fet tan diferents de les altres valls pirinenques. Que gaudiu d’un entorn físic imponent encara, tant a l’hivern amb unes pistes d’esquí envejables com a l’estiu amb una extensa xarxa de refugis d’alta muntanya i camins perfectament abalisats; del dia a dia de la gent que hi vivim on la pervivència de la tradició conviu amb la modernitat; de la seguretat ciutadana; de l’art al carrer; dels vestigis històrics escampats arreu; de les nostres arrels catalanes; de la riquesa del mestissatge que aporta ser terra d’acollida. I de les nostres limitacions també. I... de tot plegat: d’Andorra.

Anna Riberaygua. Llibretera

  • Habitants 76.246
  • Superfície 468.00 km²
  • Densitat 162.90 hab/km²
Capital
Andorra la Vella
Llengua
CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA AL PAÍSEl català d’Andorra es classifica dins del grup dels dialectes occidentals, concretament al bloc nord-occidental. Per aquest motiu té moltes similituds amb el parlar dels Pallars i de l’Alt Urgell. Alguns dels trets distintius del parlar d’Andorra són: la o- convertida en au- (aucell, auliva o aulor) i el canvi d’e àtona per i per la influència d'una consonant palatal (sinyor, ginoll o siroll); les desinències -ave, -eve i -ive (cantave, feve i dive) de la tercera persona del singular del pretèrit imperfet i les desinències -essa i -issa de la primera personar del singular de l'imperfet de subjuntiu (cantessa, partissa); l'article masculí lo/los, i el plural dels noms esdrúixols acabats amb -n (home, homens).Recull de lèxic andorrà Cassigall: parracCap de casa: golfesDesencusa: excusa, raó que algú exposa per desentendre’s d’un compromísEstripagecs: reixa de ferro forjat d’una finestraFargar-se: vestir-se i arreglar-se la roba o posar-se la camisa per dins dels pantalonsGicar: deixarMacarulla: pinya de pi o d’avetPessó: munt o multitud de cosesPitavola: papallonaPosella: prestatgePosobra: la vigília d’una festaExpressions i dites N’hi ha un petit recull al diccionari d’Alcover-Moll:“córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra”, trescar molt;“esser Andorra”, ser un desgavell, una confusió;“córrer l’Andorra”, anar d’un costat a l’altre sense fer res de bo;“fer l’andorrà”, fer el desentès, dissimular. Font: http://dcvb.iecat.net/

Patrimoni

Medi i paisatge

Gastronomia

Tradicions

Museus

Moviments socials

Activitat econòmica

Informació pràctica

Etimologia del nom

En documentació del s. IX trobem la forma valle Handorrensis i es cita per primer cop les parròquies d’Andorra com a feu del comte d’Urgell. Tot i que l’origen del nom és incert, hi ha diverses teories. N’hi ha que diuen que prové del mot preromà andurrial, ja que durant molts segles aquesta vall va ser molt emboscada i poc freqüentada. Segons Coromines, però, vindria d’Al-Darra (bosc en àrab). D’altra banda, A. Fiter, en el seu Manual Digest (1749), apunta que l’origen del nom és llatí i que designa un “lloc estret i llarg on habiten moltes persones”.

Fotografies

Camipèdia

La enciclopèdia del Camí

Descobreix tots els articles relacionats amb el territori: patrimoni, natura, història i molt més.

Visita la Camipèdia