La plana del Capcir és un altiplà que es troba a la part més alta i al nord de Catalunya del Nord, és la plana cultivada més alta d'Europa. La seva orientació geogràfica Nord/sud li procura un clima del més freds a l'hivern. Se l'ha anomenat durant molts anys la "Petita Sibèria" o el "Petit Canadà". Està formada per uns 10 nuclis habitats que han sabut conservar el seu caràcter de poble de muntanya, amb les seves característiques i guardats per esglésies que en fan uns "poblets tresors". L'art romànic fa vores a l'art barroc de les esglesioles típiques de la zona. El santuari de Nostra Senyora de Vilanova sent el centre espiritual més important de la fe capcinesa. Zona de pastures i de cria ramadera, el Capcir és un país on els visitants poden gaudir de productes làctics d'alta qualitat, formatges de cabra, d'ovella i de vaca en son les joies. La cultura agrícola esta basada principalment en els cereals però també l'altra element importantissim que és la patana o "trumfa". El bosc és omnipresent en qualsevol punt del País i ha constituït una font d'ingressos a moltes famílies capcineses. Situat en el Parc Natural del Pirineu Català, és avui dia una zona de lleure i d'esbarjo, i l'inici d'una multitud d'excursions cap a l'alta muntanya.
Cédrik Blanch - Escriptor
UBICACIÓ
Constituïda per la capçalera de l'Aude, la plana del Capcir és l’altiplà més alt dels Països Catalans. Està situada entre 1.400 i 1.700 metres d’altitud i voltada de muntanyes. S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d'un seguit d'esglaons i replans d'origen glacial, mentre que a llevant s'interromp sobtadament davant l'escarpament de falla del roc de Madres (2 471 m), partió d'aigües amb el riu "La Tet". Limita amb l’Alta Cerdanya, el Conflent i Andorra. El Capcir comprèn els municipis dels Angles, Matamala, Formiguera, Font-rabiosa, Ral, Puigbalador. El 2004 la població era de 1 776 h, amb una densitat de 10 h/km2.
- Habitants 1.848
- Superfície 177.00 km²
- Capital
- Formiguera
- Llengua
- ÚS DEL CATALÀ El capcinès es troba en els últims anys de la seva vida: els parlants que el tenen com a llengua materna són nascuts abans del 1930. Sembla que és la primera comarca de la Catalunya del Nord on se’n va interrompre la transmissió als fills; és per això que les generacions més joves el poden conèixer, però no el parlen. Hi ha alguns joves que parlen català, però ho fan en la varietat estàndard central, que té més prestigi i que és la que s’ensenya a l’escola. Aquesta també és la forma que els arriba a través dels turistes que vénen del sud per esquiar. CARACTERÍSTIQUES DEL CAPCINÈS El capcinès és un subdialecte del rossellonès o septentrional, dialecte parlat a tota la Catalunya del Nord excepte a l’Alta Cerdanya, on es parla català central. El Capcir és una comarca molt petita i es troba en una situació geogràfica de difícil accés des de les comarques catalanes dels voltants, la Cerdanya i el Conflent. Tot i això, els habitants tenen plena consciència de ser catalans, per això tenen més contactes amb les comarques del sud. La proximitat amb l’occità, però, fa que la llengua hi comparteixi certs trets. Algunes característiques representatives del capcinès són que s’hi usa el passat simple (canteri, cantares, cantec, cantaren, cantaru, cantaren); es conserva l’article lo com en nord-occidental; els possessius són miu-miva, tiu-tiva, siu-siva i es fan plurals amb –is com vistis, gossis o bosquis en lloc de vistos, gossos i boscos. Té altres trets dialectals, però són majoritàriament compartits amb la resta del rossellonès. Recull de lèxic capcinès Bojat: nen Cansat: malalt Ginat: gener Jatsia: ahir Merluça: bacallà Maire: mare Paire: pare Sàller: sortir Trumfa: patata Expressions i dites Arquet de Sant Martí plaçat al dematí, bouer ves-té’n a dormir; arquet de Sant Martí posat a la tarda, bouer ves-té’n a la jornada.
Patrimoni
Medi i paisatge
Gastronomia
Tradicions
Activitat econòmica
Informació pràctica
Etimologia del nom
Fotografies
