El pare Falgàs

Si l'ermita del Mont no té campana,

què en fa del campanar?

Cada dia la verge demana,

qui l'hi voldrà donar?

&nbsp,

Se'n va el pare Falgàs cap a Girona,

a casa d'un courer,

que de la fosa en trau una de bona

per l'acimat cloquer.

&nbsp,

-Doncs, per quin bou heu fosa eixa esquelleta?

-Esqulla li dieu?

lo courer respon, -Per qui l'he feta?

Per vós, si la moveu.

&nbsp,

Agafant-la pel jou, d'una braçada

se la carrega al coll,

una biga que veu arraconada

servint-li de bescoll.

&nbsp,

En la Rossoladora se traboca,

hi puja tan rabent

que com cera blaníssima la roca

ses genolleres pren.

&nbsp,

Uns batedors del pobre frare es riuen:

-No anau prou carregat?

Eixa campana si voleu, -li diuen-

vos l'omplirem de blat.

&nbsp,

N'hi posen d'una a set quarteres,

i, dant-los-en mercès,

juga, pujant al Mont per les dreceres,

a qui correrà més.

&nbsp,

Puja el blat al graner del santuari,

l'esquella al campanar:

-A ser gaire més alt, -diu- l'arribar-hi

m'hauria fet suar!-

&nbsp,

Jacint Verdaguer