El pastor i la sirena, el mite a mirador de la Vajol

El Mirador de la Vajol ret homenatge al mite del pastor i la sirena, un idil·li empordanès que explicà en Joan Maragall.

&nbsp,

Cap a la part del Pirineu,

vora els serrats i arran del mar,

s'obre una plana riallera:

és l´Empordà!

Digueu, companys per on hi aneu?

Digueu, companys per on s'hi va?

Tot és camí, tot és drecera

si ens dem la mà.

&nbsp,

Salut, noble Empordà!

Salut, palau del vent!

Portem el cor content

i una cançó.

&nbsp,

Pels aires s'alçarà,

pels cors penetrarà,

penyora s'irà fent de germanor:

una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,

a dintre de la mar hi ha una sirena,

ell canta al dematí que el sol hi és bo,

ella canta a les nits de lluna plena.

&nbsp,

Ella canta: Pastor me fas neguit.

Canta el pastor: Me fas neguit sirena.

Si sabessis el mar com és bonic!

Si veiessis la llum de la carena!

Si hi baixessis series mon marit.

Si hi pugessis ma joia fóra plena.

&nbsp,

La sirena se'n feu un xic ençà

i un xic ençà el pastor de la muntanya,

fins que es trobaren al bell mig del pla

i de l'amor plantaren la cabanya...

Fou l´Empordà.

L'Empordà, Joan Marragall