Dia 1 · El Canigó a l'horitzó
Després de mesos de preparació, per fi arribava el cap de setmana de caminada pel Rosselló. A Sant Feliu d'Avall ens vam trobar un grup nombrós de persones vingudes de diferents racons dels Països Catalans. Algunes ja ens coneixíem d'altres caminades; d'altres s'estrenaven en el Camí. Després d'una breu presentació del projecte, vam iniciar la ruta per la plana rossellonesa.
El Camí avançava entre camps de conreu i amb la presència constant del riu Tet, que anàvem retrobant al llarg de la jornada. A l'horitzó, dominant el paisatge, s'alçava la silueta majestuosa del Canigó, una muntanya que forma part de l'imaginari col·lectiu del nostre país.
En una de les parades tècniques, vam aprofitar per situar-nos sobre el mapa i entendre millor el recorregut que estàvem fent. Amb el Canigó de fons, en Lluís Planas va recordar que la primera caminada del Camí es va dur a terme precisament en aquesta muntanya emblemàtica. També ens va parlar del seu profund valor simbòlic i de l'epopeia que Jacint Verdaguer li va dedicar. Amb una llengua rica i plena de matisos, el poeta va convertir el Canigó en un dels grans símbols de la literatura catalana i de la nostra memòria col·lectiva.
Després d'atravessar diversos pobles de la plana del Rosselló, vam continuar avançant sota un sol que començava a fer-se notar. La cerca d'un racó amb ombra per dinar es va allargar una mica més del previst, una pausa que ens va permetre recuperar forces abans d'emprendre els darrers quilòmetres de la jornada.
A la tarda vam arribar a Sant Esteve del Monestir, on ens esperava la Bressolada, la gran festa dels 50 anys de la Bressola. La sorpresa va ser l'ambient: centenars de persones reunides per celebrar i donar suport a un projecte educatiu que, des de fa mig segle, contribueix a mantenir viva la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Música, cultura popular i reivindicació. La celebració va reunir actuacions dels alumnes, castells, gegants i diversos concerts en un ambient festiu i familiar.
També vam tenir l'oportunitat de conversar amb l'Aleix Andreu i en Geoffroy Lourdou, vicepresident i president de l'Associació Amics de la Bressola, que ens van parlar dels reptes, però també de les fites aconseguides per un projecte que avui compta amb més d'un miler d'alumnes repartits entre escoles i instituts de la Catalunya del Nord.
Dia 2· Entre muralles i trobadors
L'endemà, el grup va créixer amb noves incorporacions que es van sumar a la caminada. La descoberta de Perpinyà la vam fer de la mà d'en Joan Peytaví Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà, que ens va guiar pels carrers de la ciutat tot compartint-nos fragments de la seva història i de l'evolució de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. També vam aprofitar per visitar el Palau Reial de Perpinyà, conegut al sud com el Palau dels Reis de Mallorca, un dels testimonis més destacats del passat medieval de la ciutat. La visita ens va permetre descobrir una realitat complexa, marcada per segles de canvis polítics, socials i lingüístics.
Entre explicacions, preguntes i descobertes, les hores se'ns escolaven sense adonar-nos-en. Vam posar rumb cap a Canet de Rosselló, on ens esperava l'Antoni Madueño al castell de la vila. En un ambient proper i acollidor, ens va endinsar en un univers de llegendes, històries d'amor i desamor i relats vinculats a la tradició dels trobadors.
Antoni Madueño és impulsor del projecte TrobCat, l’itinerari català dels trobadors i de la joglaria, juntament amb l’Ajuntament de Canet i diversos ajuntaments i institucions catalanes. El projecte es pot consultar a www.antonimadueno.com
L'hora de dinar va marcar el comiat d'alguns caminants. D'altres, però, encara van allargar una mica més la jornada visitant les cabanes de pescadors dels estanys de Sant Nazari i de Canet, i aprofitant l'ocasió per fer una remullada al mar.
Més que una caminada, aquests dos dies han estat una immersió en un territori, en la seva història i en la realitat actual de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Una realitat que, malgrat la proximitat geogràfica, continua sent desconeguda per a moltes persones. Al llarg del cap de setmana hem conegut entitats i persones que treballen amb perseverança i compromís perquè el català continuï sent una llengua viva, de comunicació i de cultura.
