Porrera

Segons el «Prólech» del text Poemet dedicat á Porrera de D. Bonaventura Aguiló Aulestia, editat a Reus el 1891 amb motiu de la inauguració del Teatre Principal de Porrera, l'origen etimològic del nom del poble radica en les paraules «era» i «por». Això ho explica mitjançant els orígens de la fortificació que hi havia a la part alta de la vila. D'aquesta llegenda se'n fa ressò el recull d'escrits Crònica de Porrera 1865, i l'autor la qualifica de poc probable. El mateix autor d'aquesta crònica, fill de Porrera i prohom il·lustrat de l'època, diu que l'origen del nom Porrera prové del llatí Vallem Porreram, i més tard Valporriera. Sempre amb el prefix de «vall» abans del nom pròpiament dit. També en aquesta crònica l'autor diu que l'origen de la població actual foren diversos masos escampats per la vall, establerts després de l'atorgament de carta de població per part del rei Alfons el Cast. Sembla, doncs, molt agosarat atribuir a la llegenda de la «por-era» (en què es barregen moros i cristians, quan la vall no era poblada abans de la reconquesta i no existia el castell) l'origen del mot Porrera. Actualment els filòlegs es decanten per dir que Porrera deriva de l'antic mot llatí Vallem Porreram: vall amb abundància de porros (alls porros), o vall on el porro és abundós, o bé més senzillament la vall dels porros. Font: Wikipedia