Montferrer

L’Antiga Farinera de Montferrer està situada en el municipi de Montferrer i Castellbò. Aquest terme és el més extens de la comarca i s’ha format modernament el 1970, a partir de l’annexió dels antics pobles d’Aravell i Castellbò, tot i que la capitalitat del municipi va recaure en Montferrer del Segre, un petit nucli aturonat a la vora del riu Segre i que té l’avantatge d’estar ubicat al costat de la C-16 que connecta les terres del pla de Lleida amb la Seu d’Urgell i Andorra. El 1972 augmentà encara més en extensió quan es va agregar els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó.

Els nuclis ubicats a la zona plana, a la vall del Segre, s’han pogut dedicar més intensament a l’agricultura (horts i prats), entre d’altres raons, gràcies a la construcció d’una sèquia en el segle XIX anomenada dels Quatre Pobles.

En aquell temps, un grup de pagesos importants d’Anserall, Castellciutat, Montferrer i Adrall van demanar la desviació de les aigües de la Valira, prop de la frontera amb Andorra, mitjançant un canal que hauria de proveir d’aigua els seus camps. Ara bé, el rec no només tenia un ús agrícola sinó que també es va aprofitar per accionar els mecanismes del molí de gra de la Trobada (Montferrer). L’any 1911, la Comunitat de Regants del Rec dels Quatre Pobles, que s’havia constituït per administrar l’aprofitament del curs d’aigua, va edificar una farinera, aprofitant el salt d’aigua de l’antic molí. La fàbrica de moldre va funcionar fins al 1963.

La farinera ocupa un edifici de planta baixa i tres pisos, connectats per una escala interior que al mateix temps divideix l’habitacle en dues meitats. La de l’esquerra l’ocupaven els moliners com a residència i la de la dreta estava reservada a les activitats productives.

El parc Natural de l'Alt Piriineu compta amb una superfícies de gairebé 70.000 hectàrees i és el més extents dels parcs naturals exitents a Catalunya. Està situat a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell i engloba les poblacions d'Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Montferrer i Castellbò, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós i les Valls de Valira.

El Parc combina una gran diversitat de paisatges propis de l’alta i la mitjana muntanya pirinenques, essent els seus valors naturals rics i variats, com també els elements que formen el seu extens patrimoni cultural, fruit de l’acció humana sobre el territori.

El decret de creació del Parc l'any 2003 estableix com objectius bàsics la protecció de tots aquests valors i l’establiment d’un règim ordenador adreçat al desenvolupament sostenible de tot el territori de l’espai natural.