Sant Carles de la Ràpita

La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.

Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.

Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.

A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d’Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets.

Llegir el text a Wikipèdia

Les Salines de la Trinitat, també anomenades de la Ràpita, són unes salines del municipi de Sant Carles de la Ràpita. Estan situades a la península de la Banya, al meridió del delta de l'Ebre, que tanca el port dels Alfacs.

Les antigues salines ja eren explotades al segle XII pels àrabs, i van continuar sent-ho després de la conquesta cristiana. Una novena part era per al rei i van estar vinculades a la família Oliver. Exportaven a Nàpols i pràcticament a tota la Mediterrània. Llavors les salines se situaven dins dels actuals termes de Sant Jaume d'Enveja i Amposta, les Salines Velles.

Abandonat el primer nucli (les Salines Velles), les salines es van establir on està actualment la Tancada, les Salines del Negret, i on encara es pot apreciar la seva estructura. Van ser utilitzades fins a finals del segle XIX.

Les salines actuals es van situar dins la península de la Banya. Van ser ocupades prop de 400 hectàrees noves (les Salines Noves), de les quals s'extrauen anualment unes 25.000 tones, exportades en part al nord d'Europa. Actualment s'exploten unes 1.000 hectàrees.

L'explotació ha donat nom a una caseria formada al seu voltant, l'única de tota la península de la Banya, en la qual no hi ha població permanent. En la seua parcel·la es compten tres magatzems, una oficina i un habitatge de 44 m2 de superfície cadastral.

Llegir artcle a Wikipedia