Ulldecona

Les Pintures Rupestres d'Ulldecona foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998, conjuntament amb la resta d'abrics d'art rupestre que configuren l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. Es tracta d'un total de 13 abrics que configuren el conjunt més important, complex i ben conservat d'art rupestre d'estil llevantí de tota Catalunya.

La primera troballa es va produir el 31 de març de 1975 a l'abric V de la partida d'Ermites. Aquest descobriment va anar a càrrec del Grup Espeleològic d'Ulldecona (GEU). A partir d'aquell moment, i mitjançant l'Escola Catalana d'Espeleologia i la col·laboració de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) i de l'Espeleo-Club Sabadell (ECS), es van produir els descobriments dels altres abrics.

Aquestes pintures van des del naturalisme fins a l'esquematització i la seva datació s'ha establert entre un moment preceràmic (6000 - 5000 aC) i l'edat del bronze (entre el segon i el primer mil·lenni aC).

Els colors utilitzats són bàsicament els vermells i negres. D'entre tot el conjunt cal destacar l'Abric I d'Ermites per la gran quantitat de figures que conserva, havent-se comptabilitzat fins a 170 restes. L'escena representada és la cacera, essent el cérvol l'animal més freqüent, mentre que les figures humanes que hi apareixen són arquers preparats per a l'acció. Llegir més a wikipedia

Els camps d'oliveres mil·lenàries d'Ulldecona configuren el conjunt més nombrós d'aquest tipus d'arbres de Catalunya.

En aquesta zona s'han catalogat gairebé dos milers d'exemplars que tenen entre mil i dos mil anys. La partida de l'Arion és un dels punts més recomanats per poder-les visitar. Se'n concentren al voltant d'unes 200, entre les quals la Farga de l'Arion, catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i la més antiga de la península Ibèrica: fa 8 metres de perímetre i té 1.701 anys; és a dir, que es va plantar l’any 314 dC, durant el regnat de l’emperador Constantí I.

Es tracta de patrimoni natural vivent que configura un dels paisatges més característics, històrics i emblemàtics del territori ebrenc. De fet, l'olivera, juntament amb els cereals i la vinya, és un dels símbols més representatius de l'agricultura mediterrània.

Fa més de dos mil·lennis, durant l'edat de ferro, ja va ser introduïda a la península Ibèrica. El seu cultiu es va ampliar amb l'arribada dels fenicis, dels grecs i dels romans, però van ser els àrabs els qui van consolidar aquest conreu aplicant noves tècniques de cultiu i sistemes de regadiu revolucionaris per l'època.