Alcanar
Les festes d'Alcanar
Al llarg de tot l’any, les festes populars inviten a veïns i visitants a gaudir de la tradició i folklore popular diferenciant els dos nuclis urbans d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar.
Així, la ciutat d’Alcanar, de caràcter eminenment pagès, celebra al gener, St.Antoni amb el colorista ball de mantons,variant de la jota,dansa declarada d’interés nacional a Catalunya pel Dpt. de Cultura de la Generalitat, i St.Isidre pel 15 de maig amb els típics correbous ebrencs, reconeguts com a festes tradicionals d’interés nacional.
Al barri marítim de Les Cases d’Alcanar, les festes se celebren a l’estiu amb motiu dels patrons dels pescadors, St. Pere el 29 de juny amb la típica processó marinera en barca i la Mare de Déu del Carme el 16 de juliol amb el recital d’havaneres i degustació de cremat de rom al port. A mès pel 15 d’agost, les festes majors omplint de gom a gom el recinte portuari amb les revetlles nocturnes diàries i els bous a l’aigua que tanta gent atrauen.
Per dinamitzar la temporada estival, la regidoria de turisme programa anualment un calendari d’activitats, de juny a octubre, amb propostes d’oci pels estiuejants com el cinema a la fresca, la diada del musclo, la diada del turisme, el concurs de pesca esportiva, la festa mediterrànea, la trobada de cotxes antics….
I a l’octubre, les esperades festes del Remei, celebrades a l’unisono per canareus i casencs, per la gran devoció envers la patrona d’Alcanar i que cada 5 anys, els acabats en 4 i 9,mereixen una menció rellevant en les denominades Quinquennals, festes declarades d’interés nacional que formen part del patrimoni festiu de Catalunya.
Història d'Alcanar
Els orígens
Els orígens històrics d’Alcanar es troben al poblat ibèric ilercavó de la Moleta del Remei (segles VII-II a. de JC), la població del qual va baixar posteriorment a la plana en època romana: la prova és que, molt a la vora de l’actual nucli urbà d’Alcanar, s’han descobert les restes d’una vila, a banda d’un seguit d’indicis més.
Aquest poblat rep el seu nom de la forma carracterística de l'elevació (mola) on es troba , i de la seva proximitat a l'ermita de la Mare de Déu del Remei. A inicis de la dècada dels seixanta van començar els treballs arqueològics a càrrec de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Aquest jaciment va ésser declarat Monument Històric- Artístic al 1979
La presència islàmica
El lèxic, la toponímia, la indumentària i les tècniques més tradicionals de la pagesia canareva conserven abundoses reminiscències dels cinc segles de presència islàmica: des de principis de la vuitena centúria fins a l’any 1148 (en que Tortosa va ser conquerida pel comte català Ramon Berenguer IV), el terme municipal canareu va albergar una estesa d’alqueries (els noms de les quals són coneguts gràcies a un document de donació atorgat per Ramon Berenguer III el Gran a l’estiu de l’any 1097) habitades tant per la població aborigen iberoromana com per clans berbers, on l’agricultura de regadiu va experimentar-hi una embranzida sense precedents
Carta de població
Després d’haver estat una insegura i inhòspita “terra de frontera” en els anys a cavall dels atzarosos segles XII i XIII, i d’haver fracassat l’intent repoblador assajat a través de la Carta de Població del 28 de febrer del 1239 (atorgada per Hug de Folcalquer, mestre de l’orde dels cavallers de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem), finalment la donació documentada l’11 de maig del 1252 va reeixir, i Alcanar va esdevenir un nou “lloc” de la puixant confederació catalanoaragonesa.
Muralles i torre de defensa
Durant els segles següents, el nucli primitiu d’Alcanar es va emmurallar (es conserva la Torre del Carrer Nou, un dels cantons de la muralla renaixentista) i al llarg del seu litoral es van alçar un seguit de torres de defensa contra els atacs dels pirates turcs, algerians, genovesos… Una de les torres costaneres de més importància estratègica per a la defensa de la vila, la torre de Sant Pere (més tard dita Torre de Sant Felip) esdevindria el bressol d’un nou nucli dedicat a la pesca i a la navegació de cabotatge: Les Cases d’Alcanar.
Vicissituds de a vila
Malgrat haver-se situat oficialment al bàndol borbònic durant la Guerra de Successió (1705-1714), Alcanar no en va treure gens de profit. Un segle més tard la Guerra del Francès suposaria, a més del trasbals de les operacions bèl·liques, una convulsió social considerable, que estaria a l’origen de la posició adoptada pels habitants de la vila durant les successives Guerres Carlines del segle XIX.
Actualment
Un parell de dècades després de l’última guerra civil (1936-1939), amb l’extensió del regadiu i del conreu de cítrics i de planter, Alcanar va experimentar un fort creixement econòmic gràcies a haver-se abocat a un monocultiu llavors d’allò més rendible. Malgrat que en l'actualitat l'economia del municipi es veu obligada a apostar per la diversificació.
Etimologia del nom
Fotografies
