EL CAMÍ D’EN PATUFET. Tothom coneix en Patufet, i sempre l’hem tingut com un bon caminaire, que va saber orientar-se en els camps de cols i aixoplugar-se quan plovia sota les fulles de les cols,, també va aprendre del seu amic en Polzet, a orientar-se deixant marques per poder tornar, en Polzet ens va explicar  que se'l van emportar al bosc amb els seus germans i va saber deixar pedretes per després poder tornar pel mateix camí, després ho va provar amb molles de pa i no se’n va sortir, ja que les molles de pa se les havien menjat els ocells. Bé doncs, Patufet ha decidit fer el Camí, i contar-nos les seues aventures i tot el que li va passar,  i si troba algun tros perdedor posarà fites de pedra , que d’això en sap molt. Hola, sóc Patufet i vull fer el Camí, us parlaré de les meues vivències en el Camí, etapa a etapa, poble a poble, compartirem amb la gent que caminem les alegries i les fatigues de la marxa, i sentirem les relacions més directes amb el medi i la nostra terra. Vull fer el Camí de les mil maneres possibles, veure com també va canviant el paisatge amb les diferents estacions i al llarg dels anys. No és la meua intenció parlar de les indicacions d’orientació, de si fem un gir a la dreta o en fem un a l’esquerra, això hi ha altres espais en els quals ho podeu trobar , us escric també per convidar-vos a gaudir d’aquesta meravellosa aventura, que és el Camí, aquest gran tresor que hem de conservar amb recèl, que és la nostra terra i la nostra gent. També hem de saber gaudir-lo, i entendre’l en totes les seues dimensions, que en són moltes. De ben segur que si tornem a passar per un lloc que ja hem trepitjat hi haurà refents del paisatge que ens recordaran vivències passades, però el vent a la cara i el sol al front ens aportaran novetats que s’impregnaran en la nostra pell. Tal vegada hem vingut de lluny,   hem estat preparant el camí amb mapes o d’altres invents moderns per ajudar-nos a no perdre’ns i també fer així un aprofitament millor del recorregut. El paisatge és l’escenari per on passem, ara som els actors principals de l’obra, els mapes són freds i abstractes davant el caliu de la gent i del paisatge que ens acompanya. El paisatge que veiem és discret, i ens ammaga molta part de la seua història, la seua inmensa llerga història que hi ha darrera seu, que si gratem una mica anirem descobrint. Tal vegada la gent de la terra ens contaran detalls increïbles del seu passat o si escorcollem una mica, el paisatge també ens ensenyarà part de la seua història. Espere que us agrade aquest viatge, i així contagiar-vos de la màgia dels llocs per on passem i comboiar-vos amb les històries de la gent de la terra, i per supost que sigueu actors i actrius d’aquest espectacular escenari que és la nostra terra. Bon Camí!