Quan estudiava, vaig aprendre que no n’hi ha prou amb un objecte ben fet perquè hi hagi Art sinó que hi cal, almenys, un espectador amb curiositat. L’objecte d’art es construeix des de la la visió que tots en tenim. Fins i tot hi ha obres d’art que sempre estan en procés, en les quals l’espectador es confon amb l’obra perquè en forma part activa. El projecte del Camí podria ser una d’aquestes obres.

 [@more@]

  Partint de la idea que el nostre país és una immensa escultura viva, els creadors del Camí ens heu proposat un taulell de joc en el qual hi heu marcat estratègicament les fites per on han de circular els exploradors inquiets de l’Art. Aquestes fites aniran dibuixant un vuit, que és un número tancat, però inesgotable. I el podrem redibuixar infinites vegades, per tornar a l’inici amb una imatge enriquida i matisada de l’escultura on vivim. Perquè la nostra es-cultura és profunda i diversa, malgrat que tingui un sol caràcter inconfusible. Si, a més, volem gaudir d’aquesta obra amb els sentits més afinats haurem d’anar més a poc a poc i és ben cert que caminar serà la millor manera de fondre’ns amb el paisatge.

Així és com tots formem part d’aquest magnífic taulell d’art. Alguns, en qualitat d’exploradors, d’altres, com a fites vivents del paisatge. Algunes d’aquestes fites podríem ser els comerciants que ens hem arrelat al Camí. Des de la nostra parada comptem oferir-vos un bocí de l’obra que tan pacientment assaboriu. Si bé els que sou passavolants gaudiu del fet de moure-us, els que romanem quiets també gaudim veient com el món passa per casa nostra.

Si tal vegada el Camí us porta a Breda, us acollirà una vall oberta que ha crescut amb les pedres del monestir i que ha sabut transformar la terra en peces senzilles i nobles. El poble l’hem bastit amb atuells que s’han cuit al forn perquè a casa vostra també hi trobin l’escalf que es mereixen. Potser els bredencs us guaitarem des d’una curiositat un xic indiferent, però compteu que des d’aquí esperarem que la vostra mirada atenta ens ajudi a fer-nos més conscients d’aquelles nostres petites riqueses que encara romanen adormides.
 
Que tinguem bon Camí !