Montagut (Montagut i Oix)

Antigament Montagut es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, a més d'algunes petites indústries tèxtils.

Actualment, tot i que el poble no disposa de polígon industrial propi, si que hi ha un espai dedicat a petits tallers. A banda, queda molt a prop, hi ha el polígon industrial comarcal de pla de Politger, a Sant Jaume de Llierca.

L'activitat agrícola és molt minsa, però persisteix.

El sector turístic i serveis ha pres força els darrers anys, en càmpings, cases de turisme rural, esports d'aventura, etc.

Malgrat tot, la majoria dels habitants ha de desplaçar-se fora del poble per treballar.

De Montagut cal destacar el pont trencat, situat sota el viaducte del Fluvià, a la carretera A-26. Formava part de la via principal de comunicació que unia l’Empordà amb la Cerdanya. L’any 1281 aquest pas era conegut com el pont de Golors i el 1442, com el pont de Montagut. El 1641 un fort aiguat va destruir un arc. Trenta anys després els cònsols de Montagut van demanar ajuda econòmica al consell d’Olot per poder-lo arranjar, però la resposta va ser negativa. D’aquí que popularment s’acabés anomenant pont trencat. En el recorregut també podem parar atenció, en primer lloc, a l’església parroquial de Sant Pere de Montagut, situada al nucli antic. Conserva la planta romànica original del segle xii, tot i les reformes posteriors (les més importants són dels segles xvii i xviii). El 1536 l’artista renaixentista Pere Mates va fer un retaule per a l’altar major que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona. A la primavera de 2006 se’n va col·locar una rèplica amb fotografies. En segon lloc, podem visitar l’església de la Mare de Déu del Cós, situada dins les restes de l’antic castell de Montagut, les referències del qual remunten a l’any 940. L’església romànica de Sant Eudald de Jou havia estat l’església parroquial del veïnat, amb el mateix nom fins al 1592, quan va ser agregada a la parroquial de Sant Pere de Montagut.