El xotis de la ratera

Estamariu té un xotis anomenat "El xotis de la ratera". Aquest tracta dels senyors que explotaven la gent del poble.

El xotis de la ratera

Per a qui vulgui seguir-lo,

pot seguir molt bé el compàs.

Quan sentiu tocar missa

lo primer que heu de pensar

és que obren la ratera,

que a dintre trampa hi ha.

La noia que vol casar-s’hi,

això ha de tenir present:

que ha de pagar el dret de cuixa

a aquella mala gent.

Paga, paga Josepet,

o sinó te n’unglaran.

Passaràs pel purgatori

que ja mai més te’n trauran.

Però el Josepet que n’anava

prou lleuger s

ense fer-li gens de por

s’ha rigut d’aquella gent

que en volia l’encasassió.

Ara ve el dia de Pasqua,

fins el cor ens fan tremolar

envoltant parets i portes

fins que els ous han fet baixar.

De divuit a centes lliures

haver-hi com hem de pagar

a aquestos cares negres

que no fan sinó ratar.

N’han plantat uns madoganys

se’n serveixen per fer por,

costen deu “millons” de duros

per explotar la nació.

Segons planten la bandera

i segons lo vent d’on ve

aquí la giren i la decanten

pel costat que els hi cau bé.