Eroles (Tremp)

Se sap que a Eroles durant la postguerra es va gaudir de tots els serveis, i les principals produccions eren de blat, ordi, raïm i, sobretot, oliva, tot i ser terra de secà. Per això hi havia dos molins d’oli públics, situats darrere l’església, i un de particular, a casa Lladòs.
Durant l’èxode del camp a les ciutats, Eroles es va quedar pràcticament deshabitat. Les famílies que hi resideixen actualment són gairebé totes nouvingudes que hi han anat a parar fugint de les grans ciutats, en recerca de pau i tranquil·litat, i es dediquen a l’agricultura, la cria d’animals i els serveis. El turisme de sensació, servei integral de construcció i rehabilitació de cases i masies dels Pirineus i la cria d’animals autòctons són iniciatives que estan en marxa per recuperar Eroles en l’àmbit econòmic, turístic i social.

Església parroquial de Santa Maria
La primera notícia d’aquesta església és una donació que van fer, l’any 1012, els comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri de la Sal. L’edifici presenta unes&nbsp, característiques constructives pròpies del segle XII, allà on s’ha conservat l’edifici primerenc. a resta és el resultat de múltiples transformacions, com ara la incorporació de capelles laterals, la construcció d’un campanar a sobre de l’absis i el canvi en l’orientació de la capçalera i dels peus de la nau.

Molí d’oli d’Eroles
Segons Pascual Madoz, el 1840 hi havia un molí d’oli a Eroles que era propietat del Baró d’Eroles. Va ser construït el primer any del segle XIX. En temps de collita&nbsp, tenia una producció de 1.000 quilos diaris. Darrerament, se n’ha rehabilitat la teulada.

Antic abeurador
Antic abeurador, actualment restaurat pels habitants d’Eroles i convertit en font.