Ubicació
La conformen 33 municipis que van des dels més de 45.000 habitants de la capital, Dénia, fins als menys de 200 veïns de la Vall d'Alcalà. Limita al nord amb la Safor i la mar Mediterrània, al sud amb la Marina Baixa i a l'oest amb el Comtat. A l'est resta la mar.
La comarca és, però, una zona molt muntanyenca, característica aquesta que només es trenca per les tres planures situades a la marjal de Pego, la marina de Dénia, Ondara i el Verger, i la vall de Sant Bertomeu a Xàbia i Gata. Tanmateix, s'hi localitzen tres muntanyes importants: Bèrnia (1.128m), el Montgó (752m) i Segària (500m). Pel que fa als rius, els més importants són el Girona, el Gorgos -també dit Xaló, el Bullent, el Racons, el Molinell i l'Alcalà.
- Habitants 196.000
- Superfície 750.00 km²
- Densitat 258.00 hab/km²
- Capital
- Dénia
- Llengua
- La llengua majoritària dels quasi 200.000 habitants és el català, en la varietat de valencià meridional. Amb tot, la llengua que es parla a la comarca té alguns trets diferenciadors de la resta de dialectes. La raó d'aquesta varietat és la influència mallorquina. Va ser l'estudiós Antoni Maria Alcover qui va iniciar el mite mallorquí de la Marina Alta en descriure els cognoms de Tàrbena i d'Alpatró (la Vall de Gallinera). A mitjan dècada dels 70, un altre mallorquí, Joan Veny, realitzà un estudi del parlar de Tàrbena que el va conduir a afirmar que aquesta població, situada “al cor de la Marina Baixa”, és “un illot mallorquí dins el valencià meridional”. D’una altra banda, Josep Costa, natural de Xaló va estudiar la repoblació de la Marina i els voltants al segle XVII. Les conclusions de Costa van permetre ampliar el camp d’estudi de la influència mallorquina en descobrir que els immigrants balears no només colonitzaren Tàrbena i la Vall de Gallinera, sinó també la resta de les Marines, la Safor i el Comtat. Entre els mots i expressions que encara hui testimonien la petjada balear, Jordi Colomina en va destacar els següents: a) Animals: titina, xoliguer, ammèl.lera, escarpó, pàssera, potó, petxelida. b) Plantes i fruits: metló, jonc, cabrombo. c) Característiques físiques: maleit, bòtil, despitrellat, escarlèbit. d) El camp: ampit, capcingle, degotís, eixarcolar, gotinejar. e) Expressions i locucions: jugar a conillons, fer un ba, de bonaveres, net com un vivori. Els repobladors mallorquins provingueren, majoritàriament, de Manacor, Santa Margalida, Felanitx, Pollença, Artà, Alcúdia i Llucmajor; i s’instal·laren, inicialment, a Tàrbena, Xaló, Llíber, Castell de Castells, Beniaia, Pedreguer, Gata, Sagra, Tormos, Benimeli, Sanet i les valls de Laguar, Ebo, Gallinera, Alcalà i Guadalest. Tàrbena (la Marina Baixa) és el poble que més semblança ha mantingut amb el mallorquí, fins al punt de poder distingir un parlar tarbener. Així doncs, per a descriure els trets lingüístics de la Marina, a més de la herència illenca notable i duradora, cal que abans de tot valorem dos fets. Per una banda, la presència constant d'arabismes en la toponímia de tots els pobles de la comarca (Benimeli, Alcanalí,...), en el lèxic (aljub, assut,...), en la gastronomia, en la botànica (alfàbega,...). En segon lloc, tal com explica l'historiador Enric Guinot, la primera repoblació al segle XIII es va fer amb catalans orientals. A tot açò, a més, cal afegir l’aïllament geogràfic històric de la comarca que explicaria el conservadorisme del parlar de la Marina. Expressions populars de la Marina "Qui no vulga pols que no vaja a l'era", "Estar més content que un gínjol", "Fer-se de malvoler", "Anar més calent que un rabosot", "Fer morros". Aportació realitzada per Josep Andrés (Els Poblets).
Gastronomia
Tradicions
Activitat econòmica
Informació pràctica
Etimologia del nom
L'etimologia del nom de la Marina prové per la condició de zona costanera.
Fotografies
